L'Institut Ostrom vindica una major professionalització de la direcció de la funció pública

Un manifest impulsat pel laboratori liberal reclama despolititzar l'administració i recorda que un 95% dels alts càrrecs es renova cada vegada que es produeix un canvi de govern

Un acte organitzat per l'Institut Ostrom.
Un acte organitzat per l'Institut Ostrom. | Adrià Costa
29 d'abril del 2021
Actualitzat a les 21:18h
Un dels laboratoris d'idees més consolidats del pensament liberal a Catalunya, l'Institut Ostrom, ha fet públic un manifest, Professionalitzem.cat, que reclama un major nivell de professionalització en la direcció de la funció pública catalana. El model que propugna és similar al dels països escandinaus i anglosaxons, com també de Portugal. 

El manifest ha estat signat per prop d'una cinquantena d'acadèmics i personalitats de la vida social. Els d'Ostrom denuncien que, segons un informe de l'OCDE, Espanya és un dels països en què, quan es produeix un canvi de govern, es renova prop del 95% dels alts directius. Un fet que només passa en proporcions similars a Xile i Turquia. 

Segons l'institut, Catalunya no és gaire diferent i "reprodueix la disfuncionalitat del sistema espanyol". Així, a cada nou executiu, ballen uns 340 càrrecs entre consellers, secretaris generals, directors generals i comissionats. En països com el Canadà, Dinamarca o el Regne Unit, un canvi de govern només afecta un 5% dels alts càrrecs. 

El manifest asssenyala que "Espanya ha patit una important davallada en la seva qualitat institucional des del 2003, sent el país amb el retrocés més important de tota la Unió Europea". Una baixa qualitat institucional que implica sempre menor productivitat, menor ocupació i menors salaris. Un sistema de direcció pública professional constitueix, segons els impulsors del manifest, un pas per avançar en la millora de la transparència, la igualtat d’oportunitats i la selecció meritocràtica dels directius  públics. 

Entre les figures que han signat el document i en són impulsors, hi ha figures com el catedràtic d'Economia Germà Bel; el director general d'Esade Koldo Echebarría; el catedràtic de la UPF Guillem López-Casasnovas; el secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques Josep Maria Vilalta; la directora d'estratègia de PwC a Espanya Anna Merino; la director associada del Centre de Governança Pública d'Esade Mònica Reig; el president de l'Institut Ostrom, Eric Herrera, i fins i tot s'hi han afegit alguns responsables polítics, com la portaveu del PSC Alícia Romero. 

El Manifest demana als grups parlamentaris que assumeixin el compromís de reprendre la tramitació del projecte de llei d'ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l'Administració, que es troba aturat des de fa més de cinc anys, incloent l'obertura internacional dels concursos, i establint com a objectiu que el Govern aprovi l'Estatut de la Direcció Pública Professional aquest 2021.