03
d'agost
de
2023, 17:30
Actualitzat:
18:27h
Ni finançament a mida per Catalunya, ni ús del català al Congrés dels Diputats. El govern espanyol ha refredat aquest dijous dues de les propostes que tant el PSOE com Sumar havien posat damunt la taula en les últimes jornades per atreure els partits independentistes de cara a la investidura de Pedro Sánchez. Ha estat la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, qui ha diluït les dues iniciatives després d'un dimecres marcat per les fortes crítiques del PP i també de diversos presidents autonòmics cap al model de finançament. Rodríguez ha deixat ben clar que l'actualització del sistema de finançament es farà en diàleg amb "totes les comunitats", i sobre l'ús del català al Congrés, ha respost considerant que suposaria "dificultats".
El tema que més revolt ha generat ha estat el nou sistema de finançament. Va ser la ministra socialista María Jesús Montero qui va situar a començaments de setmana com a carpeta "urgent" a resoldre. En aquest punt, la resta d'autonomies -la majoria en mans del PP- han exigit una reforma del sistema del finançament per a tots els territoris i no només el català. Rodríguez ho ha refredat, però el cert és que el debat sobre el finançament sempre s'ha abordat de manera bilateral amb Catalunya, i un cop feta la negociació, després s'ha portat al consell de política fiscal i financera, on tenen presència els consellers d'Hisenda de totes les comunitats autònomes i que és presidit pel ministre d'Hisenda de l'executiu espanyol. L'acord en aquest espai es plasma després en la llei orgànica de finançament autonòmic, la LOFCA, que ha de ser aprovada al Congrés i al Senat. El sistema de finançament està pendent de renovació des de l'any 2014.
La portaveu del govern espanyol ha fet les declaracions en una atenció als mitjans des del Congrés, després d'haver recollit aquest matí les seves credencials com a diputada electa. En la seva intervenció també ha retret al PP que "deixés pendent" l'actualització del sistema de finançament quan tenia majoria absoluta en l'executiu de Mariano Rajoy. En la mateixa línia s'ha manifestat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que també és un dels designats per a les negociacions amb els independentistes. Ha apuntat en una atenció als mitjans aquest matí que durant els cinc anys de govern de Sánchez totes les comunitats autònomes "sense excepció" han rebut més recursos econòmics que en els cinc anys anteriors de Rajoy: "Aquests són els comptes i la resta són contes".
A les crítiques del PP davant algunes informacions que apunten que el govern espanyol podria condonar el deute de Catalunya, Rodríguez no ha volgut entrar en concrecions, si bé ha insistit que la reforma del sistema de finançament s'haurà d'abordar en el "context" de totes les comunitats autònomes. Per Rodríguez, la reforma del sistema de finançament ha d'anar lligat a l'actualització del model de finançament de les entitats locals, com ja ha reclamat l'executiu espanyol en diverses ocasions.
Pel que fa a les converses i negociacions amb els partits per fer efectiva la investidura, Rodríguez ha apostat per diàlegs "discrets" per tal que siguin "efectius i positius". En qualsevol cas, ha demanat als diputats electes que "facin la reflexió" del que van expressar les urnes el passat 23 de juliol. Sobre la petició de l'independentisme del referèndum i l'amnistia, Rodríguez ha insistit que les negociacions es mouran dins de la Constitució espanyola i els Estatuts d'Autonomia.
La proposta de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, per permetre l'ús del català al Congrés -també del gallec i basc- no contradiu la Constitució i el que requereix és una reforma del reglament. Però, tot i això, la Moncloa ho allunya. Rodríguez ha defensat l'ús "normalitzat" de les llengües oficials diferents del castellà a les institucions, però ha subratllat les "dificultats" que després té la seva aplicació pràctica, i és que a parer seu implementar-ho és "quelcom complex". Aquestes complexitats que subratllen fa anys que se superen en altres institucions, com al Parlament Europeu, on es reconeixen i es poden parlar 24 llengües oficials. El català, però, no hi entra, i aquesta és una de les peticions que ha tornat a fer aquest mateix dijous Plataforma per la Llengua, un any després que el govern espanyol prometés a la Generalitat que demanaria que es pugui fer servir el català a l'Eurocambra.
El tema que més revolt ha generat ha estat el nou sistema de finançament. Va ser la ministra socialista María Jesús Montero qui va situar a començaments de setmana com a carpeta "urgent" a resoldre. En aquest punt, la resta d'autonomies -la majoria en mans del PP- han exigit una reforma del sistema del finançament per a tots els territoris i no només el català. Rodríguez ho ha refredat, però el cert és que el debat sobre el finançament sempre s'ha abordat de manera bilateral amb Catalunya, i un cop feta la negociació, després s'ha portat al consell de política fiscal i financera, on tenen presència els consellers d'Hisenda de totes les comunitats autònomes i que és presidit pel ministre d'Hisenda de l'executiu espanyol. L'acord en aquest espai es plasma després en la llei orgànica de finançament autonòmic, la LOFCA, que ha de ser aprovada al Congrés i al Senat. El sistema de finançament està pendent de renovació des de l'any 2014.
La portaveu del govern espanyol ha fet les declaracions en una atenció als mitjans des del Congrés, després d'haver recollit aquest matí les seves credencials com a diputada electa. En la seva intervenció també ha retret al PP que "deixés pendent" l'actualització del sistema de finançament quan tenia majoria absoluta en l'executiu de Mariano Rajoy. En la mateixa línia s'ha manifestat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que també és un dels designats per a les negociacions amb els independentistes. Ha apuntat en una atenció als mitjans aquest matí que durant els cinc anys de govern de Sánchez totes les comunitats autònomes "sense excepció" han rebut més recursos econòmics que en els cinc anys anteriors de Rajoy: "Aquests són els comptes i la resta són contes".
A les crítiques del PP davant algunes informacions que apunten que el govern espanyol podria condonar el deute de Catalunya, Rodríguez no ha volgut entrar en concrecions, si bé ha insistit que la reforma del sistema de finançament s'haurà d'abordar en el "context" de totes les comunitats autònomes. Per Rodríguez, la reforma del sistema de finançament ha d'anar lligat a l'actualització del model de finançament de les entitats locals, com ja ha reclamat l'executiu espanyol en diverses ocasions.
Pel que fa a les converses i negociacions amb els partits per fer efectiva la investidura, Rodríguez ha apostat per diàlegs "discrets" per tal que siguin "efectius i positius". En qualsevol cas, ha demanat als diputats electes que "facin la reflexió" del que van expressar les urnes el passat 23 de juliol. Sobre la petició de l'independentisme del referèndum i l'amnistia, Rodríguez ha insistit que les negociacions es mouran dins de la Constitució espanyola i els Estatuts d'Autonomia.
La proposta de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, per permetre l'ús del català al Congrés -també del gallec i basc- no contradiu la Constitució i el que requereix és una reforma del reglament. Però, tot i això, la Moncloa ho allunya. Rodríguez ha defensat l'ús "normalitzat" de les llengües oficials diferents del castellà a les institucions, però ha subratllat les "dificultats" que després té la seva aplicació pràctica, i és que a parer seu implementar-ho és "quelcom complex". Aquestes complexitats que subratllen fa anys que se superen en altres institucions, com al Parlament Europeu, on es reconeixen i es poden parlar 24 llengües oficials. El català, però, no hi entra, i aquesta és una de les peticions que ha tornat a fer aquest mateix dijous Plataforma per la Llengua, un any després que el govern espanyol prometés a la Generalitat que demanaria que es pugui fer servir el català a l'Eurocambra.