03
d'abril
de
2018, 11:22
Actualitzat:
04
d'abril,
7:23h
L'Estat té previst invertir a Catalunya 1.349,59 milions aquest any, uns 200 milions més que el 2017, segons el projecte de pressupostos que ha presentat aquest dimarts al Congrés el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Tot i això, el percentatge es manté idèntic al curs passat, en el 13,3%, gairebé tres punts per sota del pes que té Catalunya respecte el total de població de l'Estat, ja que hi viu el 16,2% dels habitants.
La inversió de l'Estat a Catalunya va caure en els pressupostos del 2017 dels 1.181,25 milions del 2016 fins a 1.149,58 milions, malgrat que Mariano Rajoy havia anunciat tot just fa un any una pluja de milions en infraestructures fins al 2020. Malgrat tot, Montoro va assegurar que aquesta quantitat augmentaria l'any següent, arran de la millora de la situació de la tresoreria de l'Estat.
PERCENTATGE D'INVERSIÓ DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, EN RELACIÓ AL PES DE LA POBLACIÓ, EN PERCENTATGE
INVERSIÓ DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, PER COMUNITATS, EN MILIONS D'EUROS El govern espanyol, però, ha portat al Congrés el projecte de pressupostos sense comptar amb els suports necessaris per aprovar-los, més enllà de l'acord tancat amb Ciutadans. El PNB ha reiterat que no negociarà mentre el 155 segueixi vigent a Catalunya i, tot i això, l'executiu central va aprovar el projecte en el consell de ministres de fa una setmana. Els grups tenen ara fins al 20 d'abril per registrar esmenes a la totalitat, el debat de les quals es farà el 25 i 26 d'abril. Si segueixen endavant, iniciaran el debat en comissió i es votaran definitivament en el ple entre el 21 i el 24 de maig.
La inversió de l'Estat a Catalunya va caure en els pressupostos del 2017 dels 1.181,25 milions del 2016 fins a 1.149,58 milions, malgrat que Mariano Rajoy havia anunciat tot just fa un any una pluja de milions en infraestructures fins al 2020. Malgrat tot, Montoro va assegurar que aquesta quantitat augmentaria l'any següent, arran de la millora de la situació de la tresoreria de l'Estat.
INVERSIÓ A CATALUNYA EN ELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, EN TERMES ABSOLUTS I EN PERCENTATGE RESPECTE EL TOTAL
De fet, les comunitats més afavorides pel repartiment de Montoro -en relació a la població- són Castella i Lleó i Galícia i, en menor mesura, Castella-la Manxa, Extremadura o Cantàbria. Fins i tot el País Basc rep més inversions que les que li pertocarien proporcionalment pel nombre d'habitants, tot i gaudir de concert econòmic, però el partit que hi governa, el PNB, és imprescindible per aprovar els comptes.
Així, els pressupostos beneficien clarament les comunitats governades pel PP, les quals rebrien unes inversions superiors a les que els pertocarien o aquella equiparable a la seva població, excepte el cas de la Comunitat de Madrid, per bé que la quantitat que hi arribarà és quasi 250 milions superior a la prevista pel 2017, un increment major que el que gaudeix Catalunya, més perjudicada per la distribució.
Els Països Catalans, perjudicats
D'aquesta manera, les cinc comunitats governades pels populars acumulen un 28,8% de la població i, en canvi, té pressupostades un 37,8% de les inversions, nou punts més. En canvi, els Països Catalans sumen un 29,2% dels habitants i, per contra, rebran un 22,3% de les inversions, quasi set punts per sota del que li pertocaria. I és que, a més de Catalunya, tant el País València com les Illes Balears queden clarament per sota de la quantitat que hauria de percebre.
Així, els pressupostos beneficien clarament les comunitats governades pel PP, les quals rebrien unes inversions superiors a les que els pertocarien o aquella equiparable a la seva població, excepte el cas de la Comunitat de Madrid, per bé que la quantitat que hi arribarà és quasi 250 milions superior a la prevista pel 2017, un increment major que el que gaudeix Catalunya, més perjudicada per la distribució.
Els Països Catalans, perjudicats
D'aquesta manera, les cinc comunitats governades pels populars acumulen un 28,8% de la població i, en canvi, té pressupostades un 37,8% de les inversions, nou punts més. En canvi, els Països Catalans sumen un 29,2% dels habitants i, per contra, rebran un 22,3% de les inversions, quasi set punts per sota del que li pertocaria. I és que, a més de Catalunya, tant el País València com les Illes Balears queden clarament per sota de la quantitat que hauria de percebre.
PERCENTATGE D'INVERSIÓ DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, EN RELACIÓ AL PES DE LA POBLACIÓ, EN PERCENTATGE
Bona part de les noves inversions que té pressupostades Catalunya es concentren en la xarxa ferroviària. Dels 200 milions nous que estan previstos, 121,9 milions anirien a la xarxa de trens, tant a Adif (114,6 milions) com a Renfe (7,3 milions), mentre que 45,6 milions més es destinarien al TGV en els seus trams per Catalunya. El pes de les inversions ferroviàries a Catalunya passa del 12,4% del total d'inversions ferroviàries a l'Estat en els comptes del 2017 al 14,3% en els del 2018.
Més diners a la monarquia
Un altre organisme que veurà augmentat el seu pressupost és la Casa Reial, que després de mantenir-lo congelat entre 2014 i 2016 i d'incrementar-lo un 0,56% el 2017, aquest any serà un 0,87% major. En concret, passarà dels 7,8 milions als 7,9 milions.
Així mateix, el Tribunal Constitucional augmentarà les seves partides dels 23,6 milions als 23,9 milions, així com també ho farà el Consell d'Estat -que assessora el govern espanyol en els recursos d'inconstitucionalitat- dels 10,9 milions als 11,4 milions, o el Tribunal de Comptes -que persegueix casos de presumpta malversació vinculats al procés com els del 9-N o l'1-O- de 6,2 milions a 6,3 milions.
Més diners a la monarquia
Un altre organisme que veurà augmentat el seu pressupost és la Casa Reial, que després de mantenir-lo congelat entre 2014 i 2016 i d'incrementar-lo un 0,56% el 2017, aquest any serà un 0,87% major. En concret, passarà dels 7,8 milions als 7,9 milions.
Així mateix, el Tribunal Constitucional augmentarà les seves partides dels 23,6 milions als 23,9 milions, així com també ho farà el Consell d'Estat -que assessora el govern espanyol en els recursos d'inconstitucionalitat- dels 10,9 milions als 11,4 milions, o el Tribunal de Comptes -que persegueix casos de presumpta malversació vinculats al procés com els del 9-N o l'1-O- de 6,2 milions a 6,3 milions.
INVERSIÓ DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, PER COMUNITATS, EN MILIONS D'EUROS