15
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:39h
La taula de diàleg es reunirà "en les properes setmanes", segons ha apuntat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts. Un dels aspectes que condicionaran -o, com a mínim, sobrevolaran- la nova cita de la mesa de negociació és la reforma del delicte de malversació, el debat que s'ha obert un cop concretada la derogació de la sedició. "Serem molt prudents. És important centrar la idea que reformar la malversació no té res a veure amb no perseguir els que han posat la mà a la caixa. En el cas del 2017, la despesa que assenyala el Tribunal Suprem no ha passat", ha resumit Plaja, que ha situat l'amnistia i l'autodeterminació com a objectius malgrat la dificultat per arribar-hi. De moment, ha remarcat, hi ha "avenços objectius" en la carpeta antirepressiva.
"Reformar la malversació no té res a veure amb la corrupció o amb buscar un benefici personal. Es tracta de no penalitzar una despesa que no s'ha fet i que ha servit per perseguir l'independentisme", ha apuntat Plaja. Pel que fa a la presència dels dos presidents en la propera cita de la taula de diàleg, la portaveu no ho ha concretat i ha situat com a principal fita que s'arribin a acords. En teoria, Pere Aragonès i Pedro Sánchez -es va acordar a Barcelona el setembre del 2021 en la segona trobada de la taula de diàleg- només assistiran a les trobades en cas que calgui rubricar acords. Gabriel Rufián, portaveu d'ERC a Madrid, ha reconegut explícitament que hi ha negociacions per la malversació, i ha demanat que siguin "quirúrgiques".
Per què és important modificar el delicte de malversació? I per què és, alhora, complicat de fer? Els republicans no volen avançar els termes en què plantejaran la reforma, però Aragonès va detallar aquest dilluns que la voluntat és aconseguir revertir els canvis que el PP va introduir al codi penal l'any 2015, ja amb la vista posada en el procés. Sigui com sigui, l'objectiu passa per aprovar el nou codi penal abans d'acabar l'any, per tant, les negociacions s'hauran de produir en les setmanes que venen, durant el tràmit d'esmenes, abans que la nova llei es voti al Congrés i al Senat. Aragonès, segons ha ressaltat Plaja, compareixerà davant del ple del Parlament, com li ha reclamat Junts -contrària a la proposta- en una roda de premsa aquest mateix matí.
La malversació és, juntament amb la sedició, el gran delicte que pesa sobre els presos indultats i els exiliats, així com bona part dels independentistes perseguits per l'organització del referèndum de l'1-O. Castigat amb penes de més de deu anys de presó en aquells casos més greus, va servir al Tribunal Suprem per condemnar Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta de dirigents del procés, i encara serveix per perseguir Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig (a Clara Ponsatí només se li imputa sedició). Reformar aquest delicte rebaixaria la pressió sobre aquests dirigents i d'altres com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, perseguits pels preparatius del referèndum.
Només amb la sedició no n'hi ha prou, en molts casos. Junqueras, Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa van ser condemnats per sedició en concurs medial amb malversació. Això vol dir que si es deroga la sedició, encara queda la malversació (més enllà del que acabi passant si el Suprem considera que els fets de l'1-O són desordres públics agreujats), que es pot castigar amb penes de fins a 12 anys de presó en la seva modalitat agreujada. Una reforma de la malversació -sempre en funció dels termes en què es produeixi- reduiria el marge de maniobra del Suprem sobre els dirigents indultats i podria facilitar una rebaixa en les penes d'inhabilitació. En el millor dels casos per als independentistes, els presos indultats quedarien ja sense condemna.
"Reformar la malversació no té res a veure amb la corrupció o amb buscar un benefici personal. Es tracta de no penalitzar una despesa que no s'ha fet i que ha servit per perseguir l'independentisme", ha apuntat Plaja. Pel que fa a la presència dels dos presidents en la propera cita de la taula de diàleg, la portaveu no ho ha concretat i ha situat com a principal fita que s'arribin a acords. En teoria, Pere Aragonès i Pedro Sánchez -es va acordar a Barcelona el setembre del 2021 en la segona trobada de la taula de diàleg- només assistiran a les trobades en cas que calgui rubricar acords. Gabriel Rufián, portaveu d'ERC a Madrid, ha reconegut explícitament que hi ha negociacions per la malversació, i ha demanat que siguin "quirúrgiques".
Per què és important modificar el delicte de malversació? I per què és, alhora, complicat de fer? Els republicans no volen avançar els termes en què plantejaran la reforma, però Aragonès va detallar aquest dilluns que la voluntat és aconseguir revertir els canvis que el PP va introduir al codi penal l'any 2015, ja amb la vista posada en el procés. Sigui com sigui, l'objectiu passa per aprovar el nou codi penal abans d'acabar l'any, per tant, les negociacions s'hauran de produir en les setmanes que venen, durant el tràmit d'esmenes, abans que la nova llei es voti al Congrés i al Senat. Aragonès, segons ha ressaltat Plaja, compareixerà davant del ple del Parlament, com li ha reclamat Junts -contrària a la proposta- en una roda de premsa aquest mateix matí.
La malversació, un delicte clau en la sentència del procés
La malversació és, juntament amb la sedició, el gran delicte que pesa sobre els presos indultats i els exiliats, així com bona part dels independentistes perseguits per l'organització del referèndum de l'1-O. Castigat amb penes de més de deu anys de presó en aquells casos més greus, va servir al Tribunal Suprem per condemnar Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta de dirigents del procés, i encara serveix per perseguir Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig (a Clara Ponsatí només se li imputa sedició). Reformar aquest delicte rebaixaria la pressió sobre aquests dirigents i d'altres com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, perseguits pels preparatius del referèndum.
Només amb la sedició no n'hi ha prou, en molts casos. Junqueras, Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa van ser condemnats per sedició en concurs medial amb malversació. Això vol dir que si es deroga la sedició, encara queda la malversació (més enllà del que acabi passant si el Suprem considera que els fets de l'1-O són desordres públics agreujats), que es pot castigar amb penes de fins a 12 anys de presó en la seva modalitat agreujada. Una reforma de la malversació -sempre en funció dels termes en què es produeixi- reduiria el marge de maniobra del Suprem sobre els dirigents indultats i podria facilitar una rebaixa en les penes d'inhabilitació. En el millor dels casos per als independentistes, els presos indultats quedarien ja sense condemna.