10
de novembre
de
2017, 21:20
Actualitzat:
22:56h
No són dies senzills per al PDECat. A l'entrada a presó de destacats dirigents de la formació -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Meritxell Borràs- s'hi suma l'exili de part del Govern -amb Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig a Brussel·les- i la imminència de les eleccions catalanes del 21 de desembre. Puigdemont és un ferm partidari de bastir una agrupació d'electors amb sectors de la societat civil, i considera que l'ha de liderar per un "deure moral". El partit, formalment, li fa costat: insisteix que cal provar fins al final la candidatura conjunta, però en privat observa el pla amb recels i té poca confiança en el seu èxit. Tant és així, que Artur Mas i Marta Pascal, màxims dirigents del PDECat pressionen el president de la Generalitat perquè, en cas de fracàs dels esforços unitaris, es presenti com a cap de llista del partit als comicis del 21-D. Els dos viatge cap a Brussel·les per tal de tractar aquesta qüestió amb ell.
La qüestió no està tancada ni molt menys, segons assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital. Un dirigent proper al president manté que "només serà candidat" si s'acaba fent la llista unitària. "Ell trasllada el missatge que només pot liderar una opció guanyadora, perquè el màxim dirigent del país -des de l'exili- no pot quedar per darrere de dos o tres partits a les eleccions", manté un coneixedor de la situació. El problema és que només el PDECat avala l'agrupació d'electors, presentada aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès, i la resta de partits no estan disposats a jugar-hi. La situació judicial de Puigdemont és una incògnita: el 17 de novembre, divendres vinent, té cita davant del jutge que ha de decidir sobre l'extradició a Espanya.
Són nombrosos els alts dirigents del partit que consideren un "desastre" la idea de l'agrupació d'electors. "No disposaríem d'espai als blocs electorals ni presència als debats públics", recalquen els detractors d'aquesta estratègia. Pascal es va reunir dilluns a Brussel·les amb Puigdemont, que li va traslladar la seva intenció de promoure des de la distància una fórmula unitària després que quedés clara la incapacitat del PDECat, ERC i la CUP de bastir una coalició. Els republicans, segons observa la cúpula neoconvergent, "fa temps que preparen la seva pròpia llista transversal", i és en aquest context que emmarquen la unió amb Demòcrates de Catalunya. El voluntaris del partit liderat per Antoni Castellà van avalar el pacte amb un 93% dels vots.
"Un cop vist això, no té sentit seguir insistint", mantenen des de l'entorn de la cúpula del PDECat. La formació ha d'escollir dimecres la seva llista electoral en un consell nacional extraordinari que s'havia de celebrar aquest dissabte i que es va ajornar davant la pressió de Puigdemont per la llista unitària. Els promotors de la candidatura conjunta -entre els quals sectors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), inclòs el seu president empresonat, Jordi Sànchez, i dirigents governamentals del PDECat- volen tenir 55.000 signatures al sac dilluns vinent per tal de pressionar els partits. Els contactes informals ja han existit, però de moment no han fructificat.
Estudis jurídics
En cas que els dirigents del PDECat se sumin a l'agrupació d'electors, ho farien a "títol individual", sostenen fonts oficials de la formació. La qüestió ja s'ha tractat amb el departament jurídic de la formació. "Hi hauríem d'anar sense les nostres sigles", concreta un dirigent consultat. "Si ho fem només nosaltres, és una pèrdua de temps", recalca una tercera veu coneixedora d'aquests mecanismes. El més sensat, a parer d'un sector ampli de la direcció, és desistir del pla si el PDECat "es queda sol". "No podem quedar, un cop més, en mans dels que tenen pressa", radiografia un dirigent. Les enquestes, des de fa mesos, no somriuen gens al partit.
L'opció de situar Puigdemont com a candidat donaria aire a la formació liderada per Mas i Pascal, que ha hagut de superar diversos entrebancs des que va assumir les regles neoconvergents. El president va oficialitzar la seva negativa a ser cap de cartell al gener i, a finals de la setmana passada, va sorprendre la cúpula de la formació afirmant que volia ser candidat. Això sí: en tot moment s'ha referit a aquest escenari en cas que hi hagi una llista transversal i que compti amb el suport de la societat civil. Els promotors de l'agrupació d'electors assenyalen que en la llista -de la qual ells no en formaran part- hi hauria d'haver el president, els consellers empresonats, els que estan a l'exili i els dirigents de les entitats que també estan privats de llibertat.
Si la iniciativa falla, el PDECat aprovarà dimecres en un consell nacional les llistes, que ja estan definides. I, si hi ha algun avenç sobre la candidatura unitària, també es procedirà a votar. Els caps de cartell territorials ja estan pràcticament definits. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat de Junts pel Sí durant l'anterior legislatura, té tots els números de ser cap de llista per Lleida, mentre que Lluís Guinó, batlle de Besalú i vicepresident primer del Parlament -ahir va ser al Suprem i a qui es va fixar una fiança de 25.000 euros-, és el més ben posicionat a les comarques gironines. Jordi Sendra, diputat els últims dos anys, és el nom triat per Tarragona.
"Hem de treure tot el ferro", indica un membre de la direcció en referència als noms que integraran la candidatura barcelonina. Dos noms destaquen per sobre de la resta. Són Neus Munté, vicepresidenta del PDECat i exconsellera de la Presidència -ha tornat a primera fila davant dels empresonaments dels seus excompanys de Govern-, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquest últim és un dels més ferms partidaris de la candidatura unitària que, segons els seus impulsors, "ja no està en mans dels partits, sinó de la gent". I Puigdemont vol explorar aquesta via fins al final tot i les inquietuds de la seva formació.
.jpg)
La qüestió no està tancada ni molt menys, segons assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital. Un dirigent proper al president manté que "només serà candidat" si s'acaba fent la llista unitària. "Ell trasllada el missatge que només pot liderar una opció guanyadora, perquè el màxim dirigent del país -des de l'exili- no pot quedar per darrere de dos o tres partits a les eleccions", manté un coneixedor de la situació. El problema és que només el PDECat avala l'agrupació d'electors, presentada aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès, i la resta de partits no estan disposats a jugar-hi. La situació judicial de Puigdemont és una incògnita: el 17 de novembre, divendres vinent, té cita davant del jutge que ha de decidir sobre l'extradició a Espanya.
Sectors del PDECat consideren un "desastre" l'estratègia de la via unitària, tenint en compte que ERC no s'hi vol sumar, però mantenen en públic el mateix discurs que Puigdemont
Són nombrosos els alts dirigents del partit que consideren un "desastre" la idea de l'agrupació d'electors. "No disposaríem d'espai als blocs electorals ni presència als debats públics", recalquen els detractors d'aquesta estratègia. Pascal es va reunir dilluns a Brussel·les amb Puigdemont, que li va traslladar la seva intenció de promoure des de la distància una fórmula unitària després que quedés clara la incapacitat del PDECat, ERC i la CUP de bastir una coalició. Els republicans, segons observa la cúpula neoconvergent, "fa temps que preparen la seva pròpia llista transversal", i és en aquest context que emmarquen la unió amb Demòcrates de Catalunya. El voluntaris del partit liderat per Antoni Castellà van avalar el pacte amb un 93% dels vots.
"Un cop vist això, no té sentit seguir insistint", mantenen des de l'entorn de la cúpula del PDECat. La formació ha d'escollir dimecres la seva llista electoral en un consell nacional extraordinari que s'havia de celebrar aquest dissabte i que es va ajornar davant la pressió de Puigdemont per la llista unitària. Els promotors de la candidatura conjunta -entre els quals sectors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), inclòs el seu president empresonat, Jordi Sànchez, i dirigents governamentals del PDECat- volen tenir 55.000 signatures al sac dilluns vinent per tal de pressionar els partits. Els contactes informals ja han existit, però de moment no han fructificat.
Estudis jurídics
En cas que els dirigents del PDECat se sumin a l'agrupació d'electors, ho farien a "títol individual", sostenen fonts oficials de la formació. La qüestió ja s'ha tractat amb el departament jurídic de la formació. "Hi hauríem d'anar sense les nostres sigles", concreta un dirigent consultat. "Si ho fem només nosaltres, és una pèrdua de temps", recalca una tercera veu coneixedora d'aquests mecanismes. El més sensat, a parer d'un sector ampli de la direcció, és desistir del pla si el PDECat "es queda sol". "No podem quedar, un cop més, en mans dels que tenen pressa", radiografia un dirigent. Les enquestes, des de fa mesos, no somriuen gens al partit.
L'opció de situar Puigdemont com a candidat donaria aire a la formació liderada per Mas i Pascal, que ha hagut de superar diversos entrebancs des que va assumir les regles neoconvergents. El president va oficialitzar la seva negativa a ser cap de cartell al gener i, a finals de la setmana passada, va sorprendre la cúpula de la formació afirmant que volia ser candidat. Això sí: en tot moment s'ha referit a aquest escenari en cas que hi hagi una llista transversal i que compti amb el suport de la societat civil. Els promotors de l'agrupació d'electors assenyalen que en la llista -de la qual ells no en formaran part- hi hauria d'haver el president, els consellers empresonats, els que estan a l'exili i els dirigents de les entitats que també estan privats de llibertat.
El PDECat esperarà fins dimecres per aprovar les llistes davant dels últims intents de Puigdemont per fer prosperar l'agrupació d'electors, que requereix aconseguir 55.000 signatures
Si la iniciativa falla, el PDECat aprovarà dimecres en un consell nacional les llistes, que ja estan definides. I, si hi ha algun avenç sobre la candidatura unitària, també es procedirà a votar. Els caps de cartell territorials ja estan pràcticament definits. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat de Junts pel Sí durant l'anterior legislatura, té tots els números de ser cap de llista per Lleida, mentre que Lluís Guinó, batlle de Besalú i vicepresident primer del Parlament -ahir va ser al Suprem i a qui es va fixar una fiança de 25.000 euros-, és el més ben posicionat a les comarques gironines. Jordi Sendra, diputat els últims dos anys, és el nom triat per Tarragona.
"Hem de treure tot el ferro", indica un membre de la direcció en referència als noms que integraran la candidatura barcelonina. Dos noms destaquen per sobre de la resta. Són Neus Munté, vicepresidenta del PDECat i exconsellera de la Presidència -ha tornat a primera fila davant dels empresonaments dels seus excompanys de Govern-, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquest últim és un dels més ferms partidaris de la candidatura unitària que, segons els seus impulsors, "ja no està en mans dels partits, sinó de la gent". I Puigdemont vol explorar aquesta via fins al final tot i les inquietuds de la seva formació.
El president Carles Puigdemont durant el seu discurs en l'acte a Brussel·les amb 200 alcaldes Foto: ACN