20
de juny
de
2016, 01:38
Actualitzat:
21
de juny,
0:32h
La rellevància de la paraula en l’impacte d’un missatge és només del 7%. Tota la resta, recau en el llenguatge no verbal. Val la pena fer-hi una ullada. També en el debat de TV3 d'aquest diumenge a la nit.
Escenografia
Ombres. Ajuden a ressaltar els encerts i desencerts del llenguatge corporal i, per tant, no roben contingut ni informació als espectadors. Ara bé, el joc de llums projectava algunes ombres (es percebien més als extrems) gens recomanables en un debat polític.
Enfrontats. Tot i col·locar els faristols encarats (facilita la confrontació en un diàleg), els únics en reflectir aquesta sensació d’enfrontament han estat Xavier Domènech i Gabriel Rufián.
Llenguatge corporal
Gest negatiu. En general, el llenguatge corporal de tots els candidats ha estat molt obert i positiu. Però cal assenyalar els braços plegats (no estic d’acord) del candidat d’En Comú Podem mentre C’s parlava dels refugiats i quan el del PP es referia a la corrupció. L’únic que apuntava amb el dit (culpabilitzar/amenaçar) era Fernández Díaz. Durant “el minut d’or” s’ha servit també d’aquest gest negatiu per acusar la Generalitat.
Susana Díaz. Cada vegada que s'esmentava la presidenta d’Andalusia, Meritxell Batet projectava la seva incomoditat. Primer, escudant la seva frustració en el bolígraf vermell. Després, quan la moderadora li ha fet la pregunta de l’espectador, s’ha donat algun cop de mans (bloqueig/“autolesió”).
Pregar. Sembla que Girauta ha après un gest molt característic d'Albert Rivera: mans juntes com si estigués pregant. Ho ha fet amb la moderadora (suplicar atenció) però també li ha dirigit al PP…
Portes giratòries. Tema delicat. Mentre Meritxell Batet assegurava que no tots els casos eren iguals, Fernández Díaz es recol·locava la corbata (estic d’acord).
Garant de la República. Rufián estava absolutament còmode quan s’ha abordat la qüestió de la independència. Aixecava cap i treia pit (molt segur d’ell mateix), desafiant als seus interlocutors (sobretot a Domènech). Domènech, mentre intentava contestar la pregunta de Rufián (“Com fareu un referèndum?”), s’ha gratat l’esquena (tensió/problema) i després la barbeta (deixa que pensi…).
Inactiu. Homs ha estat tot el debat amb un peu aixafant el faristol (vull marxar). A la darrera part del debat, també quan s’ha parlat del procés, ha passat a una posició molt inactiva (totes dues mans dins la butxaca).
Dissimular la veritat. Fernàndez Díaz es rasca el nas (dissimula la veritat) quan diu: “Estem convençuts en defensar la reforma del finançament”.
Indumentària
Planxem. Encara que Domènech arribava a TV3 sense jaqueta, a l’hora de fer-se la foto amb la resta de candidats i la moderadora ha optat per posar-se una americana gris. Potser per no coincidir amb Girauta, que també havia escollit un estilisme similar (camisa i americana tres talles més gran), o al veure que Rufián anava molt més informal que ell, en el debat ja se n’havia desfet. La camisa sense planxar, arremangada i per fora dels jeans (tot i ser massa llarga) és un segell de la marca Podem i, malauradament, d’En Comú Podem.
Corbata VERDE. La corbata verda de Fernàndez Díaz no responia a l’acrònim Viva el Rey de España. Senzillament, és una de les seves favorites. La jaqueta li anava un pèl estreta (el botó patia), i ha hagut de descordar-se'l en un moment del debat (incomoditat).
Nike. Ja fa dies que Rufián aposta per unes esportives de la marca Nike (vol rejovenir el seu perfil). Tot i el posat informal, no crec que als votants de la CUP (a qui ERC reclama ara la seva ajuda) els atregui molt aquesta marca “capitalista”…
Vermell. Algú al PSC està obsessionat que les dones socialistes reivindiquin el color corporatiu. Batet, altre cop, de vermell.
Clàssic. Igual que el candidat del PP, Homs ha optat per vestit i corbata. La corbata era massa llarga, li sortia per sota de l’americana. L’estil clàssic exigeix que es cuidi fins al més petit dels detalls.
Escenografia
Ombres. Ajuden a ressaltar els encerts i desencerts del llenguatge corporal i, per tant, no roben contingut ni informació als espectadors. Ara bé, el joc de llums projectava algunes ombres (es percebien més als extrems) gens recomanables en un debat polític.
Enfrontats. Tot i col·locar els faristols encarats (facilita la confrontació en un diàleg), els únics en reflectir aquesta sensació d’enfrontament han estat Xavier Domènech i Gabriel Rufián.
Llenguatge corporal
Gest negatiu. En general, el llenguatge corporal de tots els candidats ha estat molt obert i positiu. Però cal assenyalar els braços plegats (no estic d’acord) del candidat d’En Comú Podem mentre C’s parlava dels refugiats i quan el del PP es referia a la corrupció. L’únic que apuntava amb el dit (culpabilitzar/amenaçar) era Fernández Díaz. Durant “el minut d’or” s’ha servit també d’aquest gest negatiu per acusar la Generalitat.
Susana Díaz. Cada vegada que s'esmentava la presidenta d’Andalusia, Meritxell Batet projectava la seva incomoditat. Primer, escudant la seva frustració en el bolígraf vermell. Després, quan la moderadora li ha fet la pregunta de l’espectador, s’ha donat algun cop de mans (bloqueig/“autolesió”).
Pregar. Sembla que Girauta ha après un gest molt característic d'Albert Rivera: mans juntes com si estigués pregant. Ho ha fet amb la moderadora (suplicar atenció) però també li ha dirigit al PP…
Portes giratòries. Tema delicat. Mentre Meritxell Batet assegurava que no tots els casos eren iguals, Fernández Díaz es recol·locava la corbata (estic d’acord).
Garant de la República. Rufián estava absolutament còmode quan s’ha abordat la qüestió de la independència. Aixecava cap i treia pit (molt segur d’ell mateix), desafiant als seus interlocutors (sobretot a Domènech). Domènech, mentre intentava contestar la pregunta de Rufián (“Com fareu un referèndum?”), s’ha gratat l’esquena (tensió/problema) i després la barbeta (deixa que pensi…).
Inactiu. Homs ha estat tot el debat amb un peu aixafant el faristol (vull marxar). A la darrera part del debat, també quan s’ha parlat del procés, ha passat a una posició molt inactiva (totes dues mans dins la butxaca).
Dissimular la veritat. Fernàndez Díaz es rasca el nas (dissimula la veritat) quan diu: “Estem convençuts en defensar la reforma del finançament”.
Indumentària
Planxem. Encara que Domènech arribava a TV3 sense jaqueta, a l’hora de fer-se la foto amb la resta de candidats i la moderadora ha optat per posar-se una americana gris. Potser per no coincidir amb Girauta, que també havia escollit un estilisme similar (camisa i americana tres talles més gran), o al veure que Rufián anava molt més informal que ell, en el debat ja se n’havia desfet. La camisa sense planxar, arremangada i per fora dels jeans (tot i ser massa llarga) és un segell de la marca Podem i, malauradament, d’En Comú Podem.
Corbata VERDE. La corbata verda de Fernàndez Díaz no responia a l’acrònim Viva el Rey de España. Senzillament, és una de les seves favorites. La jaqueta li anava un pèl estreta (el botó patia), i ha hagut de descordar-se'l en un moment del debat (incomoditat).
Nike. Ja fa dies que Rufián aposta per unes esportives de la marca Nike (vol rejovenir el seu perfil). Tot i el posat informal, no crec que als votants de la CUP (a qui ERC reclama ara la seva ajuda) els atregui molt aquesta marca “capitalista”…
Vermell. Algú al PSC està obsessionat que les dones socialistes reivindiquin el color corporatiu. Batet, altre cop, de vermell.
Clàssic. Igual que el candidat del PP, Homs ha optat per vestit i corbata. La corbata era massa llarga, li sortia per sota de l’americana. L’estil clàssic exigeix que es cuidi fins al més petit dels detalls.