El PSC viu una època daurada gràcies a unes quotes de poder altíssimes, cristal·litzades principalment en la presidència de la Generalitat, el govern de tres de quatre diputacions, i l'alcaldia de Barcelona. Aquesta situació favorable té altres elements que el beneficien encara més, i és que el cap de l'executiu, Salvador Illa, gaudeix d'una situació privilegiada en comparació amb altres èpoques històriques: té dos partits (que no són el propi) a Madrid, ERC i Junts, que batallen a favor seu. A favor que Catalunya tingui més competències i més diners, a través del finançament singular, el traspàs de Rodalies, les competències d'immigració o la condonació del deute del FLA.
Com pot Illa aprofitar aquesta situació inèdita? Quin paper tenen els 19 diputats del PSC al Congrés? Per què no actuen de manera conjunta ERC i Junts? Com pot rendibilitzar l'independentisme el seu paper a Madrid? Nació s'ha posat en contacte amb tres veterans de la política perquè responguin aquestes preguntes i facin una anàlisi del moment actual. Es tracta de Montserrat Tura, consellera del PSC durant els governs de Pasqual Maragall i José Montilla i exdiputada del Parlament; Joan Puigcercós, conseller d'ERC durant el tripartit i exdiputat a les Corts i al Parlament; i Josep López de Lerma, diputat de CiU al Congrés entre 1980 i 2004.
Un moment d'avenços en autogovern
El procés independentista no va culminar com els seus partidaris esperaven, però si d'una cosa està servint ara és perquè els partits que representen el moviment canalitzin la seva força a aconseguir més autogovern. En això estan ERC i Junts a Madrid, batallant parcel·les de sobirania perquè siguin transferides a la Generalitat. "És el deure de tot partit nacionalista català participar en la governació de l'Estat. Estigui o no al Govern, té el deure de treballar per Catalunya per aconseguir transferències", valora López de Lerma. Si bé l'exdiputat de CiU reflexiona que el "beneficiat temporal" és el Govern d'Illa -ara amb els pressupostos en suspens per la negativa d'ERC a negociar-los-, afegeix que a la llarga es beneficiarà tot el país.
També Puigcercós celebra la "palanca" que suposen els 14 diputats independentistes per l'autogovern. "Si depengués d'Illa, un millor finançament o els traspassos no tindrien recorregut". Tura reivindica que "ja era hora" d'avenços com el traspàs de Rodalies després d'anys volent tenir més competències.
Com rendibilitzar-ho per part d'ERC i Junts?
Illa serà el més ben parat de la situació actual, però com ho poden rendibilitzar els partits independentistes? Tura considera que la mà estesa dels independentistes també és una estratègia per "furgar en les contradiccions entre el PSOE i el PSC". A més, adverteix que mentre es produeixin aquestes transferències i delegacions, la fiscalització serà molt alta: "El dia que hi hagi un problema demanaran moltes responsabilitats al Govern d'Illa".
Coincideix Puigcercós, que considera que la clau és que republicans i juntaires es reivindiquin i furguin en les contradiccions d'Illa. "Per molt que el Govern ho rendibilitzi, ERC i Junts podran reivindicar que el PSC no ho portava al seu programa electoral. Han de tenir capacitat per vendre el que han aconseguit". Ara bé, també adverteix: "Si no són capaços d'apuntar les contradiccions del PSC, els socialistes es consolidaran encara més després del terratrèmol de l'1-O". López de Lerma veu beneficis per rearmar els partits independentistes després del procés fallit i la derivada crisi reputacional: "ERC i Junts aconseguiran una cosa molt important però absolutament intangible, que siguin útils a Catalunya. Guanyaran credibilitat davant dels seus electors".
Unitat?
L'independentisme seria més útil si treballés de manera coordinada? A hores d'ara la unitat és molt lluny i ni tan sols es va imposar durant la negociació per l'amnistia. Aquesta és una cosa que preocupa Puigcercós, que està convençut que si es treballés de manera coordinada, els èxits serien molt més exuberants. "És necessari que Junts i ERC es coordinin. Si es coordinen hi ha una doble vàlvula de pressió".
Joan Puigcercós: "És necessari que Junts i ERC es coordinin per ser una doble vàlvula de pressió a Madrid"
Però ha existit realment unitat? Es diu sovint que ni durant els preparatius de l'1-O va existir. Només cal recordar la dimissió d'alguns consellers del PDECat -Junts encara no existia- l'estiu abans de la votació, i la descoordinació entre els principals líders polítics l'endemà del referèndum. La veritable unitat va existir quan hi havia una lluita contra el règim dictatorial, l'Assemblea de Catalunya. Després va arribar la discussió sobre quin Estatut d'Autonomia es volia i la unitat es va trencar.
Josep López de Lerma: "Junts no es pot convertir en la clau d'una porta que es diu PP i Vox. Pujol mai ho hauria permès"
Ara ni tan sols se sap si Junts defensarà l'aposta del finançament singular. El partit de Carles Puigdemont batalla dia rere dia per diferenciar-se del bloc de la investidura i fer valdre els seus vots, fins i tot amb l'amenaça constant de Pedro Sánchez, a qui ja li ha exigit una qüestió de confiança. Divendres hi ha una reunió de la permanent per abordar el cas. Sobre aquesta qüestió, l'exdiputat de CiU creu que Junts s'havia instal·lat en els darrers anys en una voluntat de "destrucció de l'Estat" que és una "quimera", i que tot just ara comencen a "aterrar a la realitat". En aquest sentit, celebra que torni a participar de la governabilitat com va fer CiU, però recepta que ho faci "sense vergonya" ni dubtes. Espera, en aquest sentit, que no deixi caure Sánchez. "Junts no es pot convertir en la clau d'una porta que es diu PP i Vox. Jordi Pujol mai ho hauria permès", afegeix.
El paper dels diputats del PSC
Des de l'inici de la legislatura hi ha qui diu que els 19 diputats del PSC a Madrid no batallen al costat d'ERC i Junts per aconseguir més autogovern. Des de l'entorn d'Illa insisteixen constantment que fan "feina de formigueta, discreta, i allunyada del focus mediàtic". El cert és que es podria entendre que abans el PSC tenia més entitat a Madrid, i és que fins i tot havia tingut grup parlamentari propi al Congrés fins el 1982. Tot i això, era una mesura més estètica que efectiva, perquè no va suposar gairebé mai -a excepció de la votació de la LOAPA- un posicionament de vot diferenciat. Des de fa anys comparteixen grup i els socialistes catalans tenen poc protagonisme en el dia a dia del parlamentarisme de l'Estat, com a mínim de cara al públic. Quan el tenen, per exemple en el ministeri, són per carpetes amb impactes secundaris sobre Catalunya.
Montserrat Tura: "El PSC s'ha dissolt dins del PSOE com un terròs de sucre"
L'exconsellera Tura, sempre defensora d'un PSC "sobirà" a qui "no l'hauria d'espantar tenir posicionaments diferents dels del PSOE", reconeix que la sorprèn el "paper secundari" que té el PSC al Congrés i en el partit en l'àmbit estatal, on no veu voluntat d'influir en els òrgans del PSOE. "És com si s'haguessin dissolt com un terròs de sucre. Jo vaig presentar-me com a candidata a Barcelona perquè creia que Jordi Hereu tenia un discurs massa feble i gens catalanista, i ara l'han situat al consell de ministres", recorda. En aquest sentit, creu que el millor hauria sigut, ara que "s'ha perdut la por a la plurinacionalitat" a l'Estat i que s'ha entès el "multilingüisme", que el PSC tragués pit d'aquestes reivindicacions. "Fa la sensació que ens ho han hagut d'arrencar, quan hi ha hagut temporades en què els documents del PSC reclamaven coses d'aquest tipus", apunta.
Puigcercós coincideix en la poca capacitat d'incidència del PSC en el dia a dia del PSOE. "Depenen de Madrid. Sánchez pacta directament amb els independentistes i el PSC té un paper subsidiari. Illa i el seu Govern no tenen capacitat de veto sobre el qual es pacta a Madrid. Només se l'informa", apunta. Com a antònim d'aquesta situació, situa la capacitat d'incidència dels governs de Maragall i Montilla, tot i que s'acabessin "plegant" per l'Estatut. "Illa sempre diu que està fent feina per darrere amb els diputats del PSC, però la sensació és que les veuen passar", afegeix.
Discrepa d'això López de Lerma, que considera que Illa i el PSC sí que participen activament en la defensa de propostes per Catalunya. "Que no estiguin en la primera plana en temes com el finançament és una entelèquia, no és cert", reflexiona. En aquest sentit, recorda que el pacte pel finançament singular el van negociar el PSC i ERC, i que treballen lluny del focus "en benefici de l'acord del pacte". "El pacte s'ha de fer en silenci, negant la major si cal, en benefici de l'acord. I quan es té l'acord totes les parts han de dir el mateix: que és molt bo", tanca.