La presidència de Salvador Illa té una paradoxa. Les negociacions que l'independentisme lidera a Madrid són, en bona part, per aconseguir competències i recursos que no gestionaran pas ells, sinó el president i el Govern que presideix el líder socialista. A Illa ja li va bé. Totes les competències i millores de l'autogovern que arribin seran "benvingudes". També la delegació de les competències en immigració, acordada entre el PSOE i Juntsque tot just ara comença una tramitació complexa al Congrés i que tot apunta que acabarà al Tribunal Constitucional.
El Govern està a l'expectativa de veure com es concreta aquesta delegació, que encara trigarà mesos si és que finalment arriba a bon port. Ara com ara, no hi ha una majoria garantida, perquè Podem ja ha dit que no avalarà un pacte que, diuen, té connotacions "racistes". Sigui com sigui, l'executiu ha fet un primer pas per preparar-se per assumir aquestes noves funcions: la creació d'un grup de treball transversal -es reunirà en les pròximes setmanes- per analitzar què s'ha de reforçar i quins recursos calen per poder exercir les competències i de quina manera es farà. La Generalitat hi tindrà a dir, però la capacitat normativa continua en mans de l'Estat.
Aquesta setmana, l'extrema dreta ha aprofitat els incidents a Salt per atiar de nou el discurs antiimmigració i Illa ho ha aprofitat per marcar perfil al Parlament. Malgrat que el problema de fons té a veure amb la crisi de l'habitatge, que ha provocat un increment dels desnonaments al municipi, tant Vox com Aliança Catalana han instrumentalitzat els fets per assenyalar el col·lectiu migrant. El president, que rebutja vincular immigració i inseguretat, va refermar la línia a seguir en aquesta matèria, que dona pistes de l'abordatge que vol fer a la gestió de les noves competències, quan arribin. "Catalunya s'ha fet gran acollint i integrant". Aquesta és el marc del Govern.
Gestos que no són casuals
Hi ha diversos gestos que evidencien que Illa busca un enfocament més social que punitiu per a les noves competències. El grup de treball no el lidera pas Presidència -com a Departament encarregat de coordinar tot el Govern- ni Interior -que podria tenir-hi més a dir en alguns àmbits-, sinó Drets Socials i Inclusió. No és casualitat que sigui així i reforça la perspectiva "humanista" que en els darrers mesos ha manifestat Illa a l'hora de parlar d'immigració. Serà un grup transversal amb presència d'altres conselleries, però fer l'encàrrec a la consellera Mònica Martínez és un moviment meditat.
Segon gest i segon missatge. Mentre Podem alerta d'un pacte amb un partit -Junts- que consideren que és "antiimmigració" i que "competeix amb la ultradreta", el Govern se'n vol allunyar emmarcant les competències en una perspectiva "integradora". Hi va fer un èmfasi especial la portaveu, Sílvia Paneque. "Som un país d'acollida i integració, i les competències ens permetran millorar-ho", va dir, missatge pensat per desmarcar-se de temptacions populistes i mirar de deslligar les carpetes d'immigració i seguretat, malgrat que l'acord concreta un increment de 1.800 agents de Mossos camí del 2032.
Tercer gest i tercer missatge: la delegació no implica que Catalunya vagi per lliure. Les noves competències s'exerciran d'acord amb el govern espanyol i amb plena "lleialtat institucional", característica del Govern d'Illa. Això serveix, de nou, per emmarcar l'acord i per mirar de contrarestar la posició del PP. Mentre els populars alerten el pacte vulnera la Constitució i que el desfaran si arriben a la Moncloa, el Govern referma la coordinació amb el govern espanyol i l'Estat. "L'acord és bo per Catalunya i per Espanya", va dir la portaveu dimarts.
La gestió de la immigració, una prioritat
Els gestos d'Illa van en la línia del que ha expressat des que ha arribat a la presidència. La carpeta de la immigració és prioritària, perquè permet confrontar amb l'extrema dreta que utilitza els migrants com a munició per defensar els seus postulats. En són un bon exemple els aldarulls de Salt. El president aspira a desmuntar els discursos d'odi abordant el fenomen migratori amb polítiques que reforcin els serveis públics i sota la premissa que les persones nouvingudes "enriqueixen la societat", perspectiva que es conjuga amb la garantia dels "drets" i l'exigència dels "deures".
Illa fonamenta la gestió de la immigració en tres pilars.Adaptant les paraules de Jordi Pujol -"És català tothom qui viu i treballa a Catalunya"-, el president sosté que "tothom qui ve a millorar Catalunya és català". Per això, les persones nouvingudes s'han "d'acollir i integrar", perquè això, diu, no posa en risc la identitat, sinó que l'"enriqueix". I tot plegat, sense "privilegis per ser qui són" però tampoc sense menys drets que la resta de ciutadans. Si les majories al Congrés ho permeten, i ara com ara no està garantit, en els pròxims mesos Illa tindrà les competències aplicar aquesta recepta en la gestió de la immigració.