Miguel Ángel Carballo, l'aliat inesperat de Tsunami Democràtic

La pel·lícula del procés deixa escenes insospitades, com la que fa setmanes que es veu en el procediment contra Tsunami Democràtic. La Fiscalia, sovint la part més bel·ligerant contra l'independentisme, s'ha convertit en un aliat inesperat per a les tesis dels encausats per les protestes contra la sentència de l'1-O. El fiscal Miguel Ángel Carballo, un veterà de l'Audiència Nacional i que es caracteritza per acusar amb mà de ferro en les causes contra el procés, manté el pols al jutge Manuel García-Castellón per com pilota la investigació, per entestar-se a qualificar els fets de "terrorisme" i per les presses -vinculades al calendari polític- per involucrar-hi Carles Puigdemont. L'últim capítol d'aquesta picabaralla, aquesta mateixa setmana.


Carballo, que algunes fonts consultades situen a l'ala més dura del sector conservador, no veu el terrorisme per enlloc i demana al jutge que la causa torni als jutjats de Barcelona, com també fa temps que intenten les defenses. L'instructor, per la seva banda, insisteix en aquest delicte: una maniobra que no es pot deslligar de les negociacions per l'amnistia, que giren al voltant de com fer-hi encaixar les causes per terrorisme. En una interlocutòria recent, García-Castellón acusava el fiscal Carballo de "deixadesa de funcions", per no tancar files amb la seva investigació contra els responsables de Tsunami, entre les quals hi ha també Marta Rovira, secretària general d'ERC.

L'atac al fiscal és dur, com també ho ha estat la resposta. Carballo ha disparat contra tota la instrucció, que ha qualificat d'"incongruent i injustificada". Les circumstàncies -hi ha qui veu la mà de la Moncloa, via fiscal general de l'Estat, en el criteri que exhibeix el fiscal de Tsunami- han fet que Carballo, ara, s'hagi convertit en una mena d'"aliat" per als interessos dels independentistes investigats en aquest procediment. Tenir el fiscal en contra -i no és un fiscal qualsevol- debilita molt la investigació del jutge. No és estrany, doncs, que García-Castellón hagi deixat entrar en la causa diverses acusacions particulars com Vox, Societat Civil Catalana o policies lesionats en les protestes.

Si la Fiscalia no li compra la tesi, ja faran la feina de sostenir el procediment -prorrogat sis mesos més aquesta mateixa setmana- la resta d'acusacions, mentre pren forma l'amnistia. Carballo tampoc entén les ganes del jutge d'investigar Puigdemont. No s'explica, diu en el darrer escrit d'aquest divendres, la pressa per portar la causa al Suprem -competent per investigar l'expresident, que és aforat- abans i tot de tenir el resultat de les diligències ordenades pel mateix jutge. L'alt tribunal encara no ha aclarit si es vol quedar la causa o no, però algunes fonts consultades interpreten el moviment de García-Castellón com una manera d'involucrar en el cas una Fiscalia com la del Suprem, especialment dura amb els independentistes, i que podria veure amb més bons ulls la tesi del terrorisme. Una tesi contra la qual s'hi ha pronunciat, ja de manera incontestable, fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
 

Mà dura amb els CDR

Carballo, de 60 anys, està especialitzat en terrorisme gihadista i és un vell conegut de l'independentisme. Si bé ara comparteix alguns arguments que aporten els investigats per Tsunami, en paral·lel és un dels responsables de la investigació contra per terrorisme contra Adrià i Tamara Carrasco, i també contra els CDR de l'operació Judes. Fonts coneixedores d'aquest procediment en destaquen el "tracte despòtic" durant els interrogatoris, i la percepció que "tot estava parlat amb el jutge", que també era Manuel García-Castellón.

El dia 10 de novembre, Carballo va presentar un escrit negant el terrorisme de Tsunami. Dues setmanes més tard, el 24 de novembre, el mateix fiscal va demanar 27 anys de presó pels membres dels CDR, que considera que formaven part d'una organització terrorista clandestina que preparava explosius. Els encausats es troben pendents de judici, i amb el risc de no poder entrar a l'amnistia, en funció de la interpretació que en faci el tribunal un cop s'aprovi.
 

Presó per al Govern i pressió a l'exili

El seu paper d'ariet contra l'independentisme, però, ve de més lluny. Carballo té una llarga experiència a l'Audiència Nacional. Va arribar-hi el 2005 i va escalar fins a situar-se com a tinent fiscal -el número 2 de la Fiscalia en aquesta instància- durant l'etapa de José Manuel Maza com a fiscal general de l'Estat. Va estar en el càrrec fins que va ser substituït per Marta Durantez, propera a l'actual fiscal general, Álvaro García Ortiz. L'any 2017 va ser ell qui va demanar a Carmel Lamela presó incondicional per als membres del Govern, just després del referèndum. I també qui va instar la jutge -que ara és magistrada a la sala segona del Suprem- a enviar les primeres euroordres, el 3 de novembre, contra els exiliats.

També va sostenir fins al final la tesi que els Mossos van posar-se al servei del procés. Va ser el fiscal del judici contra Trapero i va aguantar fins a l'últim dia l'acusació de rebel·lió, malgrat que el Suprem ja havia descartat aquest delicte mesos abans en el cas de l'1-O. Finalment, va rebaixar el delicte a sedició. La cúpula dels Mossos, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant, va acabar absolta. Només la presidenta del tribunal va comprar la tesi del fiscal. Era Concepción Espejel, que ara forma part del Tribunal Constitucional a proposta del PP. La història del procés ha reservat el paper d'"aliat" inesperat a Carballo, però només en una causa. En la resta de procediments, el fiscal manté la duresa habitual.