Lluc Salellas: «Hem de celebrar l'amnistia, és una victòria popular»

Si hi ha un oasi independentista a Catalunya, es tracta de Girona. El 28-M els resultats van permetre situar Lluc Salellas (Girona, 1984) com alcalde de la ciutat, tot i que no va guanyar les eleccions, en les quals el PSC va quedar com a primera força. Salellas representa Guanyem, una formació que inclou la CUP i que va aconseguir forjar un govern de coalició amb ERC i Junts. Amb l'inici del desembre, les tres formacions ja tenen enllestits els primers pressupostos del mandat. A Girona, la unitat de l'independentisme existeix i, en aquesta entrevista, Salellas -periodista i politòleg-, n'explica la fórmula: "generositat" i menys reivindicació de les sigles.

En ple procés de revisió interna de la CUP, desitja que la formació en surti "més oberta", però també amb una aposta clara a favor de la governabilitat. Seguint l'estela d'aquesta generositat que situa com a clau per a la unitat, considera que l'acord entre l'independentisme i el PSOE a Madrid sobre l'amnistia s'ha de "celebrar" perquè és una "victòria popular". Ara bé, també considera que no s'ha avançat gens en l'autodeterminació. "El municipalisme ha de ser palanca d'impuls per reactivar el procés", recepta. Posa el seu ajuntament a disposició per fer-ho.

Tot just està enllestint els primers pressupostos del seu mandat. Com han anat els primers cinc mesos com a alcalde?

Està sent una experiència nova i fascinant, que fa que cada dia m'aixequi amb unes ganes tremendes de poder treballar per aquesta ciutat. I ho faig acompanyat d'un equip potent de 17 persones. Estic vivint l'etapa amb molta il·lusió, amb molta feina i, evidentment també amb moments molt complexos que s'han de poder gestionar. 

També deuen ser complexos els equilibris per garantir la conciliació familiar. Com ha impactat l'alcaldia a casa vostra?

És una molt bona pregunta. Si hagués de pensar en les tres o quatre coses més complexes d'aquests cinc mesos, una és la conciliació familiar. Soc pare, tinc tres filles a casa, tinc una companya, i poder combinar bé l'alcaldia amb el que és la paternitat i també la parella, és una equació que s'ha d'anar treballant i ajustant. Això és el que hem estat fent amb tota la família, perquè és un procés conjunt. I en paral·lel, estic intentant explicar que jo no vull ser un alcalde com potser eren els alcaldes homes de fa 30 anys, que si eren alcaldes volia dir que no hi havia família, ni amics, ni res més. Evidentment, faig d'alcalde i hi dedico moltes hores, però hi ha moments que me'ls reservo i me'ls guardo perquè són indispensables. Si som feministes, hem de poder defensar les tasques de cures i les tasques de la llar, la vida en família i amb la gent que ens estimem és tan important com la nostra vida professional.

"Una de les coses més complexes d'aquests mesos és la conciliació familiar. La vida en família i amb la gent que ens estimem és tan important com la professional"

Tornem als pressupostos. Són els primers que està a punt de desencallar com a alcalde.

Som un govern a tres i això implica que és més complex arribar a un acord, però estic molt content de com ha anat, especialment perquè en l'últim mes i mig hi ha hagut una clara voluntat de treball compartida. Quan s'han hagut de prendre decisions complicades al voltant del pressupost, tothom ha assumit la seva part de responsabilitat, tothom ha aplicat la generositat en el grau que li pertocava aplicar-la, i al final tenim un pressupost que aviat podrem explicar i que ens permet avançar especialment en aquells punts que vam pactar en l'acord de govern del mes de juny. És un pressupost que creixerà, i que ens permetrà dir que Girona torna a funcionar i que compta amb una eina que feia temps que no tenia ben treballada.

Una de les mesures que van pactar en l'acord programàtic de 64 punts va ser dedicar un milió d'euros anuals a ampliar l'habitatge social. Compliran aquest primer any?

Sí, aquest 2024 executarem un milió d'euros i ho farem cada any, ja sigui a través de la compra de sòl per poder construir habitatge, per la compra d'habitatge directament, o a través de projectes de rehabilitació.
 
També van acordar limitar a un 4% els apartaments turístics en el conjunt de la ciutat. Hi ha zones com el Barri Vell on la taxa puja fins a un 15%. Per què van proposar la mesura?

El límit del 4% implica que destinarem un 96% de l'habitatge de la ciutat a lloguer o a habitatge habitual a través de la compra. Hem posat un topall, això era el més important. I en els barris on ja se supera el 15%, com és el cas del Barri Vell, no hi haurà cap més llicència de pis turístic, cosa que és molt bona notícia perquè permet aturar un tema que estava tensant i molt la ciutat. A través de les polítiques públiques hem d'ajudar a que hi hagi habitatges per a tota la gent que existeix en aquesta ciutat. 

A Girona, Salt i Sarrià de Ter s'ha aconseguit remunicipalitzar l'aigua. Ara que és pública, quines gestions tenen pensades, sobretot tenint en compte un context d'emergència per sequera?

Hem activat dos pous a Salt que ens han de permetre tenir més aigua. Hem baixat el percentatge del cabal que tenim, també de la pressió amb què l'aigua passa per les canonades. Són qüestions més tècniques que ens han de permetre durant un temps poder estar més tranquils en aquest procés de pre-emergència. Però estem també fent una campanya important de pedagogia, no només a les llars, sinó també en els establiments i empreses, avisant que necessitem menys consum d'aigua. A nivell de govern, estem incorporant tot un discurs que ens ha de permetre explicar que necessitem un canvi de concepte i de polítiques en àmbits transversals, perquè l'ús d'aigua a poc a poc s'ha d'anar reduint. El fet que l'empresa sigui pública ens ajuda a poder decidir absolutament tot al voltant d'aquests temes. 

Justament aquests dies s'ha celebrat a Dubai la COP28, i les projeccions no són gens optimistes. Quines polítiques climàtiques de mitigació o adaptació aplicaran a Girona durant el mandat?

Hi ha diversos elements que estem posant sobre la taula, tots lligats al voltant de la idea de les sobiranies, intentant ser cada vegada més sobirans en tots els àmbits. Estem treballant de valent per ampliar la xarxa d'horts urbans. En matèria energètica, estem intentant buscar la manera perquè el model energètic no passi per les mans de multinacionals, i que a poc a poc puguem anar generant energia a través de comunitats energètiques. Això són tres exemples, però aquí també ha d'haver-hi un acompanyament més polític i ideològic, que és el que volem anar incorporant, perquè ens ha d'ajudar a anar transformant en clau ecològica.

"En el context nacional existent, Guanyem, ERC i Junts vam entendre que havíem de posar-nos d'acord i demostrar que una ciutat com Girona ho podia liderar"

Parlem del pacte que el va portar a l'alcaldia. Per què ha estat possible la unitat independentista a Girona i no altres capitals de demarcació?

Aquí ha sigut possible perquè hi ha hagut, i ho vull agrair, una voluntat clara per part d'ERC i de Junts de voler tirar endavant aquest pacte. Hi han apostat i hi han posat ganes. I Guanyem, que és la formació que jo lidero, també tenia ganes d'impulsar aquest canvi i fer-ho a partir de tres idees. La primera, que feia molts d'anys que no hi havia un govern de coalició a la ciutat i era un repte tirar-lo endavant. En segon lloc, tots tres vam apostar per un govern on no hi hagués compartiments estancs, de manera que treballem sempre en conjunt. A totes les àrees hi ha gent de diversos colors polítics, fet que ens obliga a treballar plegats: demostra que existeix una cultura política del consens i del treball que és imprescindible. I per últim hi havia el context nacional existent. Enteníem que havíem de ser capaços d'entendre'ns i demostrar que una ciutat com Girona podia liderar en aquest sentit, i ho podia fer també amb una millora de les polítiques públiques en un moment d'incertesa per a l'independentisme.

El canvi al capdavant de la ciutat és evident, però al govern hi és el mateix partit que ha governat durant l’última dècada, Junts. Com és de transformadora la seva formació si ha acabat pactant amb els seus antecessors? 

El grup de Junts va canviar. Canvia el lideratge, també en bona part el grup municipal, i es presenten ells mateixos com una opció innovadora que vol fer un pas diferent, presentant un nou projecte per a la ciutat. Això s'ha de tenir en compte i s'ha de valorar. El projecte de Junts en aquest cas era un projecte que venia a proposar un canvi respecte al passat. Un canvi no total, però sí per millorar certes coses, i en aquest sentit entenc que pugui haver-hi gent que ho vegi contradictori. Al mateix temps el més important és que, quan hi ha les negociacions i seiem a parlar, trobem que hi ha una proposta política conjunta per desenvolupar els propers quatre anys i que aporta una perspectiva de millora per a la ciutat.

"El municipalisme ha de tornar a ser palanca d'impuls d'un procés cap a l'autodeterminació. Aquest paper, com a alcalde i ajuntament, el vull jugar"

La seva és una formació que incorpora la CUP, un partit netament independentista. Què implica portar les regnes de la ciutat si l'objectiu de l’autodeterminació, a hores d'ara, està en hores baixes? És a dir, com contribueix a l'autodeterminació que Guanyem tingui l'alcaldia de Girona?
Hem incorporat alguns elements en l'acord de govern sobre l'eix nacional, en l'àmbit de la llengua, de la cultura, i de les relacions dins del municipalisme dels Països Catalans. El concepte de país i nació estan en el dia a dia d'aquest govern. Ho volem treballar, però primer s'havia d'aclarir bé com acabava el context del govern espanyol, perquè això determina molt el context polític que ens trobarem en els propers anys. Per tant, no hem pogut avançar fins que hi ha hagut president a l'Estat. Ara el que hem de fer és pensar com el municipalisme ha de ser clau en els propers anys per reactivar un procés cap a l'autodeterminació en aquest país. I aquest paper, com a alcalde i ajuntament, el volem jugar: repensar com el municipalisme, com va fer en el seu moment, ha de tornar a ser palanca d'impuls d'un procés cap a l'autodeterminació. Perquè és la nostra responsabilitat com a organització i com a govern tirar-ho endavant. I més quan som l'única capital catalana que té clar aquest punt.
 
Ara esmentava la investidura de Pedro Sánchez. Quina valoració fa dels acords entre el PSOE i els partits independentistes?

Crec que hem de celebrar l'acord de l'amnistia. Era i és un tema que l'han reivindicat durant molts d'anys el moviment popular, la gent, els moviments socials i el moviment independentista. Que fa sis mesos tots els partits de l'Estat diguessin que era impossible i que ara aquesta amnistia hi sigui, ho hem d'entendre com una victòria popular i de l'independentisme, i l'hem de reivindicar. Ara bé, és evident que en l'àmbit de l'autodeterminació, aquest no és un acord que hagi servit per avançar, perquè ni s'ha reconegut el dret a l'autodeterminació, ni s'ha reconegut que som una nació, que això ho reconeix fins i tot el mateix Estatut de Catalunya.

"No n'hi haurà prou amb taules de diàleg, siguin quines siguin i en el format que siguin, per aconseguir el dret a l'autodeterminació"

Com a país hem de reactivar-nos per defensar el dret a l'autodeterminació. El que no hem d'acceptar, ni seria una interpretació vàlida, és que aquesta amnistia fos equiparable a la del 76, que va implicar que els somnis de la gent que havia lluitat es deixessin de reivindicar. Aquí del que es tracta és que aquesta amnistia és una victòria, i a partir d'aquí hem de lluitar com abans per no renunciar al somni de l'autodeterminació al nostre poble.

La reactivació en un moment de desunió independentista potser és complicada. Girona és la ciutat emblema de la unitat. Què recomana als partits perquè es posin d'acord?

Se'm fa molt díficil recomanar res perquè no tinc la capacitat per definir un camí o una manera determinada. Si que crec que el què hauria de fer l'independentisme és treballar honestament, identificar bé les discrepàncies i els punts de trobada, i sobretot intentar ser generosos pel que fa a no estar tot el dia reivindicant un partit o un altre. Tenir generositat en aquest pla comú, que és el que hem intentat fer a Girona. Aquesta manera de fer política, que sé que és més complicada a nivell de país, és la que haurien d'aprendre i tirar endavant. I sobretot tenint molts clars els objectius, i tenint clar també que no n'hi haurà prou amb taules de diàleg, siguin quines siguin i en el format que siguin, per aconseguir el dret a l'autodeterminació. El dret a l'autodeterminació només l'aconseguirem si tota aquesta feina institucional ve acompanyada d'una feina social i de carrer. No només de mobilització, sinó de compartir amb els nostres veïns que l'autodeterminació és el camí a seguir. 

Girona és l'excepció. Però la CUP al Congrés no va tenir la mateixa sort i es van perdre els dos diputats. Què explica els mals resultats?

El què va passar al Congrés forma part d'un context en què l'amenaça de l'extrema dreta va provocar un vot útil cap a opcions que garantien que a l'estat espanyol, sí o sí, hi hauria un govern que no fos d'extrema dreta. En aquest sentit, el component antifeixista que tenim a nivell nacional català, que va lligat a nosaltres, va influir molt en independentistes i no independentistes. Ara la CUP està fent el seu procés intern, el procés Garbí està en marxa, i a partir d'aquí hi haurà resultats i propostes de cap a on ha d'anar.

La CUP ha sapigut adaptar-se al postprocés? Ha sàpigut transmetre la imatge de partit útil en una etapa en què el rumb independentista no és l'única prioritat? 

La CUP ha fet moltíssima feina en aquests anys. Moltíssima. Potser una part d'aquesta feina no ha estat visibilitzada, o no ha estat prou ben explicada, o no s'han trobat els canals per explicar-la. Però la feina de la CUP per exemple en l'àmbit com el de l'amnistia, especialment a través de Mireia Vehí i Albert Botran, i tanta altra gent, ha sigut ingent. I en molts altres temes també. Però segurament el que pertoca és actualitzar el relat, el discurs, i la proposta política a un context que és diferent al 2015. El que toca és fer això, i segurament la CUP no ha estat capaç d'actualitzar-se prou ràpid en el context social, que ha canviat, i també ens pertoca repensar com reconnectem amb les necessitats i voluntats de la majoria social d'aquest país, i com les transformem. Nosaltres som una opció que volem transformar la societat perquè sabem que necessitem transformar-la per poder arribar a unes determinades polítiques.

Què li agradaria que sortís del procés intern?

El que m'agradaria és que la CUP sortís com un projecte més obert, més fort, amb més capil·laritat social, i amb més capacitat d'interpel·lació a la gent del carrer, a la gent treballadora, als professionals, als petits empresaris, a la gent que cada dia s'aixeca i ha de treballar. Que poguéssim ser útils a tota aquesta gent, amb un horitzó clar: la independència, el socialisme, el feminisme i l'ecologisme, que són elements fundacionals del nostre moviment polític. Però sobretot el que m'agradaria és la capacitat d'obertura, de connectar amb la gent, i de no renunciar a governar si fa falta i quan toqui governar.

La fórmula de Guanyem pot funcionar fora de Girona?

Crec que el debat no va tant de noms i d'estructures i d'organismes de nomenclatura, del que va és de com ens organitzem i com fem política. A Girona, la gent de la CUP ha volgut fer una candidatura oberta, àmplia, que busca interpel·lar moltíssima gent amb un objectiu clar: el d'aconseguir transformar la política d'aquest país i les polítiques que es fan. I en aquest sentit, és el que a mi m'agradaria que pogués fer a l'espai de la unitat popular i de l'esquerra independentista en l'àmbit nacional. 
 
Quina relació voldria que tingués l'esquerra independentista amb els comuns?

Tant amb els comuns, com amb ERC, com amb Junts, hi ha d'haver relacions polítiques -de fet hi són- de treball i de compartir. I de veure en cada moment i en cada lloc si té sentit o no poder anar més enllà de forma conjunta. Però les relacions polítiques amb els espais que d'alguna manera no són els nostres, però que hi coincidim amb algun eix o temes, crec que hi han de ser i que és bo que hi siguin.

També amb el PSC?

En el cas de Girona, el PSC té vuit regidors, com nosaltres. Per tant, crec que hi ha molts gironins que els van votar, i com a govern de la ciutat em sembla que hi hem de tenir un diàleg. És el que estem fent. Els hem d'escoltar i ells ens han d'escoltar a nosaltres. De vegades hi ha propostes que fan a nivell de ple que són interessants i les podem incorporar, i en altres temes no ens entendrem, especialment en aspectes de model econòmic i de trencar amb el règim del 78 i l'Íbex-35. Però hi ha coses de la ciutat on el parer del socialista i el nostre pot ser el mateix. No passa res, i és normal que passi.