18
de juliol
de
2023
Actualitzat:
14
de setembre,
18:23h
Pla de xoc del Govern per enfortir la massa de lectors a Catalunya. Des de l’enfortiment de les biblioteques escolars, al foment de la narració oral, passant per noves iniciatives de foment de la creació per part de la CCMA: són algunes de les 73 mesures que el Departament de Cultura i el Departament d’Educació han presentat conjuntament aquest dimarts al matí com a resultat del Pla nacional de llibre i la lectura. Són mesures pensades per fer créixer la demanda, els lectors: “És un pla estratègic per enfortir la llengua. A més, la lectura té un impacte directe en rendiment acadèmic. Hem d'aconseguir que tot l'alumnat tingui les mateixes eines per accedir-hi”, ha valorat la consellera d'Educació, Anna Simó. El pla s'implementarà a partir del setembre i comptarà amb una dotació pressupostària de 58 milions d’euros.
Així, es culmina un trajecte de més de dos anys on hi han participat 100 entitats –180 persones en total. L’objectiu és assolir resultats de cara al 2030 enfocats a fomentar l’hàbit de lectura, especialment en català, i millorar la comprensió lectora dels catalans. El Pla vol incentivar la lectura com a acompanyant al llarg de tota la vida. "Llegir ens ajuda a concentrar-nos i a tenir una identitat més forta. Tot el que llegim ens ajuda a entendre més bé el nostre coneixement.", ha destacat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Considera que llegir és sinònim de l’esperit crític però també de benestar. En conseqüència, s'enfronta a tres objectius: que el 76% dels ciutadans llegeixin un llibre per trimestre, que el 65% ho faci almenys un cop per setmana i incrementar el nombre de persones que llegeixen en català fins al 40%.
Partint dels objectius, el Pla pivota sobre quatre eixos: fomentar l’hàbit lector, dret a la lectura– amb especial atenció a la diversitat–, suport a l’ecosistema del llibre i governança. Tot plegat, es concreta en 73 mesures que s'articularan amb una dotació pressupostària de 58 milions d'euros.
L'aposta per les biblioteques escolars té dues corones previstes, segons la necessitat detectada de potenciar-hi la lectura. En un primer nucli, es farà un pla pilot per acompanyar a 50 centres escolars–un 70% públics i el 30% restant concertats– que durarà dos anys. S’alliberarà un docent dues hores a la setmana. Per tant, no hi haurà personal de dedicació exclusiva. Els centres rebran ajudes, tant en formacions com en programaris de gestió o una plataforma de lectura digital.
En una segona corona es fomentarà la comprensió lectora en 200 centres, que es renovaran anualment. Un dels pilars serà una sèrie de quatre trobades entre escoles. S'hi barrejaran dos perfils: es faran coincidir centres que han remuntat les dades i d’altres amb un nivell actual de comprensió lectora baix. Els dos eixos van acompanyats de la generació de formacions i materials de models docents per facilitar la tasca al professorat, i de l’altra implicar les famílies amb guies, i materials difusors per potenciar l’hàbit lector del nucli familiar. Està previst que les proves comencin el gener de 2024.
També recupera el programa "Nascuts per llegir", que implica que els pediatres i les llevadores siguin els primers prescriptors dels beneficis de la lectura –tant pel que representa en desenvolupament crític, com per la capacitat per enfortir lligams familiars–. Aquesta mesura ja es va fer del 2005 al 2011 i ara s'amplia. Ofereix eines, des de consells pràctics com fomentar la lectura en veu alta, perquè siguin conscients dels beneficis de la lectura. S’ha dut a terme en col·laboració amb el Departament de Salut.
A banda, destaca el compromís en recuperar la narració oral: llegir en veu alta enforteix els vincles familiars i genera referents. També s'aprofundirà en la CCMA com a braç per fer arribar la literatura infantil i juvenil al gran públic: la corporació augmentarà el seguiment i la cobertura informativa dels autors de la literatura infantil.
Tot i que no sigui la prioritat del pla, també hi ha mesures destinades al sector del llibre en català. Les dotacions per la creació literària s'augmentaran en 2000 euros i es crearà una línia específica per a autors novells. A més, s'incrementaran els ajuts a editors per promoure el llibre en català i occità fins als 30.000 euros per les obres literàries singulars.
Així, es culmina un trajecte de més de dos anys on hi han participat 100 entitats –180 persones en total. L’objectiu és assolir resultats de cara al 2030 enfocats a fomentar l’hàbit de lectura, especialment en català, i millorar la comprensió lectora dels catalans. El Pla vol incentivar la lectura com a acompanyant al llarg de tota la vida. "Llegir ens ajuda a concentrar-nos i a tenir una identitat més forta. Tot el que llegim ens ajuda a entendre més bé el nostre coneixement.", ha destacat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Considera que llegir és sinònim de l’esperit crític però també de benestar. En conseqüència, s'enfronta a tres objectius: que el 76% dels ciutadans llegeixin un llibre per trimestre, que el 65% ho faci almenys un cop per setmana i incrementar el nombre de persones que llegeixen en català fins al 40%.
Partint dels objectius, el Pla pivota sobre quatre eixos: fomentar l’hàbit lector, dret a la lectura– amb especial atenció a la diversitat–, suport a l’ecosistema del llibre i governança. Tot plegat, es concreta en 73 mesures que s'articularan amb una dotació pressupostària de 58 milions d'euros.
Les biblioteques escolars, la pediatria i la CCMA: pilars per guanyar lectors
D'una banda, l'executiu vol que les biblioteques escolars tornin a ser un pilar en la construcció de nous lectors. Actualment, només un 56% dels centres escolars disposen de biblioteques escolars i la mirada és que, de cara al 2030, es torni a la xifra del 80% dels centres escolars del país disposi d'un espai de lectura. Per fer-ho possible, s'ha projectat una partida de 340.000 euros anuals i 1.390.000 de manteniment per les biblioteques.L'aposta per les biblioteques escolars té dues corones previstes, segons la necessitat detectada de potenciar-hi la lectura. En un primer nucli, es farà un pla pilot per acompanyar a 50 centres escolars–un 70% públics i el 30% restant concertats– que durarà dos anys. S’alliberarà un docent dues hores a la setmana. Per tant, no hi haurà personal de dedicació exclusiva. Els centres rebran ajudes, tant en formacions com en programaris de gestió o una plataforma de lectura digital.
En una segona corona es fomentarà la comprensió lectora en 200 centres, que es renovaran anualment. Un dels pilars serà una sèrie de quatre trobades entre escoles. S'hi barrejaran dos perfils: es faran coincidir centres que han remuntat les dades i d’altres amb un nivell actual de comprensió lectora baix. Els dos eixos van acompanyats de la generació de formacions i materials de models docents per facilitar la tasca al professorat, i de l’altra implicar les famílies amb guies, i materials difusors per potenciar l’hàbit lector del nucli familiar. Està previst que les proves comencin el gener de 2024.
També recupera el programa "Nascuts per llegir", que implica que els pediatres i les llevadores siguin els primers prescriptors dels beneficis de la lectura –tant pel que representa en desenvolupament crític, com per la capacitat per enfortir lligams familiars–. Aquesta mesura ja es va fer del 2005 al 2011 i ara s'amplia. Ofereix eines, des de consells pràctics com fomentar la lectura en veu alta, perquè siguin conscients dels beneficis de la lectura. S’ha dut a terme en col·laboració amb el Departament de Salut.
A banda, destaca el compromís en recuperar la narració oral: llegir en veu alta enforteix els vincles familiars i genera referents. També s'aprofundirà en la CCMA com a braç per fer arribar la literatura infantil i juvenil al gran públic: la corporació augmentarà el seguiment i la cobertura informativa dels autors de la literatura infantil.
Tot i que no sigui la prioritat del pla, també hi ha mesures destinades al sector del llibre en català. Les dotacions per la creació literària s'augmentaran en 2000 euros i es crearà una línia específica per a autors novells. A més, s'incrementaran els ajuts a editors per promoure el llibre en català i occità fins als 30.000 euros per les obres literàries singulars.