Com tothom, els catalans tenim un passat. En el nostre cas, durant l'edat mitjana implica conquestes i exploracions pel Mediterrani, des de les Illes Balears fins a Grècia passant per Cerdenya. Per aquest motiu, no és extrany que d'aquesta etapa n'hagin quedat records, per exemple amb els noms, Estives (Tebes) de Grècia. O de llengua, com el cas de l'Alguer a Cerdenya. No és tan habitual que hi hagi rastres catalans en llocs més allunyats del Mediterrani. Una illa a prop de la costa de la Califòrnia mexicana trenca els esquemes.
Es tracta de l'Illa Catalana. Situada a 25 quilòmetres de la Baixa Califòrnia mexicana, deshabitada i molt exòtica i a 60 quilòmetres de Loreto, la ciutat que té més a prop. Fa vora 40 quilòmetres quadrats de superfície i és molt apreciada per la seva biodiversitat: com que està deshabitada les espècies han evolucionat de maneres diferents i, per tant, els estudis científics que s'hi fan són rellevants, amb espècies endèmiques poc freqüents.
Però per què es diu Illa Catalana? No se sap del cert. Potser és una herència d'alguna expedició de les Amèriques, però no hi ha cap origen demostrat. De fet, l'Illa també es coneix amb el nom d'Illa Santa Catalina, tot i que es tracta d'un nom erroni provinent d'un mapa cartogràfic dels Estats Units al segle XIX. Entre els destacats, a part d'una gran riquesa de flora i fauna hi ha dos elements estratègics: té dues fonts d'aigua potable i, durant un temps, va ser una minar d'or.