El document de mínims dels indignats de la plaça de Catalunya de Barcelona inclou el dret a l'autodeterminació. La decisió es va prendre el 5 de juny, després de tres votacions i de consultes sobre la validesa de les formes emprades per aprovar-lo.

Diversos sectors dels acampats van posar tots els entrebancs possibles per evitar-ho i es van viure moments de certa tensió. I tot aquest desgavell no ha tingut una concreció fins ara, quan ha aparegut a la pàgina oficial i en el document “Primeres mesures urgents per a una vida digna”.

En el punt número 7, "Participació comunitària en el funcionament de les institucions públiques", apareix el text "Reconeixement del dret d'autodeterminació de tots els pobles del món, tal com recull la carta de les Nacions Unides, i per tant el del poble català", en un doble versió que inclou també el castellà.

La materialització al web arriba després d'unes crítiques molt dures de la subcomissió d'Autodeterminació. S'acusa a certes persones "situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions", i es parla de manca de democràcia, "frau i manipulació que hi ha dins d’aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions nacionalistes o identitàries".

Recorden que no s'ha pogut utilitzar el català a les assemblees, "amb l’excusa  que el moviment havia d’arribar al màxim de gent possible, d’unir-se amb altres acampades d’arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió".