10
de novembre
de
2019, 15:51
Actualitzat:
19:12h
La participació ha caigut tres punts a Catalunya respecte les eleccions de l'abril a les 14h. Aquesta disminució, però, no ha estat lineal i, de fet, ha estat més accentuada en els municipis més independentistes. En les localitats en què les candidatures partidàries de la República catalana van sumar menys de la meitat dels vots en aquells comicis, la participació ha caigut a les 14h tan sols un 3,8% de mitjana, mentre que, en aquells on ERC, JxCat i Front Republicà en van aconseguir més del 80%, la participació ha disminuït un 5,3%. Malgrat tot, a les 18h, aquesta tendència ja s'havia difuminat, després d'una remuntada dels municipis més independentistes.
En els grups intermitjos, a més, la participació també s'havia reduït a les 14h més com major era el vot independentista sumat a l'abril. Això podria pronosticar que, malgrat la sentència del procés i el pas endavant de la CUP, l'independentisme no s'hauria sentit cridat especialment a participar en aquests comicis. Malgrat tot, això només són indicis i queda tota la tarda per davant, a banda que aquestes dades fan referència a la mitjana de participació en els municipis, sense que es pugui concretar si, dins d'aquests, ha estat l'independentisme qui s'ha quedat a casa o no.
Podria ser, per contra, que en entorns independentistes, el votant unionista crític amb la sentència hagi preferit abstenir-se i no anar a les urnes, en lloc de canviar de partit i fer confiança a alguna de les candidatures republicanes. En tot cas, aquesta seria una explicació parcial i aquests càlculs no poden ser llegides a priori de forma independentista per ERC, JxCat i la CUP. En alguns municipis, de fet, la participació ha pujat, i el quart on ho ha fet més és Talarn (Pallars Jussà), un 13,4%, on hi ha l'Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials de l'exèrcit espanyol.
Malgrat que pot estranyar que tots els percentatges siguin superiors a la mitjana catalana del 3% de caiguda de la participació, això es deu a que la mitjana és exacta per cadascun dels municipis, sense ponderar per població. I és precisament en municipis grans on l'abstenció s'ha intensificat menys, cosa que provoca que, a l'hora de fer la mitjana, el pes de les seves urnes no tingui tanta incidència com quan es fa el càlcul a nivell català entre el total de votants. Les dades per municipis es poden consultar en el web del ministeri de l'Interior.
Podria ser, per contra, que en entorns independentistes, el votant unionista crític amb la sentència hagi preferit abstenir-se i no anar a les urnes, en lloc de canviar de partit i fer confiança a alguna de les candidatures republicanes. En tot cas, aquesta seria una explicació parcial i aquests càlculs no poden ser llegides a priori de forma independentista per ERC, JxCat i la CUP. En alguns municipis, de fet, la participació ha pujat, i el quart on ho ha fet més és Talarn (Pallars Jussà), un 13,4%, on hi ha l'Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials de l'exèrcit espanyol.
Malgrat que pot estranyar que tots els percentatges siguin superiors a la mitjana catalana del 3% de caiguda de la participació, això es deu a que la mitjana és exacta per cadascun dels municipis, sense ponderar per població. I és precisament en municipis grans on l'abstenció s'ha intensificat menys, cosa que provoca que, a l'hora de fer la mitjana, el pes de les seves urnes no tingui tanta incidència com quan es fa el càlcul a nivell català entre el total de votants. Les dades per municipis es poden consultar en el web del ministeri de l'Interior.