16
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
16:56h
El ministre d’Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, considera que la victòria de Podem pot facilitar la independència de Catalunya. Ho ha dit a la Casa del Llibre amb una quarantena de simpatitzants, en un diàleg amb el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz. Tot citant Francesc Cambó, de qui diu que va dir que “l’aventura secessionista tindria lloc només quan Espanya es trobi en crisi interna o en una contesa internacional”, ha sostingut que una victòria de Podem significa aquesta “mala solució calamitosa per a Catalunya”.
Margallo ha donat per fet el sorpasso de Podem al PSOE, i ha comparat un possible govern d’unitat popular entre tots dos amb l’entrada de Francisco Largo Caballero al govern de Manuel Azaña el 1934. També ha assumit que Ciutadans tornarà a intentar el pacte en primer lloc amb el PSOE, i ha confiat que el PP sumi prou amb els d’Albert Rivera per mantenir el govern d’Espanya. Amb tot, s’ha mostrat convençut que tot es decidirà a l’últim moment, “als penals”.
En aquesta línia també s’ha pronunciat Jorge Fernández Díaz després de la trobada, que ha declarat no entendre “per què no s’han presentat Pedro Sánchez i Albert Rivera en coalició com a ‘Ciudadanos Socialistas’”.
Panegíric sobre la unitat d’Espanya
La intervenció ha començat i acabat com un panegíric de la unitat d’Espanya, aturant-se al procés d’integració europea. Jorge Fernández Díaz ha cridat a agrair al ministre d’Afers Exteriors en funcions que hagués proposat a UCD incloure el terme “indivisible” al títol preliminar de la Constitució sobre la unitat d’Espanya quan s’estava redactant la carta magna i era diputat per Melilla.
Margallo ha tornat a vaticinar, com en altres ocasions ha fet, que Catalunya no se’n sortirà si s’independitza d’Espanya, començant pel fet que les nacions unides no la reconeixeran com a Estat. En aquesta línia, Margallo ha dit que treballarà tota la seva vida “fins que em mori” perquè “no es dinamiti la nació més antiga d’occident”, tot considerant que la nació espanyola existeix des d’abans dels Reis Catòlics.
Una reunió setmanal sobre Catalunya que es diu Montserrat
Tot i que sembla el nom català de la dona d’algun polític espanyol que vol demostrar el seu afecte per Catalunya, així és com ha afirmat Margallo que han batejat al seu ministeri una reunió que dedica els divendres a parlar sobre fórmules per a “assolir l’encaix afectiu entre Catalunya i Espanya”. Ho ha dit el ministre en funcions José Manuel García-Margallo a un diàleg amb el ministre d’Interior en funcions Jorge Fernández Díaz.
Els articles suspesos de l’Estatut “no semblen gaire greus”
Margallo ha assegurat que la tessitura en què es troba l’estat espanyol “és infinitament més senzilla” de superar que la Transició, en què, ha explicat, l’economia estava de cap per avall, l’exèrcit encara no donava suport a la democràcia i hi havia 100 morts l’any per terrorisme.
A Catalunya, ha dit, les coses van cada cop millor, i té un Estatut que li atorga més autonomia que mai. “Ningú m’ha sabut dir quants articles estan suspesos. Són 14, que fan referència al Consell General del Poder Judicial, crec. Per la qual cosa, no semblen molt greus”. Entre els articles suspesos hi ha el que atribueix a Catalunya el subjecte de “nació”, que és el que va motivar el 2010 la manifestació multitudinària contra l’Estatut, amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.
Margallo ha donat per fet el sorpasso de Podem al PSOE, i ha comparat un possible govern d’unitat popular entre tots dos amb l’entrada de Francisco Largo Caballero al govern de Manuel Azaña el 1934. També ha assumit que Ciutadans tornarà a intentar el pacte en primer lloc amb el PSOE, i ha confiat que el PP sumi prou amb els d’Albert Rivera per mantenir el govern d’Espanya. Amb tot, s’ha mostrat convençut que tot es decidirà a l’últim moment, “als penals”.
En aquesta línia també s’ha pronunciat Jorge Fernández Díaz després de la trobada, que ha declarat no entendre “per què no s’han presentat Pedro Sánchez i Albert Rivera en coalició com a ‘Ciudadanos Socialistas’”.
Panegíric sobre la unitat d’Espanya
La intervenció ha començat i acabat com un panegíric de la unitat d’Espanya, aturant-se al procés d’integració europea. Jorge Fernández Díaz ha cridat a agrair al ministre d’Afers Exteriors en funcions que hagués proposat a UCD incloure el terme “indivisible” al títol preliminar de la Constitució sobre la unitat d’Espanya quan s’estava redactant la carta magna i era diputat per Melilla.
Margallo ha tornat a vaticinar, com en altres ocasions ha fet, que Catalunya no se’n sortirà si s’independitza d’Espanya, començant pel fet que les nacions unides no la reconeixeran com a Estat. En aquesta línia, Margallo ha dit que treballarà tota la seva vida “fins que em mori” perquè “no es dinamiti la nació més antiga d’occident”, tot considerant que la nació espanyola existeix des d’abans dels Reis Catòlics.
Una reunió setmanal sobre Catalunya que es diu Montserrat
Tot i que sembla el nom català de la dona d’algun polític espanyol que vol demostrar el seu afecte per Catalunya, així és com ha afirmat Margallo que han batejat al seu ministeri una reunió que dedica els divendres a parlar sobre fórmules per a “assolir l’encaix afectiu entre Catalunya i Espanya”. Ho ha dit el ministre en funcions José Manuel García-Margallo a un diàleg amb el ministre d’Interior en funcions Jorge Fernández Díaz.
Els articles suspesos de l’Estatut “no semblen gaire greus”
Margallo ha assegurat que la tessitura en què es troba l’estat espanyol “és infinitament més senzilla” de superar que la Transició, en què, ha explicat, l’economia estava de cap per avall, l’exèrcit encara no donava suport a la democràcia i hi havia 100 morts l’any per terrorisme.
A Catalunya, ha dit, les coses van cada cop millor, i té un Estatut que li atorga més autonomia que mai. “Ningú m’ha sabut dir quants articles estan suspesos. Són 14, que fan referència al Consell General del Poder Judicial, crec. Per la qual cosa, no semblen molt greus”. Entre els articles suspesos hi ha el que atribueix a Catalunya el subjecte de “nació”, que és el que va motivar el 2010 la manifestació multitudinària contra l’Estatut, amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.