Han passat hores i hores i encara ningú ha tingut la bondat de rectificar. El periodisme pot ser molt valent, a vegades, però també és profundament covard quan se sent atrapat. I ara els mitjans d'aquest país, s'estan sentint atrapats per la seva pròpia actitud injusta i, diguem-ho clar, mentidera.
Segur que sabeu de què parlo. Aquest dijous tots ells van publicar una proposta de resolució del Parlament de Catalunya en què es parlava de l'amnistia i d'un referèndum. Una proposta de resolució clarament inventada. Es devien reunir els directors de tots els diaris rellevants, el quart poder sencer, i, entre copes i riures, devien redactar i fer públic aquest text surrealista amb un únic objectiu: fer mal a Junts, equiparant-lo amb Esquerra.
El text -que després ens han venut que Junts ha aprovat i tot al Parlament, com si fóssim imbècils- diu que "el mandat que va sortir del referèndum del Primer d'Octubre de 2017 podrà ser substituït per un nou referèndum acordat amb l'Estat". I no només això, sinó que també assegura que els partits independentistes donaran suport a una investidura d'un govern espanyol si aquest es compromet "a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum".
És a dir, afirma (asseieu-vos) que Junts no només estaria disposat a deixar de banda el que van dir les urnes el 2017, sinó que l'única condició per oblidar aquella victòria seria que el govern espanyol fes veure que "treballa" en un altre referèndum. Si l'Estat diu que d'acord, que mirarà aviam si s'hi posa, i ens ven una mica la moto amb la cançó de l'apoyaré i etcètera, amb això ja n'hi haurà prou. Marededeu. Però quina ment tan retorçada s'ha de tenir per intentar fer-nos creure que en algun moment Junts renunciarà a fer efectivíssim el mandat impertorbable de l'1 d'Octubre, que des del primer dia ha guiat totes i cadascuna de les seves passes polítiques?
No, no hi ha renunciat i no ho farà mai de la vida. Trobem-nos d'aquí a 50 anys, si voleu, i m'ho dieu. Ells són les filles de l'1 d'Octubre, els nets, les àvies, els germans, els pares, són tots els parentescs de l'1 d'Octubre. Com han tingut la barra d'intentar colar-nos aquest gol, la màfia mediàtica? Què es pensen, que durant tots aquests anys no hem estat atents a les informacions veritables, veient com Esquerra es venia cada dia mentre Junts es mantenia en tot moment, 24/7, des de la puresa ideològica, sense vacil·lacions, sense incoherències, fidel a la voluntat d'aquell octubre gloriós? Que fàcil és tergiversar un país. T'inventes una proposta de resolució, t'inventes una votació, ho escampes als teus mitjans i au. Com deuen haver gaudit, els mercenaris de la informació.
Ara quan acabi d'escriure això en parlaré seriosament amb en Ferran Casas, un home que fins avui considerava aliat del periodisme, però que aquests dies també ha intentat entabanar-nos amb aquesta grollera manipulació contra Junts. Ell i tota la gent d'aquest diari. No sé amb quin to es desenvoluparà la conversa, però ja us avanço ara que li presentaré la meva dimissió com a articulista de Nació, perquè amb els familiars de l'1 d'Octubre -tietes incloses- no s'hi juga. Sentint-ho molt, la setmana que ve ja no em trobareu en aquest espai. D'avui en vuit podreu comprovar que la meva dignitat, com la de Junts, és insubornable.