Barcelona, 2017. 30 anys després de la fi de la Guerra Freda un exèrcit de misteriosos trolls, bots i hackers que operen des de territori rus i veneçolà per intermediació d’arxienemics del poder establert com Julian Assange pretenen utilitzar la crisi política de l’Estat a Catalunya posar en escac la UE. Un plat preescalfat per a les tertúlies en plena campanya del 21-D, on la qüestió catalana ha deixat de ser només un “desafiament” a l’Estat, i ara ho és a l’estabilitat d’Europa.

[blockquote]D’ençà de l’1-O les informacions que relacionen l’independentisme amb els sospitosos habituals de la ciberpropaganda es multipliquen a les pàgines dels diaris espanyols[/blockquote]
És el dibuix que el govern espanyol i mitjans com El País han retransmès a l’opinió pública espanyola i europea en les ultimes setmanes. D’ençà de l’1-O les informacions que relacionen l’independentisme amb els sospitosos habituals de la ciberpropaganda es multipliquen a les pàgines dels diaris espanyols. Apunten a comptes falsos de Twitter, a la difusió massiva de fake news i a mitjans com la televisió Rusia Today, a qui s’acusa de donar cobertura mediàtica a l’independentisme. Ja ho va anunciar el ministre Dastis a la BBC: part de les imatges de l’1-O eren “falses”.
 
Una cortina de fum, segons part de l’oposició, o una sospita fonamentada, segons PP i Cs, que asseguren que l’executiu de Rajoy disposa de “dades sobre com el tràfic posterior al referèndum va passar particularment per xarxes situades a Rússia i altres països”. El govern de Rajoy sosté que a l’entorn de l’1-O es van crear milers de perfils falsos per difondre informacions sobre Catalunya, dels què el 55% es trobaven en territori rus, i un 30% restant a territori veneçolà. Part de la mala imatge internacional de l'Estat per les càrregues d'aquella jornada del referèndum, segons aquest relat, és fruit d'una intoxicació.
 
[blockquote]L’enigma rus creix per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol[/blockquote]
L’enigma rus creix per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol, que no ha aportat ni un sol informe sobre la qüestió. L'entorn de Rajoy s’esforça per assimilar la suposada ingerència pro-independentista als atacs al Partit Demòcrata en favor de Trump i a les campanyes a favor del Brexit a la Gran Bretanya i per Le Pen als comicis francesos. La fotografia d’Oriol Soler –membre de "l'estat major del procés"- sortint de l’ambaixada d’Equador a Londres, on viu Julian Assange, s’ha presentat com la prova irrefutable d’aquesta vinculació.  
 
L’executiu espanyol no explica, però, les possibles causes del trànsit a servidors russos o el recurs a Assange, probablement més relacionades al tancament sistemàtic de webs pro-referèndum per part de la Guàrdia Civil i a la necessitat de burlar la censura i trobar servidors fora de la UE, que no pas a una estratègia de la post-veritat. Ni tampoc les enormes diferències de mètode entre un allau de piulades independentistes i, per exemple, la vulneració de 30.000 correus de l’equip de Hillary Clinton a la campanya americana.

De moment, l’experiment rus ha provocat tres efectes. El primer, una crisi diplomàtica i la queixa del del Kremlin, que a través de la portaveu del ministre d’Exteriors, María Zajárova, va acusar el govern espanyol de basar les acusacions en “fonts dubtoses” i el va reptar a presentar proves. El segon, l’alarma al Congrés, on Rivera ha demanat a Rajoy que garanteixi unes eleccions del 21-D netes de hackers, i on el PSOE ha reclamat la compareixença de Soraya Sáenz de Santamaría perquè informi comissió de despeses reservades, que se celebra a porta tancada.
 
I el tercer: l’assimilació de qualsevol missatge independentista, inclosa la denúncia per les càrregues policials i l’empresonament de polítics, a la propaganda i els interessos de tercers països. Una operació que ja es va intentar en el cas de Podem –a qui l'entorn mediàtic del PP va acusar de vincles amb Veneçuela i Iran- i que ara permet desviar el focus de les imatges del carrer, on l’independentisme s’ha expressat de manera cívica i pacífica, cap a les ombres de la xarxa.
 
[blockquote]L’executiu de Rajoy, però, hauria d’acabar fonamentant les seves afirmacions si no vol caure en el  descrèdit a Europa i a Catalunyal[/blockquote]
L’executiu de Rajoy, però, hauria d’acabar fonamentant les seves afirmacions si no vol caure en el  descrèdit a Europa i a Catalunya, on els ciutadans es pronunciaran sobre qui ha hackejat la democràcia: si l’independentisme utilitzant la via unilateral més enllà de la llei espanyola, o un Estat que va provar d’impedir un referèndum amb violència i ha acabat empresonant càrrecs electes.