La platja de Maho, a l’illa caribenya de Sint Maarten, és probablement l’únic lloc al món on es pot prendre el sol i, alhora, veure com un Boeing 747 et passa literalment per sobre el cap. Aquest espectacle, que es repeteix diverses vegades al dia, ha transformat l’Aeroport Internacional Princesa Juliana en molt més que un punt d’entrada al paradís: és una atracció turística de fama global.

Ubicada al sud de l’illa, en el territori neerlandès de Sint Maarten (la meitat nord pertany a França i rep el nom de Saint-Martin), la platja s’estén just davant de la pista d’aterratge 10. No hi ha edificis ni grans murs de separació: només una tanca metàl·lica i una carretera estreta separen la sorra del punt d’entrada dels avions. Això permet una visió completament lliure dels gegants de l’aire mentre aterren a pocs metres del públic.

El fenomen ha estat immortalitzat en milers de vídeos, documentals i fotografies virals. Les xarxes socials han contribuït a reforçar la imatge d’aquesta illa com una destinació única on l’enginyeria aeronàutica es barreja amb el turisme de platja. Mentrestant, alguns locals han sabut aprofitar el reclam anunciant en els seus establiments els horaris d’aterratge i, fins i tot, retransmetent per altaveus la ràdio del centre de control de l’aeroport.

Tot i l’espectacularitat, les autoritats locals han reiterat en diverses ocasions els riscos associats a aquesta proximitat. Les “jet blasts” (les ràfegues d’aire expulsades pels motors dels avions) poden provocar caigudes i lesions greus. L’any 2017, una turista de Nova Zelanda va morir després de ser arrossegada per una d’aquestes ràfegues mentre s’agafava a la tanca. Des d’aleshores, s’han reforçat les senyalitzacions d’advertència, però la popularitat de l’indret no ha disminuït.

Un aeroport amb passat colonial

L’aeroport va ser inaugurat l’any 1942 com a base militar durant la Segona Guerra Mundial. Més endavant, es va transformar en aeroport civil i va ser batejat amb el nom de la princesa Juliana dels Països Baixos, que havia visitat l’illa aquell mateix any. Avui és una infraestructura clau per al Carib oriental, amb vols intercontinentals a Europa, Amèrica del Nord i del Sud. La pista, d’uns 2.300 metres, obliga a aproximacions mil·limètriques per part dels pilots, fet que incrementa la intensitat de cada maniobra.

El 2017, el pas devastador de l’huracà Irma va afectar greument la infraestructura. La terminal principal va quedar inutilitzada i l’aeroport va operar en mòduls provisionals durant anys. No va ser fins al 2023 que es va iniciar les obres definitives per a la modernització i ampliació de l’edifici, amb l’objectiu de millorar la seguretat i resistència davant fenòmens meteorològics extrems.

A Sint Maarten, de només 87 quilòmetres quadrats, hi va arribar Cristòfor Colom el 1493 durant el seu segon viatge, justament el dia de Sant Martí de Tours, d’on prové el nom. Però més enllà del seu passat colonial, és coneguda pel seu singular aeroport i per una de les platges més insòlites del món. A Maho, els banyistes no només es posen crema solar: també preparen el mòbil per captar el moment en què un avió gegant sembla tocar el marc abans de posar rodes a terra.