La repressió fa de Junqueras el polític català més valorat des de 2011

Ja fa un any que no es pot veure Oriol Junqueras a les televisions, ni trepitjar les institucions, ni fer activitat normal. Aquest temps entre reixes, però, no ha fet que caigui en l'oblit, sinó tot el contrari, ja que, segons els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), s'ha anat destacant com el dirigent més ben valorat del país, amb nivells d'aprovació que no es veien des de feia quasi vuit anys, just quan Artur Mas acabava de sumar 62 diputats en les eleccions de finals del 2010.

En el baròmetre de gener de 2011, Mas aconseguia un 6,28, mentre que el cap de files a Madrid de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, assolia el 6,41. Una puntuació que ni ells mateixos van poder repetir posteriorment. Junqueras ara s'hi acosta, amb un 6,16 al CEO del juliol, tot i que, fa un any, assolia tan sols el 5,3. La millora l'aconsegueix gràcies a un reforçament de la nota entre els votants independentistes, però sobretot perquè els recels entre els unionistes són menors, així com entre aquells sectors a què els partidaris de la República no havien aconseguit acostar-se fins ara, com entre els castellano-parlants o els menys polititzats. Aquest efecte és més accentuat que en el cas d'exiliats com Carles Puigdemont, la valoració del qual és similar a la de fa un any (passa del 5,14 de fa un any al 5,01 del darrer sondeig).
 
En un moment de polarització de la societat catalana el líder d'ERC cobté nivells d'acceptació quasi hegemònics a una i altra banda. Un doble èxit al qual, a més de la seva situació personal com a pres polític, també hi pot influir el gir dels republicans, que han abandonat per ara la via unilateral i s'han centrat en reivindicar el diàleg i fer "irreversible" el referèndum acordat. Un viratge que, segons el CEO, permet traçar ponts amb nous sectors i, a la vegada, no lamina el suport entre els independentistes. Entre aquests últims és el més valorat.

La transversalitat es constata analitzant les valoracions en relació als votants de cada formació en les eleccions espanyoles del 2016 -les últimes abans de l'empresonament i, per tant, el darrer punt de referència comú dels baròmetres-. A banda de mantenir nivells d'aprovació quasi plens entre els electors independentistes -en el cas dels de CDC, passen de puntuar-lo amb un 7,4 a un 8,2, de mitjana-, aconsegueix que l'aprovin quasi vuit de cada deu votants dels comuns -un 63,7%, fa un any-. Fins i tot ho fa un 54,4% dels votants del PSC i un terç dels de Cs i el PP.
 
El nivell d'aprovació també és alt entre els catalans que tenen la independència com a model d'estat preferit, però s'eleva fins a gairebé tres de cada quatre dels que preferirien una relació federal amb l'Estat -d'aquests, l'aprovaven un 55,1% fa un any-. En el cas dels autonomistes, un 41% li posen un 5 o més, quasi el doble que l'octubre de fa un any. L'empresonament arran del procés i l'1-O, per tant, ha millorat la seva imatge entre els que no compartien l'objectiu. Dos de cada tres indecisos sobre l'estatus de Catalunya -un electorat molt preuat- també l'aproven.
 
Els catalans d'esquerres són els que més valoren Junqueras, amb nivells d'aprovació superiors al 80% i notes mitjanes majors de 7 entre aquells que se situen entre el 0 i el 3 de l'eix ideològic -essent 0 el màxim d'esquerres i 10 el màxim de dretes-. Tot i això, ara els catalans més centristes també l'avalen, ja que més del 60% dels que se situen en el 5 i el 6 el puntuen amb un 5 o més. El republicà, per tant, augmenta l'adhesió de l'esquerra i l'eixampla entre els que es troben en punts centrals, i fins i tot assoleix avals rellevants a la dreta malgrat que les mostres són molt petites (i, per tant, poc rellevants) perquè ben pocs se'n reconeixen.
 
Una de les dificultats de l'independentisme és ser atractiu per a la població castellano-parlant. Junqueras sembla que comença a aconseguir-ho, tal com evidencia l'heterogeneïtat dels seus grups de suport, amb l'epicentre Sant Vicenç dels Horts, ciutat de la que va ser alcalde. Ara, a nivell català, manté nivells d'acceptació superiors al 90% entre els que tenen el català com a llengua materna, però ja aconsegueix ser aprovat per un 55,8% dels que van educar-se amb el castellà a casa, els quals el puntuen de mitjana amb un 5. Fa tot just un any, li posaven un 3,9 i tan sols un 43,6% d'aquests l'aprovaven. A més, tres de cada quatre bilingües de naixement també li posen com a mínim un 5.
 
Un altre dels deures pendents de l'independentisme i, en especial d'ERC, ha estat la penetració a les grans ciutats metropolitanes, als ajuntaments de les quals els republicans van esborrar-se a les municipals del 2011. Junqueras ha consolidat nivells molt elevats d'aprovació a la Catalunya rural mentre creixia fins a percentatges d'aval de prop del 60% o més a zones urbanes. En el cas de Barcelona, on la batalla per l'alcaldia estarà renyida, han passat d'aprovar-lo un 61,4% -amb un 5 de mitjana- a fer-ho un 75,6% -amb un 6,2-. Uns nivells molt similars als que aconsegueix en pobles petits, feus històrics de l'independentisme.
 
El suport a la República catalana és elevat sobretot entre aquells catalans més polititzats. A Junqueras l'aprova el 80% dels que hi tenen un interès molt o bastant gran -superant el 7 com a nota mitjana, en els dos casos, una nota altíssima-, però també obté un 5 o més pel 62,2% dels que en tenen poc -fa un any, només la meitat d'aquests l'aprovaven-. Entre els no senten cap interès per la política, a més, quasi el 50% d'aquests també l'aproven.
 
Junqueras era professor universitari i era un reflex de l'estereotip que afirma que el suport a la independència creix a mesura que augmenta el nivell d'estudis. Tot i això, el líder d'ERC augmenta l'acceptació entre aquells amb una formació menor. Així, en aquest darrer any, han passat d'aprovar-lo un 49,9% dels que tenien la secundària obligatòria a fer-ho un 64,7%, o de fer-ho un 54,2% dels que tenien un curs de formació professional mitjà a fer-ho un 80%. Entre els més formats, igualment, els nivells s'han mantingut molt elevats, superiors a tres de cada quatre respostes.
 
Una de les curiositats de l'evolució d'aquest any és que, malgrat que Junqueras és un catòlic declarat, fins al punt que les cites evangèliques són habituals en les seves aparicions, la seva imatge ha millorat força més entre els agnòstics i ateus que entre els que es declaren també catòlics -no contemplem els creients d'altres religions perquè els resultats són estadísticament poc rellevants-. Així, han passat d'aprovar-lo un 62% d'agnòstics a fer-ho un 78,9% -passant d'un 5,1 a un 6,7- i de fer-ho un 54,6% a fer-ho un 73,7% -passant del 5,2 al 6,6 de nota mitjana-, però els catòlics, que li posaven un 5 o més en un 60,7% dels casos fa un any, ara tan sols ho fan set punts més d'aquests -i la nota mitjana sols ha pujat del 5,4 al 5,9-.
 
Junqueras ha millorat també la valoració entre totes les classes socials catalanes, però sobretot entre els de mitjana-baixa, un dels col·lectius que menys el puntuaven. Obviant les respostes dels que se situen en la classe alta -massa pocs per treure'n conclusions-, els catalans de classe mitjana-baixa han passat d'aprovar-lo en un 55,5% de les respostes a fer-ho en un 69,4%, fins a 14 punts més, cosa que fa que la seva puntuació mitjana passi del 4,8 al 6. Entre els de classe baixa i mitjana-alta, el nombre d'aprovats també creix, fins a deu punts, mentre que ara només hi ha set punts i mig més de catalans de classe mitjana que l'aproven en relació a fa un any.