Marc Bertomeu: «Seria un error que Podem no formés part del nou partit»

Marc Bertomeu (Barcelona, 1991) és una de les veus més representatives de Podem Catalunya, tot i que des de principis de febrer ja no forma part de l'executiva del partit, després que el secretari general, Albano Dante Fachin, l'apartés del consell de coordinació. Bertomeu, que va competir amb Fachin a les primàries de l'estiu passat -feia equip amb la diputada Jéssica Albiach-, es mostra crític amb l'estratègia de l'actual direcció i també reclama als comuns prioritzar el projecte polític per davant del debat organitzatiu en la creació del nou partit de l'esquerra alternativa. En aquesta entrevista amb NacióDigital, el secretari general de Podem Barcelona reflexiona sobre el procés de confluència sense defugir la crisi de relació entre la formació liderada per Fachin i els comuns.

- Marc Bertomeu ja no forma part de l'executiva de Podem Catalunya després de la renovació executada per Albano Dante Fachin. El va sorprendre aquella decisió?

- Sí, em va sorprendre perquè no tenia cap avís previ. No sabia que en aquell consell ciutadà es plantejarien canvis. I jo era membre de l'executiva. Per tant, em va sobtar.

- Però esperava que en algun moment això podria passar?

- Sí, ho esperava. Les primàries de Podem Catalunya ja van demostrar que els dos
projectes més polaritzats eren el que liderava Albano Dante Fachin i el nostre [amb Jéssica Albiach com a candidata]. Això no vol dir que estiguéssim enfrontats, hi havia punts de connexió, però és evident que representàvem les dues grans alternatives. I la decisió d'incloure'ns, a la Jéssica i a mi, a l'executiva era una manera de visualitzar-ho. Em va semblar una bona decisió, tot i que nosaltres teníem un paper testimonial, perquè érem minoria i en les votacions no decantàvem la balança, tot i que disposàvem de dret a esmena. El que passa és que els nostres plantejaments eren força contraris a la línia seguida per la direcció, no tant en temes organitzatius com en la qüestió de la projecció. Em refereixo a la relació amb l'ANC o a l'estratègia de plantejar actes compartits amb ERC, com aquell de Rubí. Entenia que cert nivell de discrepància podia ser tolerat al partit, però em van fer constar que allò tenia data de caducitat. L'Albano té la capacitat per decidir qui vol a la seva executiva i ho he d'acceptar.

- Ara ja no hi ha contrapès a Podem Catalunya?

- El consell ciutadà té la mateixa representació que tenia abans, el que passa és que és un òrgan limitat en la seva capacitat d'execució. El consell de coordinació és el que porta l'executiva.

- Quin és el seu paper ara al partit?

- Continuo sent el secretari general de Podem Barcelona. A Barcelona estem en un procés de confluència més avançat. De fet, és l'única confluència que avui hi ha de facto. La resta són confluències electorals. Tenim un projecte de quatre anys i veurem quan acabin els quatre anys de mandat quin sentit té que Podem Barcelona continuï com a organització tal com és ara. De moment, nosaltres estem fent una tasca d'acompanyament de l'Ajuntament, intentant que la gent que es referencia amb Podem participi dels espais comuns. Això té les seves dificultats, és un procés de pedagogia i diàleg. El nostre mandat acaba d'aquí a ben poc, però amb els canvis aplicats a Vistalegre podria ser que es produís un període d'interinatge.
 
- Podem s'ha mostrat crític amb el procés de construcció del nou partit dels comuns. Comparteix les reflexions de la direcció de la seva formació?

- Tant la candidatura d'Albano Dante Fachin com la nostra eren favorables a la confluència. Una altra cosa són els matisos sobre com encarar aquesta confluència. Els temes que ha posat sobre la taula Podem, tant en les reunions com en les aparicions davant dels mitjans de comunicació, són importants, perquè defineixen una manera de fer política. Pot ser més o menys encertat, però és una forma de fer política amb la qual molta gent que s'ha enganxat al projecte de Podem s'hi sent identificada. Què passa? Que una confluència no es pot centrar només en la manera com es fa política. Això ha d'anar acompanyat d'un projecte polític. S'ha de definir quina és la proposta d'aquest nou espai. Catalunya Sí que es Pot va aparèixer en el marc d'unes eleccions plebiscitàries amb l'objectiu de projectar-se com a alternativa. Allò va anar com va anar. I ara ens trobem en un moment de polarització encara més elevat, per tot el que està en joc. Crec que el projecte del nou partit ha de ser molt clar, per no caure en els mateixos errors de Catalunya Sí que es Pot. Si no aconseguim que la gent que el 27-S va votar el PSC, Ciutadans o es va quedar a casa ens doni suport no serem una alternativa, serem una força amb representació al Parlament, amb un paper testimonial. I aquest no és l'objectiu d'aquest espai, en cap cas.

"Si no haguéssim aconseguit superar la lògica de partits, avui Ada Colau no seria alcaldessa"

- El seu partit ha qüestionat el "funcionament democràtic" dels comuns. Podem s'hi refereix així en el document enviat a les bases previ a la consulta per decidir si Podem conflueix en el nou partit.  

- A Barcelona, quan vam operar des d’una lògica de partit, una lògica de quotes, és quan saltaven les espurnes. Però quan ens trobàvem ens espais de treball, com la creació del codi ètic o el programa, la confluència funcionava. Hi ha un espai polític que treballa plegat i que té un projecte polític. Aquest és l’objectiu. En una confluència hi ha guanyadors i perdedors. Tot i que s’intenta que tothom sigui guanyador, sempre hi ha algu que en surt més reforçat. Això s’ha d’acceptar, perquè l’objectiu no és ser guanyador d’aquesta batalla, l’objectiu és ser una força guanyadora, com va passar a Barcelona. Si no haguéssim aconseguit superar la lògica de partits, avui Ada Colau no seria alcaldessa. Si Podem s’hagués aixecat de la taula, amb les reticències que podria haver tingut i tenia respecte la confluència de Barcelona, no s'hauria produït el mateix desenllaç. No hem de defensar el partit, hem de defensar un projecte polític. Això marcarà que la confluència funcioni o no.

- Seria un error que Podem no formés part del nou partit dels comuns?

- Sí, seria un error que Podem no formés part del nou partit, perquè Podem i la resta de forces confluents es necessiten. Representem un espai que ara mateix a Catalunya no és hegemònic. És un espai gran, que té una massa molt important de votants, però aquests votants no són fidels. Podem té un vot volàtil, que tant pot donar suport al PSC o Ciutadans com votar Podem o tornar a l’abstenció. Per tant, necessitem la construcció d’un projecte polític molt clar, que se sàpiga explicar. El nou espai ha de construir un mínim comú denominador de totes les sensibilitats. Nosaltres no som el partit que ha de resoldre la qüestió nacional; això és responsabilitat d’aquells que lideren el projecte nacional que avui té més suports. I hi tenen tot el dret del món a defensar aquest projecte, però no és el nostre. Una altra cosa és que tinguem coses a dir en la qüestió nacional. Però el nostre projecte ha de ser més ampli. Hi ha altres temes rellevants, com la manera de combatre el frau fiscal o el dumping fiscal a escala europea, que ens afecta tant o més que el finançament. Crec que hem de posar el focus en aquests altres temes.

-Afirma que seria un error que Podem no formés part de la nova formació, però el document enviat per la direcció del partit a les bases orienta clarament la resposta cap al no.

- És molt legítim, però s’ha d’anar més enllà. Si els partits volen fer el primer pas cap a la confluència, no el poden fer des de la lògica de partits, han de defensar projectes polítics. Posem exemples. Xavier Domènech va anar al Parlament Europeu i va aconseguir que determinats dirigents firmessin el manifest elaborat pel Pacte Nacional pel Referèndum. Això és perfecte, però també hem d’anar al Parlament Europeu a parlar de fiscalitat europea o de com la comissària de la competència ha posat una multa a Apple.
 
- De quins qüestions no s’està parlant prou en el procés de construcció del nou partit?

- Hi ha dos eixos que són centrals: una és la qüestió nacional, que va estrictament lligada a la segona, la qüestió europea. Si el nostre projecte se centra únicament a oferir una resposta ambigua al drama nacional, és molt probable que en les properes eleccions, que tornaran a ser un plebiscit, repetim els resultats de Catalunya Sí que es Pot, perquè el votant més proper a Podem s’acabarà desorientant. Per molt que nosaltres intentem canviar el focus, i és la nostra responsabilitat canviar-ho, les eleccions seran el que seran. Si assumim que la resposta a la qüestió nacional a Catalunya és un referèndum, però no la independència, cal definir el projecte. Des del meu punt de vista, el projecte que s’ha de defensar és un nou encaix de Catalunya a Espanya en el marc d’un canvi al conjunt de l’estat espanyol. Però per fer què? Quin ha de ser l’objectiu? La lògica de l’estat-nació està obsoleta. Un exemple molt clar: quan l’economia va bé, els bancs operen globalment; quan va malament, les pèrdues es nacionalitzen. Aquest és un drama real que encara opera en el marc dels estats-nació. Necessitem traspassar aquestes fronteres. El camí és més Europa, una Europa diferent, però més Europa. Davant d'això hi ha Trump, Le Pen, Wilders o Orbán. És una oposició real i perillosa. Aquest és el focus que ha de tenir el nou espai polític. Si aconseguim que les forces polítiques de la confluència tinguin un mínim comú denominador en el seu discurs, el nostre espai té totes les capacitats per créixer, ser hegemònic i aconseguir un canvi aquí.

"Si el nostre projecte se centra únicament a oferir una resposta ambigua al drama nacional, és molt probable que en les properes eleccions, que tornaran a ser un plebiscit, repetim els resultats de Catalunya Sí que es Pot"

-Parlava d'ambigüitat. El discurs en clau nacional de Podem i dels comuns és ambigu?

-No crec que ho sigui. Deixa molt clar dos ítems fonamentals. El primer és el compromís amb el referèndum, un referèndum de veritat, no vinculat a camins unilaterals, que és el que fa retrocedir realment el procés. I el segon aspecte és una reforma del conjunt de l'Estat, amb una lògica plurinacional, que resolgui els problemes del sistema autonòmic i que atorgui capacitats de gestió als territoris que així ho reclamin, especialment a aquells territoris que s'identifiquen amb el concepte de nació. Les comunitats polítiques han de tenir uns drets diferenciats.

- En què no ha estat exemplar o no estan sent exemplar el procés de construcció del nou partit dels comuns?

- En la falta d'espais de treball compartits en els quals els partits no siguin els principals actors. A Barcelona aquests espais van ser el millor de la confluència i trobo a faltar el mateix en el procés de confluència d'Un país en comú. Hem d'aconseguir que aquests espais no tinguin bilaterals de partits sinó que facin participar la gent. Una cosa és construir un discurs i emetre'l a la ciutadania, i una altra cosa és fer un discurs amb la ciutadania.  

- Li ha transmès el seu punt de vista a Fachin?

- Aquest punt de vista l'he defensat sempre. El transmeto a cada cercle de Podem Barcelona en el qual participo i el transmeto també a l'Albano sempre que m'ho pregunta.

- És normal que, en el procés de creació del nou partit, un dels actors s'aixequi de la taula de negociació per organitzar una consulta a les bases abans que acabi la negociació?

- En una força com Podem, que sempre ha intentat donar veu a les bases, és bo que es facin consultes. El problema és quan la confluència fa massa dies que parla sobre com els partits es relacionen. El problema existeix quan la confluència se centra en els problemes de confluir i no en el projecte que vol defensar. I això és responsabilitat de tothom. De Podem, també.

"En què no ha estat exemplar la construcció del nou partit? En la falta d'espais de treball compartits en els quals els partits no siguin els principals actors"

- Fachin va fer aquesta reflexió divendres passat a NacióDigital: «Si Podem creu que hem de ser al nou partit dels comuns en aquestes condicions, no podré seguir». Hauria de dimitir si, en la consulta, les bases opten pel sí a la confluència?

- Primer vull veure com es formula la pregunta i com es llegeix la resposta. L'Albano va guanyar unes primàries i té legitimitat per tirar endavant el projecte que ell consideri oportú. Per tant, està assumint la seva responsabilitat, amb les discrepàncies que hi pugui tenir. Si vol convocar els inscrits, fa bé.
 
- Posava d'exemple la confluència de Barcelona en Comú. Quines llacunes té aquest model?

- Parlo des de la perspectiva de Podem i de les dificultats que ens hem trobat. La gent de Podem es va abocar en aquell procés previ a les eleccions municipals, des de l'elaboració del codi ètic fins a la campanya electoral. Després de guanyar les eleccions, va començar un altre procés: relacionar la institució amb l'organització, amb el problema afegit que l'organització no estava consolidada, estava en construcció i encara ho està. A Podem, què ens hem trobat? Hi ha gent que ha preferit participar només en els espais de Podem i d'altres persones que han volgut participar en els espais comuns. La nostra feina, com a direcció de Barcelona, ha estat crear aquest lligams perquè la gent de Podem veiés que el projecte de Barcelona en Comú era també el seu. Nosaltres vam contribuir a fer possible la victòria de Colau.

- Què pensa fer en el futur immediat?

- Tinc una obsessió, que el nou partit tingui vocació guanyadora, com ho va ser Barcelona en Comú. No volem ser a les institucions per ser un actor més sinó per governar. Això és ambiciós, però també és honest. A Barcelona necessitem vuit anys per fer tot el que pretenem.

- Té el temor que, en unes eventuals eleccions al Parlament, el resultat no sigui el satisfactori?

- Esclar, seran unes eleccions complicades. Haurem de decidir si continuem pel camí de "com pitjor, millor" o construim una via alternativa. Aquestes són les dues opcions. Les forces que fins ara han defensat el no a la independència, que són Ciutadans, PSC i PP, tenen una capacitat limitada d'oferir una alternativa. El risc que tenim és que no siguem capaços de transmetre a la ciutadania que hi ha un projecte alternatiu. I que no tot es basa en statu quo o unilateralitat. Hem de fer entendre que hi ha la possibilitat de posar el focus en certs problemes que té la ciutadania. Tornar a parlar de política, que és el que vam reclamar amb Catalunya Sí que es Pot, i no ens en vam sortir. Aquesta és la meva obsessió. Veig les dificultats i limitacions que té una força petita a l'oposició, i tenim ganes que allò que creiem que és correcte, com la necessitat d'afrontar una reforma fiscal, es pugui explicar amb altaveus potents i fer-ho realitat.

- Es convocarà el referèndum abans del setembre del 2017?

- Crec que es convocarà.

- I creu que se celebrarà?

-No, no se celebrarà. Es poden celebrar cent coses diferents i es pot repetir el 9-N, però no es farà en els termes en què el Govern ho està plantejant. Crec que la llei de transitorietat jurídica, que és una declaració unilateral d'independència, durarà 24 o 48 hores, i que totes les argúcies legals que s'estan traçant, com doblegar el reglament del Parlament o crear lleis ad hoc per justificar la ruptura unilateral, se'ns giraran en contra. Estem forçant massa la màquina i això ens pot acabar perjudicant a tots, independentment de com acabi el procés sobiranista.

- Està poc convençut de la determinació del Govern amb el referèndum. Però el seu partit seu a la taula de Pacte Nacional pel Referèndum?

- El Pacte Nacional pel Referèndum no defensa la via unilateral. Nosaltres no volem que el procés fracassi. Volem que la gran majoria de la població catalana que vol decidir tingui una solució. I la resposta no és tirar pel dret. Defensem un referèndum, però no defensem que cadascú es tanqui en les seves conviccions. Això és perillós per a tothom: un govern espanyol que ignora una part important de la ciutadania i un altre govern que cau en el mateix error.