El govern espanyol ha assenyalat que el decret llei que ha aprovat aquest dimarts que modifica la llei d’estrangeria per acollir menors no acompanyats no inclou concrecions numèriques, però que “Catalunya, el País Basc i les Canàries han fet un major esforç”. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assenyalat que la realitat numèrica no se sabrà fins que les comunitats autònomes enviïn la certificació que el decret llei exigeix abans del 31 de març. Donar xifres concretes és ara mateix “complex”, ha assenyalat.
Sobre la xifra avançada per Junts, que assegura que a Catalunya hi aniran entre 20 i 30 menors i Madrid 700, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha dit que la formació independentista “ha fet la seva valoració, però ara hem d’esperar a conèixer les xifres que oferiran una fotografia real”.
La ministra portaveu, Pilar Alegría, ha assegurat que l’executiu continuarà treballant per tenir “uns bons comptes públics”, en relació a la possibilitat que els pressupostos puguin tenir més via lliure després d’aquest acord amb Junts. Però no ha volgut anar més enllà sobre pactes per aprovar els comptes.
Torres ha explicat el contingut del decret llei que aprova mesures urgents per garantit l’interès de la infància i l’adolescència davant contingències extraordinàries. El ministre ha qualificat el text d’exemple de “solidaritat equitativa” que modifica l’article 35 de la llei d’estrangeria. En diversos moments, el ministre ha recordat que "s'està parlant de menors" i que el decret llei vol gestionar una crisi de drets humans.
La situació de contingència
El decret llei estableix que quan una comunitat autònoma que multiplica per 3 la seva capacitat ordinària per acollir menors migrants no acompanyats, traslladarà al govern espanyol la seva situació, que es considerarà de contingència migratòria. Per decidir la xifra a repartir, es tindran en compte diversos paràmetres des de la població (un 50%) a la renda per càpita, taxes d’atur i esforç dut a terme. “Els criteris seran els mateixos per a totes les comunitats”, ha dit el ministre.
Abans del 31 de març totes les comunitats autònomes hauran d’informar el govern espanyol de quants migrants menors no acompanyats acull. Torres ha assenyalat que el decret llei és d’”obligat compliment” quan se li ha preguntat per la possibilitat que alguna comunitat governada pel PP que es negui a aportar les dades reclamades.
El ministre Torres ha lamentat les paraules del president valencià, Carlos Mazón, ahir mateix, assegurant que no rebria cap més menor. La portaveu, Pilar Alegría, ha qualificat de “veritable vergonya” l’actitud del PP, Alberto Núñez Feijóo i Carlos Mazón per haver retornat als acords amb Vox. Torres s’ha preguntat “quin és el Feijóo d’ara?”, recordant que fa uns mesos el líder del PP havia assegurat que les autonomies del PP acollirien menors, i ha apuntat a “amenaces de Vox” per aquest canvi de parer. “Això sí que és trencar el país”, ha afirmat.
Les xifres de Junts
Aquest dimarts, Junts ha anunciat un acord amb el govern de Pedro Sánchez sobre el repartiment d'immigrants menors no acompanyats que es troben a les Canàries. Segons Junts, el decret llei aprovat per l’executiu "establirà uns criteris justos i equitatius que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d’integració i oportunitats de vida als menors”. Del total de menors que caldrà distribuir, uns 4.000, "a Catalunya n’arribaran entre 20 i 30 i a Madrid més de 700".
En aquest sentit, la formació de Puigdemont ha assegurat que les comunitats autònomes que han estat per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir –com és el cas de Catalunya– rebran una compensació econòmica adequada. "Només així es garantirà un sistema de repartiment equitatiu i sostenible, d'integració i oportunitats de vida als menors".
Actualment, Catalunya apareix al primer lloc de zones d'acollida de la llista si es mira el nombre de places del sistema per cada 100.000 habitants. De fet, en té 64, quatre més que el País Basc, que en té 60, i 21 més que les Balears, que completa el podi amb 43 places. Per darrere hi ha Astúries (41), Aragó (36), La Rioja (35) i Canàries (34).
Si es tenen en compte les dades del Ministeri de Joventut, la mitjana estatal de places és de 34. Per sota d'aquesta xifra hi ha Múrcia, el País Valencià, Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Cantàbria, Madrid i Castella la Manxa ocupen les tres darreres posicions, amb 23 places, 22 places i 21 places per cada 100.000 habitants, respectivament.
El Govern demana "humanisme i no mercantilisme"
El Govern veu amb bons ulls l'acord, però ha demanat abordar la qüestió des d'una "perspectiva humanista i no mercantilista". "Són persones i no quotes", ha advertit la portaveu, Sílvia Paneque. L'executiu "respecta" els pactes i ha reclamat un "esforç comú" entre totes les comunitats, i ha recordat que Catalunya té "una trajectòria d'esforç important" en aquest àmbit. No ha volgut entrar a valorar xifres concretes de migrants -uns 30, segons Junts-, però ha afirmat que siguin els que siguin s'actuarà per "acollir i integrar".