15
de gener
de
2018, 22:40
Actualitzat:
16
de gener,
13:02h
Quan falten 24 hores per a la constitució del Parlament, encara no se sap qui el presidirà en la nova legislatura, quins altres membres tindrà la mesa, com s'investirà el president, ni com s'ho farà l'independentisme per mantenir el control de la cambra. JxCat, ERC i la CUP van aconseguir una majoria folgada de 70 diputats el 21-D, però fins ara han estat incapaços de traduir-ho en uns acords mínims per arrencar la legislatura.
El repte més urgent és el de la mesa, la qual, al seu torn, depèn de la fórmula que s'acordi per investir el president català. Fonts de diverses formacions han confirmat a NacióDigital que aquesta qüestió encara està oberta i, de fet, se seguirà negociant aquest dimarts. I és que la candidatura de Puigdemont vol que s'habilitin les vies per investir a distància, ja sigui per via telemàtica o delegant la representació en algun altre diputat present, per bé que la segona opció guanya pes. Els lletrats del Parlament, però, han deixat clar en el seu informe que cap d'aquestes vies té cabuda en el reglament.
Al seu torn, ERC està disposada a fer una interpretació generosa d'aquesta norma, ja que considera que aquesta és l'opció que es va imposar a les eleccions, però també alerta que podria ser impugnada i anul·lada ràpidament i, en tot cas, demana explorar totes les vies per evitar que una decisió com aquesta porti ja conseqüències penals als membres de la mesa. En aquest sentit, els republicans preveuen diverses opcions per presidir-la en funció d'aquesta decisió.
Així, si la interpretació ha de ser molt laxa i, per tant, el xoc amb els tribunals és previsible, optaria per un perfil independent i no del nucli dur del partit, com Ernest Maragall, per no cremar més dirigents, mentre que, si la normativa es respectés més, s'hi podria situar algun diputat de carnet, com Roger Torrent, que va ser portaveu adjunt de Junts pel Sí en la legislatura passada. El nom del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, també és una opció que està sobre la taula per rellevar Carme Forcadell. Facin el que facin, Mariano Rajoy ja posa pressió en anunciar que pot mantenir l'aplicació del 155 si s'avala la investidura a distància.
Un acord menys global
De fet, fins i tot queda encara la possibilitat -més remota- que ERC renunciï a presidir la cambra catalana, si se li exigeix alguna lectura del reglament del tot inverosímil per part de JxCat. I és que els republicans van reclamar a l'inici de les negociacions tenir tancat un acord que englobés la mesa i el Govern, mentre que després l'aspiració ha passat a ser incloure la mesa i la fórmula per investir el president. Però ara pot ser que ni tan sols aquesta segona qüestió estigui del tot tancada dimecres, cosa que donaria més força negociadora a la candidatura de Puigdemont per reclamar una via de votació a la qual ERC li costaria rebutjar públicament apel·lant a la legalitat.
Tot apunta, per tant, que l'acord no es resoldrà fins al darrer instant, tot i que fonts de la negociació apuntaven la setmana passada que l'entesa arribaria, aquesta vegada, amb més antelació. És l'escenari que descrivien veus de Junts per Catalunya, i que dibuixaven RAC1 i Catalunya Ràdio quan van anunciar un principi d'acord entre JxCat i ERC per a la investidura de Puigdemont i la confecció d'una majoria independentista a la mesa. Aquestes informacions van ser puntualitzades per ERC, que remetia a una anàlisi més acurada dels seus serveis jurídics. Els republicans només celebraven dimecres passat que Puigdemont hagués descartat el "bloqueig" de la constitució del Parlament.
La CUP i els "comuns"
I encara hi ha altres incògnites a resoldre a poc més de 24 hores del ple de constitució de la mesa, com si la CUP hi tindrà algun membre. Li ho van oferir tant JxCat com ERC a costa d'un representant seu i els anticapitalistes van acceptar, però cadascú posa les seves condicions per fer el gest. En canvi, qui s'allunya de tenir presència a la mesa del Parlament són els "comuns". Fonts consultades per NacióDigital exposen que, tot i que han participat de l'anàlisi dels diversos escenaris, ara mateix no existeix l'"opció" de formar-ne part. Veus de Catalunya en Comú detallen que no s'ha concretat "mai" cap possibilitat "real" d'integrar-s'hi.
Així mateix, l'independentisme no veu perillar la seva majoria de cara a la votació de la mesa, malgrat que l'informe dels lletrats del Parlament no deixa marge per aconseguir rendibilitzar el vot dels diputats a la presó i a l'exili. Malgrat que l'oposició tingui 65 escons i JxCat, ERC i CUP només 62 de presents, el fet que els "comuns" hagin anunciat que no donaran suport als candidats de Cs permet que la majoria parlamentària no pateixi per ara. Diferent serà quan calgui investir president, que haurà de decidir si els diputats empresonats o exiliats -que han presentat les credencials per ser diputats- dimiteixen o no. Un altre interrogant encara per resoldre in extremis.
El repte més urgent és el de la mesa, la qual, al seu torn, depèn de la fórmula que s'acordi per investir el president català. Fonts de diverses formacions han confirmat a NacióDigital que aquesta qüestió encara està oberta i, de fet, se seguirà negociant aquest dimarts. I és que la candidatura de Puigdemont vol que s'habilitin les vies per investir a distància, ja sigui per via telemàtica o delegant la representació en algun altre diputat present, per bé que la segona opció guanya pes. Els lletrats del Parlament, però, han deixat clar en el seu informe que cap d'aquestes vies té cabuda en el reglament.
Al seu torn, ERC està disposada a fer una interpretació generosa d'aquesta norma, ja que considera que aquesta és l'opció que es va imposar a les eleccions, però també alerta que podria ser impugnada i anul·lada ràpidament i, en tot cas, demana explorar totes les vies per evitar que una decisió com aquesta porti ja conseqüències penals als membres de la mesa. En aquest sentit, els republicans preveuen diverses opcions per presidir-la en funció d'aquesta decisió.
Així, si la interpretació ha de ser molt laxa i, per tant, el xoc amb els tribunals és previsible, optaria per un perfil independent i no del nucli dur del partit, com Ernest Maragall, per no cremar més dirigents, mentre que, si la normativa es respectés més, s'hi podria situar algun diputat de carnet, com Roger Torrent, que va ser portaveu adjunt de Junts pel Sí en la legislatura passada. El nom del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, també és una opció que està sobre la taula per rellevar Carme Forcadell. Facin el que facin, Mariano Rajoy ja posa pressió en anunciar que pot mantenir l'aplicació del 155 si s'avala la investidura a distància.
Carme Forcadell, la setmana passada al Parlament Foto: ACN
Un acord menys global
De fet, fins i tot queda encara la possibilitat -més remota- que ERC renunciï a presidir la cambra catalana, si se li exigeix alguna lectura del reglament del tot inverosímil per part de JxCat. I és que els republicans van reclamar a l'inici de les negociacions tenir tancat un acord que englobés la mesa i el Govern, mentre que després l'aspiració ha passat a ser incloure la mesa i la fórmula per investir el president. Però ara pot ser que ni tan sols aquesta segona qüestió estigui del tot tancada dimecres, cosa que donaria més força negociadora a la candidatura de Puigdemont per reclamar una via de votació a la qual ERC li costaria rebutjar públicament apel·lant a la legalitat.
Tot apunta, per tant, que l'acord no es resoldrà fins al darrer instant, tot i que fonts de la negociació apuntaven la setmana passada que l'entesa arribaria, aquesta vegada, amb més antelació. És l'escenari que descrivien veus de Junts per Catalunya, i que dibuixaven RAC1 i Catalunya Ràdio quan van anunciar un principi d'acord entre JxCat i ERC per a la investidura de Puigdemont i la confecció d'una majoria independentista a la mesa. Aquestes informacions van ser puntualitzades per ERC, que remetia a una anàlisi més acurada dels seus serveis jurídics. Els republicans només celebraven dimecres passat que Puigdemont hagués descartat el "bloqueig" de la constitució del Parlament.
La CUP i els "comuns"
I encara hi ha altres incògnites a resoldre a poc més de 24 hores del ple de constitució de la mesa, com si la CUP hi tindrà algun membre. Li ho van oferir tant JxCat com ERC a costa d'un representant seu i els anticapitalistes van acceptar, però cadascú posa les seves condicions per fer el gest. En canvi, qui s'allunya de tenir presència a la mesa del Parlament són els "comuns". Fonts consultades per NacióDigital exposen que, tot i que han participat de l'anàlisi dels diversos escenaris, ara mateix no existeix l'"opció" de formar-ne part. Veus de Catalunya en Comú detallen que no s'ha concretat "mai" cap possibilitat "real" d'integrar-s'hi.
Així mateix, l'independentisme no veu perillar la seva majoria de cara a la votació de la mesa, malgrat que l'informe dels lletrats del Parlament no deixa marge per aconseguir rendibilitzar el vot dels diputats a la presó i a l'exili. Malgrat que l'oposició tingui 65 escons i JxCat, ERC i CUP només 62 de presents, el fet que els "comuns" hagin anunciat que no donaran suport als candidats de Cs permet que la majoria parlamentària no pateixi per ara. Diferent serà quan calgui investir president, que haurà de decidir si els diputats empresonats o exiliats -que han presentat les credencials per ser diputats- dimiteixen o no. Un altre interrogant encara per resoldre in extremis.