La majoria de la investidura de Sánchez entra en estat crític

Si fa quinze dies es van certificar els primers símptomes, la majoria de la investidura de Pedro Sánchez ha entrat aquest dimecres definitivament a la unitat de cures intensives. La cinquena pròrroga de l'estat d'alarma, de dues setmanes i no d'un mes com planejava el govern espanyol, ha tornat a prosperar gràcies als vots de Ciutadans i del PNB, com la quarta, però a costa de perdre suports a l'esquerra i d'esquerdar perillosament la majoria de la investidura.

L'alarma més evident ha estat el vot en contra i -sobretot- el to d'ERC i de Compromís, però també els discursos de Més País, Bildu i el BNG són símptoma de la mala salut de l'aliança concebuda per garantir l'estabilitat de la coalició de la Moncloa. En l'horitzó queda encara una sisena pròrroga. La d'avui s'ha resolt amb 177 vots a favor, 162 en contra i 11 abstencions, entre les quals les de l'esquerra abertzale.

Si l'aspiració de Sánchez era aplegar el suport tant d'ERC com de Cs per allargar l'alarma fins al 7 de juny, s'ha fet evident que l'entesa amb els uns és incompatible amb els altres. També que la tria no és innòcua malgrat que la pròrroga hagi prosperat de la mà de Cs, PNB, Més País, Coalició Canària i els regionalistes càntabres. "Ens estem enduent per davant, potser sense remei, l'esperit de la investidura", ha alertat des del faristol Gabriel Rufián, cap de files dels republicans a Madrid. "Vull que em vegin la cara de decepció amb aquest govern", ha deixat anar el valencià Joan Baldoví. I Íñigo Errejón ho ha rematat diagnosticant que "comença a esvair-se el bloc de la investidura". El repertori el defineix amb una paraula entre bambolines un dirigent de Podem: "Drama".

La preocupació en l'esquerra creix i, amb la inquietud de si és conjuntural o no, hi ha qui manifesta el temor que Sánchez s'acabi sentint "còmode" amb unes enteses amb Cs que creu que li aporten centralitat, però que poden posar en entredit quina serà la recepta per afrontar la crisi o els pressupostos. El que avui pot servir per salvar l'estat d'alarma pot suposar demà que la legislatura embarranqui per falta de suports. 

L'acord teixit amb Inés Arrimadas per a la pròrroga, anunciat per la Moncloa dimarts, va estroncar en sec la negociació amb la direcció d'ERC. Dels "avenços" reconeguts prèviament en qüestions com la desescalada descentralitzada o les mesures de conciliació per a les famílies, no n'ha quedat res. Rufián ha centrat el seu discurs en assenyalar que ha quedat constatada "la negativa" del govern espanyol a negociar amb ERC perquè ha triat mirant a la dreta, una elecció per la qual ha demanat a Podem que reaccioni. "Vostès juguen constantment a la geometria variable sota un axioma fals: o jo o el no-res. Juguen a convèncer per defecte i no per consens. És a dir, amb xantatge. Això sempre arriba un dia que s'acaba", ha etzibat Rufián. 

De poc ha servit que tant el president del govern espanyol com el PSOE hagin subratllat que es tracta d'una entesa conjuntural i que també Cs hagi declinat convertir-se en "el nou soci", per bé que treu pit de la centralitat guanyada pels seus deu diputats. El cert és, però, que Sánchez no ha fet cap gest explícit cap a ERC i que tampoc s'ha esmerçat en agrair el suport del partit taronja. De fet, s'ha valgut d'una afirmació del seu portaveu, Edmundo Bal, per indicar que no hi hauria cap aliança sòlida en el futur.

En tot cas, el president del govern espanyol sí que ha defensat el comandament únic a les mans del ministre de Sanitat, Salvador Illa, malgrat que els republicans demanaven per plantejar l'abstenció que els canvis de fase de la desescalada se signés des de la conselleria de Salut. A ulls del PSOE, això seria sinònim de "desordre", una afirmació especialment adreçada per Madrid. La paradoxa del president ha estat defensar que les autonomies "mai han perdut" les competències i anunciar just després que amb aquesta pròrroga "aniran recuperant capacitat de decisió". 

Amb Rufián, Sánchez ha anat poc més enllà de dir que valora el diàleg amb ERC, que manté els compromisos de la legislatura -però no ha fet cap menció a la taula de negociació sobre el conflicte- i que el seu objectiu és esgotar els quatre anys. "Tant de bo, voldrà dir que ens hem entès", li ha replicat Rufián. I aquest ja ha deixat clar en diverses ocasions que sense diàleg amb ERC no hi haurà legislatura. Els republicans temen que la seva estratègia basada en exercir un rol clau a Madrid per arrencar beneficis per a Catalunya naufragui, i aquesta està estretament lligada al futur de la taula de negociació sobre el conflicte polític.  


En el cas de Junts per Catalunya (JxCat), que no va formar part de la investidura però aquesta vegada s'ha incorporat a la dinàmica negociadora a través de la seva portaveu, Laura Borràs, s'ha mostrat especialment molesta amb el pacte PSOE-Cs. "Potser la nova normalitat serà aquesta", ha assenyalat Borràs. "Abans taronja que descentralitzada", ha insistit la dirigent independentista, que aquesta tarda ha passat per l'Instagram Live de NacióDigital per abordar la situació al Congrés dels Diputats. Ha aprofitat per destacar que ella, en la taula de diàleg, no hi té "cap fe".

La relació irrecuperable de Sánchez amb el PP

Deu setmanes després de l'inici de l'estat d'alarma, Sánchez ja ha renunciat a intentar que el PP se situï en un paper de col·laboració. La relació entre Sánchez i la dreta, més que crítica, com passa amb els socis, és pràcticament irrecuperable. El vot contrari del PP, un pas més respecte l'abstenció de fa dues setmanes, implica un abans i un després entre el govern i el principal partit de l'oposició. El president espanyol ha acusat Pablo Casado, líder dels conservadors, d'estar "dimitint" com a segon grup més important al Congrés, i l'ha criticat per la proximitat discursiva amb Vox. "Entre unitat i ultradreta, vostè ha triat ultradreta", ha constatat el líder del PSOE. 

Els populars segueixen una estratègia de pugna des de la bronca a l'espera que, una trencadissa definitiva de la majoria de la investidura, precipiti el final abrupte del govern de coalició. Casado, en la línia habitual, ha acusat Sánchez de convertir la negociació per l'estat d'alarma en una "subhasta separatista", i ha insistit que la història "no absoldrà" la feina del president espanyol, que al final de la primera intervenció ha demanat disculpes pels "errors propis" en la gestió de la crisi sanitària. El líder del PP ha volgut posar el dit a la nafra, qualificant la Moncloa de "pollastre sense cap", qüestionant el confinament perquè ha estat una "brutal reclusió" i avalant les manifestacions al barri de Salamanca de Madrid, com també ha fet Vox.

La situació a la capital espanyola i a la Comunitat de Madrid ha centrat el pols entre Unides Podem i la dreta, especialment pel paper que està jugant aquests dies Isabel Díaz Ayuso. Pablo Echenique, portaveu de la formació lila, l'ha acusat de fer "olor de corrupció" -el cas del seu aparthotel continua viu i ha tensat la relació amb Cs a Madrid-, i ha culpat la Comunitat de Madrid de ser un factor empitjorador de les dades de víctimes. Una posició que contrasta amb la negativa del govern espanyol a confinar la zona en el pitjor moment de l'epidèmia, malgrat les peticions de Catalunya.

Els de Pablo Iglesias han centrat la crítica en la dreta i no han dit ni una paraula sobre ERC o Compromís. Reconeixen de portes endins la preocupació per la tria de Sánchez perquè, amb la incertesa de si és conjuntural o no, està trencant ponts a marxes forçades dins de l'esquerra a la mateixa velocitat que Cs s'ha afanyat en resituar-se al bell mig del focus mediàtic. "Vol ser com el PNB", ha lamentat el PP aixecant el dit acusador. I els nacionalistes bascos, ja en campanya, han deixat anar que, tot i saber que les reclamacions d'altres no han estat escoltades, sí que han quedat recollides les seves. Per ells, tota crisi és una oportunitat. Especialment a l'hora de treure'n beneficis.