10
d'agost
de
2018, 09:10
Actualitzat:
12:03h
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha explicat aquest divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio que l'entitat ja ha encetat contactes amb el Govern per tal de bastir una estratègia que desemboqui en fer efectiva la República. "S'està començant a parlar de teixir una estratègia i una anàlisi. A partir d'aquí s'hauran de prendre mesures", ha destacat Paluzie, que malgrat tot ha indicat que l'executiu català no s'està movent de fer política autonòmica en un context de "centralisme" a l'Estat.
La dirigent independentista ha recalcat que cal analitzar bé què va passar a l'octubre, i ha apostat per l'exercici del dret a l'autodeterminació com a via per aconseguir arribar a la República catalana. "La desobediència i la resistència no violenta és una via que han seguit molts països per tenir la independència", ha apuntat Paluzie, que ha demanat un "exercici responsable per disposar d'una estratègia guanyadora".
Enmig de les converses per bastir aquesta estratègia -l'ANC fa setmanes que aposta per una reunió de la mesa de partits i entitats-, l'Onze de Setembre arribarà una nova Diada marcada pel futur del procés i l'existència de presos polítics. Paluzie ha recalcat que la mobilització no pot ser exclusivament un clam per la llibertat dels dirigents privats de llibertat, sinó que cal insistir en l'objectiu de fons, que és arribar a la independència. "L'Estat vol que ens oblidem del nostre objectiu polític", ha apuntat.
La violència de l'Estat
Amb el retrovisor posat, la presidenta de l'ANC ha recordat que ella va impulsar juntament amb altres acadèmics -entre els quals Jordi Graupera- un manifest per proclamar la independència l'octubre passat, i ha indicat que aquesta declaració efectiva s'hauria d'haver fet "amb tota la força de l'1-O i de la vaga general del 3-O". Preguntada sobre la violència exercida per l'Estat a l'hora de reprimir el referèndum, Paluzie ha insinuat que en cas de proclamació real no hauria anat més enllà perquè estem en "l'Europa democràtica".
"S'hauria de demostrar que hi hauria hagut més violència", ha apuntat la dirigent independentista, que ha indicat que no pensa en anar a la presó perquè aquesta perspectiva no la pot condicionar. En tot cas, però, ha posat de manifest que Carme Forcadell i Jordi Sànchez, els seus dos predecessors en el càrrec al capdavant de l'ANC, estan ara privats de llibertat pel paper que van exercir com a presidenta del Parlament i com a màxim dirigent de l'entitat, respectivament, en els mesos de la tardor del 2017.
La dirigent independentista ha recalcat que cal analitzar bé què va passar a l'octubre, i ha apostat per l'exercici del dret a l'autodeterminació com a via per aconseguir arribar a la República catalana. "La desobediència i la resistència no violenta és una via que han seguit molts països per tenir la independència", ha apuntat Paluzie, que ha demanat un "exercici responsable per disposar d'una estratègia guanyadora".
Enmig de les converses per bastir aquesta estratègia -l'ANC fa setmanes que aposta per una reunió de la mesa de partits i entitats-, l'Onze de Setembre arribarà una nova Diada marcada pel futur del procés i l'existència de presos polítics. Paluzie ha recalcat que la mobilització no pot ser exclusivament un clam per la llibertat dels dirigents privats de llibertat, sinó que cal insistir en l'objectiu de fons, que és arribar a la independència. "L'Estat vol que ens oblidem del nostre objectiu polític", ha apuntat.
La violència de l'Estat
Amb el retrovisor posat, la presidenta de l'ANC ha recordat que ella va impulsar juntament amb altres acadèmics -entre els quals Jordi Graupera- un manifest per proclamar la independència l'octubre passat, i ha indicat que aquesta declaració efectiva s'hauria d'haver fet "amb tota la força de l'1-O i de la vaga general del 3-O". Preguntada sobre la violència exercida per l'Estat a l'hora de reprimir el referèndum, Paluzie ha insinuat que en cas de proclamació real no hauria anat més enllà perquè estem en "l'Europa democràtica".
"S'hauria de demostrar que hi hauria hagut més violència", ha apuntat la dirigent independentista, que ha indicat que no pensa en anar a la presó perquè aquesta perspectiva no la pot condicionar. En tot cas, però, ha posat de manifest que Carme Forcadell i Jordi Sànchez, els seus dos predecessors en el càrrec al capdavant de l'ANC, estan ara privats de llibertat pel paper que van exercir com a presidenta del Parlament i com a màxim dirigent de l'entitat, respectivament, en els mesos de la tardor del 2017.