En Tomeu és un gran tipus. Després d'uns quants anys de brega per aquesta vall de llàgrimes ha arribat a una conclusió assenyada. Per ser un home feliç només cal ser capaç de fer dues coses alhora: posar-se el dit el cul mentre canta "La vida me engañó" amb passió lletraferida. I així que practicant, practicant, l'estat d'embadaliment  que ha assolit li permet veure la realitat del fals erotisme de la política catalana amb una perspectiva interessant. Una perspectiva de la qual evito els detalls de la seva descripció, agradi o no són festes de Nadal.

La visita del primer secretari dels socialistes, Pere Navarro, a Palau ha despertat certes suspicàcies sobretot entre les files republicanes que volen fer valer que ells van ser els primers en fixar-se en la més guapa del ball. Així que Junqueras ja ha avançat que, pel país, tot és possible i, si convé, tots tres se'n van al llit. Aquest és el nivell d'erotisme de la política catalana. Si fa o no fa, com un tortellet de crema.

Però tal i com estan les coses és difícil muntar orgies si entre els participants no existeix el mínim comú denominador: tenir agenda nacional. El PSC té nou secretari, no té nova agenda nacional i si la té està molt allunyada dels convergents i dels republicans, o això sembla. Posats a fer ménage à trois més val mirar a Europa on una troica d'eurodiputats han dibuixat, a traç gruixut, un camí. I si no és així, sempre podem reduir el sexe a la pràctica barata, higiènica  i onanista d'en Tomeu. De fet, li podem fer companyia perquè porta dies practicant.