26
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
27
d'agost
a les
20:33h
Les declaracions del portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, criticant durament Societat Civil Catalana (SCC) per, suposadament, "abraçar les tesis del socialisme" i reclamant que "rectifiqui" la seva estratègia han caigut com una llosa a l'entitat unionista. No es tracta d'un fet episòdic. La ruptura entre Ciutadans, principal força política unionista, i l'associació més emblemàtica ve de lluny i les paraules d'aquest dilluns de Carrizosa han certificat el divorci. Ja fa temps que l'independentisme evidencia les seves divisions internes. Però el bloc constitucionalista no li va darrere.
Confrontació o apaivagament?
Dues estratègies divideixen l'unionisme entre els que defensen una línia de confrontació (el que alguns anomenen "donar la batalla sense complexos") i els qui consideren que, passat el "perill" de la independència, cal "recosir la societat catalana". Aquesta divisió també s'ha mostrat en el si de SCC, organització mare de tot el teixit civil unionista i que va liderar la reacció antisobiranista en els moments més crucials del procés. Va ser també l'espai on han conviscut fins fa poc activistes i militants de tots els partits constitucionalistes, des del PSC a Ciutadans, passant pel Partit Popular i fins a grups ultres.
Segons fonts de l'entitat, les primeres esquerdes internes es produeixen ja el 2018, durant la presidència de José Rusiñol. La línia d'aquest ja va ser considerada massa conciliadora per un nucli de socis acabdillat per l'exdiputat de Ciutadans José Domingo. Junt amb d'altres, com Isabel Fernández i Manuel García Bofill, eren considerats l'ala taronja de l'entitat malgrat que Domingo, de tarannà conservador, no va acabar precisament bé amb Rivera. De fet, aquest sector va aprofitar la crisi que va viure SCC arran d'irregularitats administratives descobertes el desembre passat (uns contractes que no havien passat per la junta, i que després una auditoria va aclarir) per desestabilitzar Rusiñol, que va acabar abandonant la presidència.
Precisament aquest dimarts, José Domingo presentarà un informe sobre "violència política a Catalunya" elaborat per Impulso Ciudadano, l'entitat que presideix i on han trobat acollida alguns escindits de SCC.
Un xoc pels llaços grocs
Un debat intern que es va produir en l'organització va girar entorn els llaços grocs. Mentre l'ala més bel·ligerant va advocar per afegir-se als grups que es dedicaven a arrancar llaços de llocs públics i edificis, un altre s'hi va oposar en creure que això només podia dur a més tensió al carrer. Rusiñol i dirigents com Àlex Ramos es van posicionar en contra de retirar els llaços grocs.
Després de la sortida de Rusiñol, Josep Ramon Bosch, que havia estat el primer president de SCC, va tornar al càrrec per pacificar i estabilitzar l'entitat per un breu període. Però les tensions amb el sector més radical van continuar. Bosch -un dels estrategs de Societat Civil- és l'ideòleg del seu gir moderat. Les seves declaracions mostrant-se favorable a un indult van generar un terrabastall intern.
Sánchez Costa continua la línia Bosch
El juny passat, l'assemblea de SCC va elegir nou president l'exdiputat del PP Fernando Sánchez Costa. Situat en l'ala més centrada del seu partit, el nou president ha continuat l'estratègia de Bosch, avalada pels socis. Recentment, va fer unes declaracions en què assegurava que calia una resposta política per resoldre el conflicte perquè "no es pot dir que no a dos milions de persones" que han generat discrepàncies internes. També ha propugnat una campanya de "reconnexió" amb Espanya, alhora que va declarar a NacióDigital que calia preparar-se per "escenaris de negociació".
Un pes creixent del PSC
Els canvis produïts en la política espanyola també han tingut efecte directe a SCC. La caiguda de Mariano Rajoy i l'arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez, i després la victòria socialista a Espanya han reforçat el sector de l'entitat més propera al PSC. En la junta de Sánchez Costa, dos dels vicepresidents són militants socialistes: Àlex Ramos i Xavier Marín. Però també hi ha persones properes a Ciutadans, com Sonia Reina, militant del partit d'Albert Rivera.
Rivera i les dificultats de Catalunya Suma
A nivell de partits, l'unionisme també afronta dividit l'inici del nou curs polític. La divisió ja va crear serioses dificultats als partits del bloc conservador (PP, Ciutadans i Vox) en les darreres eleccions espanyoles, el que ha reforçat les veus que reclamen una estratègia conjunta. El PP català ha registrat la marca Catalunya Suma, similar a la Navarra Suma amb què PP, Ciutadans i UPN van concórrer a les urnes. Però de moment, Rivera ja ha deixat clar que vol anar a futures eleccions en solitari.
L'aposta de Rivera i els seus incondicionals, que controlen la direcció de Ciutadans -a favor d'una estratègia de confrontació amb el sobiranisme, però també amb els socialistes i la "banda" de Pedro Sánchez- també es reflecteix en els moviments interns de l'unionisme català. Per als taronja, tot el que no opti per la seva estratègia de la tensió és susceptible de "col·laboracionisme". Societat Civil Catalana inclosa.
Confrontació o apaivagament?
Dues estratègies divideixen l'unionisme entre els que defensen una línia de confrontació (el que alguns anomenen "donar la batalla sense complexos") i els qui consideren que, passat el "perill" de la independència, cal "recosir la societat catalana". Aquesta divisió també s'ha mostrat en el si de SCC, organització mare de tot el teixit civil unionista i que va liderar la reacció antisobiranista en els moments més crucials del procés. Va ser també l'espai on han conviscut fins fa poc activistes i militants de tots els partits constitucionalistes, des del PSC a Ciutadans, passant pel Partit Popular i fins a grups ultres.
Segons fonts de l'entitat, les primeres esquerdes internes es produeixen ja el 2018, durant la presidència de José Rusiñol. La línia d'aquest ja va ser considerada massa conciliadora per un nucli de socis acabdillat per l'exdiputat de Ciutadans José Domingo. Junt amb d'altres, com Isabel Fernández i Manuel García Bofill, eren considerats l'ala taronja de l'entitat malgrat que Domingo, de tarannà conservador, no va acabar precisament bé amb Rivera. De fet, aquest sector va aprofitar la crisi que va viure SCC arran d'irregularitats administratives descobertes el desembre passat (uns contractes que no havien passat per la junta, i que després una auditoria va aclarir) per desestabilitzar Rusiñol, que va acabar abandonant la presidència.
Precisament aquest dimarts, José Domingo presentarà un informe sobre "violència política a Catalunya" elaborat per Impulso Ciudadano, l'entitat que presideix i on han trobat acollida alguns escindits de SCC.
Un xoc pels llaços grocs
Un debat intern que es va produir en l'organització va girar entorn els llaços grocs. Mentre l'ala més bel·ligerant va advocar per afegir-se als grups que es dedicaven a arrancar llaços de llocs públics i edificis, un altre s'hi va oposar en creure que això només podia dur a més tensió al carrer. Rusiñol i dirigents com Àlex Ramos es van posicionar en contra de retirar els llaços grocs.
Després de la sortida de Rusiñol, Josep Ramon Bosch, que havia estat el primer president de SCC, va tornar al càrrec per pacificar i estabilitzar l'entitat per un breu període. Però les tensions amb el sector més radical van continuar. Bosch -un dels estrategs de Societat Civil- és l'ideòleg del seu gir moderat. Les seves declaracions mostrant-se favorable a un indult van generar un terrabastall intern.
Sánchez Costa continua la línia Bosch
El juny passat, l'assemblea de SCC va elegir nou president l'exdiputat del PP Fernando Sánchez Costa. Situat en l'ala més centrada del seu partit, el nou president ha continuat l'estratègia de Bosch, avalada pels socis. Recentment, va fer unes declaracions en què assegurava que calia una resposta política per resoldre el conflicte perquè "no es pot dir que no a dos milions de persones" que han generat discrepàncies internes. També ha propugnat una campanya de "reconnexió" amb Espanya, alhora que va declarar a NacióDigital que calia preparar-se per "escenaris de negociació".
Un pes creixent del PSC
Els canvis produïts en la política espanyola també han tingut efecte directe a SCC. La caiguda de Mariano Rajoy i l'arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez, i després la victòria socialista a Espanya han reforçat el sector de l'entitat més propera al PSC. En la junta de Sánchez Costa, dos dels vicepresidents són militants socialistes: Àlex Ramos i Xavier Marín. Però també hi ha persones properes a Ciutadans, com Sonia Reina, militant del partit d'Albert Rivera.
Rivera i les dificultats de Catalunya Suma
A nivell de partits, l'unionisme també afronta dividit l'inici del nou curs polític. La divisió ja va crear serioses dificultats als partits del bloc conservador (PP, Ciutadans i Vox) en les darreres eleccions espanyoles, el que ha reforçat les veus que reclamen una estratègia conjunta. El PP català ha registrat la marca Catalunya Suma, similar a la Navarra Suma amb què PP, Ciutadans i UPN van concórrer a les urnes. Però de moment, Rivera ja ha deixat clar que vol anar a futures eleccions en solitari.
L'aposta de Rivera i els seus incondicionals, que controlen la direcció de Ciutadans -a favor d'una estratègia de confrontació amb el sobiranisme, però també amb els socialistes i la "banda" de Pedro Sánchez- també es reflecteix en els moviments interns de l'unionisme català. Per als taronja, tot el que no opti per la seva estratègia de la tensió és susceptible de "col·laboracionisme". Societat Civil Catalana inclosa.