L'est d'Europa és un dels grans oblidats de les rutes turístiques pel continent. I encara més ho és Romania i la seva capital, Bucarest, a diferència de la veïna Hongria. Tot i que és cert que la capital romanesa no té tanta sofisticació com Praga o Budapest, la ciutat es va conèixer a principis del segle XX com "la París de l'Est". 

Durant el període d'entreguerres, el barri històric de la ciutat va viure una autèntica transformació: dels carrerons foscos i els edificis medievals es va passar a les grans avingudes i bulevards, així com als edificis d'estil neoclàssic. Però els bombardejos de la Segona Guerra Mundial van deixar una ciutat destrossada que encara es va veure més afectada per la dictadura comunista de Nicolae Ceaușescu, qui va ordenar enderrocar construccions històriques per fer-hi edificis purament socialistes que van tornar a canviar l'aspecte de Bucarest.

Enmig dels grans blocs d'apartaments i d'oficines destaquen els edificis oficials de la ciutat, un dels quals sobresurt per sobre de la resta. Es tracta del palau del Parlament: l'edifici civil més gran d'Europa i del món. No es pot dir que sigui l'edifici més gran de tot el planeta, però, perquè el Pentàgon, als Estats Units, el supera quant a extensió, però el Parlament romanès ocupa una àrea de més de 340.000 metres quadrats.

Quan es va construir? Després que un terratrèmol afectés la ciutat el 1977, Ceaușescu va aprofitar per desenvolupar el seu projecte de creació d'un nou centre politicoadministratiu per al país que pogués albergar la seu del govern i del Partit Comunista de Romania. El volia anomenar la Casa del Poble. 

La construcció es va iniciar el 1980 i, per tirar-la endavant, es va haver d'enderrocar el 5% del centre urbà de Bucarest. El barri d'Urà va deixar d'existir: més de 10.000 habitatges, amb 57.000 residents expulsats, dotze esglésies, tres monestirs i dues sinagogues a terra. El 1989, quan es va produir la revolució popular que feia fora el dictador, només s'havia acabat el 60% de la construcció i es va plantejar la demolició total de l'edifici, però finalment no es va fer. Resultava més barat acabar-lo que enderrocar-lo. 

No va ser fins al 1996 quan es van completar les obres. I, des de llavors, és on s'amaga l'actual palau del Parlament amb totes les seves espectacularitats. 1.100 salons, 12 pisos, un vestíbul de més de 120 metres de llarg i vuit nivells subterranis, entre els quals un gran búnquer nuclear.