30
de novembre
de
2017, 20:55
Actualitzat:
01
de desembre,
17:15h
No pot ballar. Ni desprendre's de la corbata. Els assessors de campanya estan sent estrictes amb Miquel Iceta, que afronta les seves segones eleccions com a cap de llista del PSC. L'any 2015, feia el pas amb la urgència d'intentar que el partit quedés abocat a la subalternitat parlamentària després d'haver patit una escissió i una caiguda electoral sense precedents. Ara, quan el PSC es veu ja estabilitzat i albira el 21-D com una oportunitat per fer quallar per fi la tercera via, Iceta té entre cella i cella un objectiu encara més ambiciós: consolidar-se com a opció real per presidir la Generalitat de Catalunya. "Serem lleials amb Espanya però serem exigents. Aquest és el negoci: jugar a fons les cartes a Espanya per reivindicar millor els interessos de Catalunya", ha promès aquest dijous en un acte de Portes Obertes del Catalanisme.
El líder dels socialistes reconeixia aquest dimecres en un programa de Tele5 que, efectivament, ell és el primer que s'ha hagut de desprendre's dels seus "complexos" per enfortir la seva imatge de presidenciable. En tot cas, no es tracta tan sols d'enfortir un perfil més seriós que quan fa dos anys va sorprendre fins i tot al seu propi partit quan es va arrencar a ballar als mítings, sinó de cultivar al seu voltant el clima idoni perquè Miquel Iceta esdevingui una figura de referència del catalanisme moderat. "El dels avis, el de tota la vida", ha dit. Es tracta d'apoderar-se del paper de frontissa pel qual també pugnen els "comuns" per fer quallar la pregonada tercera via entre l'independentisme i l'immobilisme que fins ara no ha aconseguir reeixir.
Braç a braç amb l'empresariat
L'aliança amb els dirigents de l'antiga Unió li ha obert portes en aquest sentit. Ha estat una via per tractar braç a braç amb l'empresariat i la burgesia catalana, que per primera vegada comença a manifestar sense complexos la seva simpatia per la candidatura socialista. Ara, des de bona part d'aquests entorns que abans veneraven l'antiga CiU es veu el PSC com una garantia per sufocar el procés sobiranista i garantir a partir d'una reforma de la Constitució una etapa d'estabilitat. El Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç i sectors de Foment del Treball han beneït l'aliança dels socialistes amb els democristians.
Més enllà de la reforma constitucional que cada dia que passa Mariano Rajoy refreda més, Iceta també ha llançat en els darrers dies propostes que satisfan a aquests sectors i que aixequen polseguera fins i tot en el propi PSOE. Perquè la imatge de presidenciable no deixa d'estar exempta de polèmiques amb els homòlegs d'altres territoris quan es tracta de defensar interessos propis. Aquest dijous mateix ha apostat per afrontar una reforma "urgent" del sistema de finançament perquè des de Catalunya i a través d'una hisenda federal es recaptin i es gestionin tots els impostos, una iniciativa per la qual, reivindica, no caldria ni tan sols esperar una reforma de la Constitució. També aquesta setmana ha apostat perquè es condoni el deute de la Generalitat i de les comunitats autònomes que, al seu judici, han fet "un esforç excessiu" per reduir el dèficit.
De tu a tu amb els presidents socialistes d'altres comunitats
La seva proposta no ha estat exempta de crítiques per part dels presidents, també socialistes, d'Andalusia, Extremadura i Astúries. I el de l'Aragó, Javier Lambán, que refusa frontalment la condonació del deute i el principi d'ordinalitat en el model de finançament que sí abandera el PSC. Lambán, que admet que la reforma constitucional té poques opcions d'èxit a curt i mig termini, és contundent quan li reclama a Iceta que aposti per un govern amb Ciutadans i PP per frenar d'una vegada per totes l'independentisme. "Com a president defensaré els interessos dels catalans amb la mateixa fermesa que Ximo Puig els dels valencians i Susana Díaz els dels andalusos. Els catalans tenen dret a tenir un president que defensi els seus interessos amb la mateixa fermesa i eficàcia que el de qualsevol altra comunitat autònoma", ha sentenciat.
Iceta ha respost també que justament la millora del finançament de Catalunya, que hauria d'haver entrat en vigor l'any 2014, és "derrotar l'independentisme" i no enfortir-lo, com han dit populars i Ciutadans i alguns dirigents socialistes, perquè "suposa demostrar que hi ha un projecte millor que respon a les necessitats del país". A més, ha llegit unes declaracions que evidencien que el propi ministre Cristóbal Montoro no va descartar la condonació del deute als territoris i ha recordat que la creació d'un consorci tributari està recollida a l'Estatut.
"El Miquel, no pot deixar de ser el Miquel"
Per molt que Lambán li hagi demanat que s'aliï amb PP i C's, l'aposta d'Iceta, però, és ben diferent. Ha dit que els vots del PSC no investiran un president independentista ni tampoc Inés Arrimadas o Xavier García Albiol. La seva aspiració és governar en solitari sense ni tan sols haver guanyat les eleccions. "Amb una majoria parlamentària que el voti és suficient", diuen fonts de la candidatura socialista. Iceta voldria un govern amb independents per poder jugar amb la geometria variable. "Sé que en aquests moments represento bastant més que els meus", ha afirmat. Per això no balla. Per això procura no oblidar la corbata. "Malgrat tot, el Miquel, no pot deixar de ser el Miquel", reconeix un dels membres del seu equip de campanya.
El líder dels socialistes reconeixia aquest dimecres en un programa de Tele5 que, efectivament, ell és el primer que s'ha hagut de desprendre's dels seus "complexos" per enfortir la seva imatge de presidenciable. En tot cas, no es tracta tan sols d'enfortir un perfil més seriós que quan fa dos anys va sorprendre fins i tot al seu propi partit quan es va arrencar a ballar als mítings, sinó de cultivar al seu voltant el clima idoni perquè Miquel Iceta esdevingui una figura de referència del catalanisme moderat. "El dels avis, el de tota la vida", ha dit. Es tracta d'apoderar-se del paper de frontissa pel qual també pugnen els "comuns" per fer quallar la pregonada tercera via entre l'independentisme i l'immobilisme que fins ara no ha aconseguir reeixir.
Braç a braç amb l'empresariat
L'aliança amb els dirigents de l'antiga Unió li ha obert portes en aquest sentit. Ha estat una via per tractar braç a braç amb l'empresariat i la burgesia catalana, que per primera vegada comença a manifestar sense complexos la seva simpatia per la candidatura socialista. Ara, des de bona part d'aquests entorns que abans veneraven l'antiga CiU es veu el PSC com una garantia per sufocar el procés sobiranista i garantir a partir d'una reforma de la Constitució una etapa d'estabilitat. El Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç i sectors de Foment del Treball han beneït l'aliança dels socialistes amb els democristians.
Més enllà de la reforma constitucional que cada dia que passa Mariano Rajoy refreda més, Iceta també ha llançat en els darrers dies propostes que satisfan a aquests sectors i que aixequen polseguera fins i tot en el propi PSOE. Perquè la imatge de presidenciable no deixa d'estar exempta de polèmiques amb els homòlegs d'altres territoris quan es tracta de defensar interessos propis. Aquest dijous mateix ha apostat per afrontar una reforma "urgent" del sistema de finançament perquè des de Catalunya i a través d'una hisenda federal es recaptin i es gestionin tots els impostos, una iniciativa per la qual, reivindica, no caldria ni tan sols esperar una reforma de la Constitució. També aquesta setmana ha apostat perquè es condoni el deute de la Generalitat i de les comunitats autònomes que, al seu judici, han fet "un esforç excessiu" per reduir el dèficit.
Miquel Iceta i Ramon Espadaler a l'acte d'aquest dijous de Portes Obertes del Catalanisme Foto: Sara González
De tu a tu amb els presidents socialistes d'altres comunitats
La seva proposta no ha estat exempta de crítiques per part dels presidents, també socialistes, d'Andalusia, Extremadura i Astúries. I el de l'Aragó, Javier Lambán, que refusa frontalment la condonació del deute i el principi d'ordinalitat en el model de finançament que sí abandera el PSC. Lambán, que admet que la reforma constitucional té poques opcions d'èxit a curt i mig termini, és contundent quan li reclama a Iceta que aposti per un govern amb Ciutadans i PP per frenar d'una vegada per totes l'independentisme. "Com a president defensaré els interessos dels catalans amb la mateixa fermesa que Ximo Puig els dels valencians i Susana Díaz els dels andalusos. Els catalans tenen dret a tenir un president que defensi els seus interessos amb la mateixa fermesa i eficàcia que el de qualsevol altra comunitat autònoma", ha sentenciat.
Iceta ha respost també que justament la millora del finançament de Catalunya, que hauria d'haver entrat en vigor l'any 2014, és "derrotar l'independentisme" i no enfortir-lo, com han dit populars i Ciutadans i alguns dirigents socialistes, perquè "suposa demostrar que hi ha un projecte millor que respon a les necessitats del país". A més, ha llegit unes declaracions que evidencien que el propi ministre Cristóbal Montoro no va descartar la condonació del deute als territoris i ha recordat que la creació d'un consorci tributari està recollida a l'Estatut.
"El Miquel, no pot deixar de ser el Miquel"
Per molt que Lambán li hagi demanat que s'aliï amb PP i C's, l'aposta d'Iceta, però, és ben diferent. Ha dit que els vots del PSC no investiran un president independentista ni tampoc Inés Arrimadas o Xavier García Albiol. La seva aspiració és governar en solitari sense ni tan sols haver guanyat les eleccions. "Amb una majoria parlamentària que el voti és suficient", diuen fonts de la candidatura socialista. Iceta voldria un govern amb independents per poder jugar amb la geometria variable. "Sé que en aquests moments represento bastant més que els meus", ha afirmat. Per això no balla. Per això procura no oblidar la corbata. "Malgrat tot, el Miquel, no pot deixar de ser el Miquel", reconeix un dels membres del seu equip de campanya.