A principis de gener d'enguany, en una sessió excepcionalment celebrada al Senat perquè el Congrés dels Diputats estava en obres, els negociadors del PSOE i de Junts no acabaven de trobar la tecla per desencallar la votació dels primers decrets de la legislatura. Es van fer consultes amb els mediadors que vertebren la relació entre les dues formacions a Suïssa. I es va acabar detectant un desllorigador: les competències en immigració. Era una carpeta que havia quedat fora de l'acord d'investidura signat a Brussel·les, però formava part de les carpetes prioritàries per a Carles Puigdemont, que l'havia posat sobre la taula en una conferència el setembre de l'any passat. L'entesa pels decrets va arribar al límit.
I, en aquella jornada frenètica, Junts va anunciar amb solemnitat que s'havia arribat a un acord pel "traspàs integral" de competències en immigració. Pràcticament un any després, ja no es tracta d'un traspàs, sinó d'una delegació. Ho va detallar aquest dimarts el mateix Puigdemont en una entrevista a 3Cat. Hi ha tres fórmules perquè l'Estat cedeixi marge les autonomies: l'encomana de gestió -habitual en obra pública-, la delegació i el traspàs. Junts, va indicar el líder a l'exili, volia un traspàs, però finalment es va optar per la delegació. I és en el detall d'aquesta fórmula que la situació, a les acaballes del 2025, encara no s'ha resolt. Aquestes són les claus que marquen la negociació.
En quin punt es troben les converses?
A principis de setembre, com va avançar Nació, el PSOE ja tenia la proposta de Junts sobre la taula. Es basava en un plantejament de llei orgànica que s'havia treballat durant la primavera, però la negociació havia quedat interrompuda arran de la convocatòria electoral a Catalunya. El PSOE, a principis de desembre, va indicar que l'acord es podia tancar abans del dia 9 d'aquest mes, però no va ser possible. Encara hi havia serrells "importants", deia Junts. Puigdemont sostenia ahir al 3Cat que estaven "encallats".
Quines competències vol assumir Junts?
I per què estan encallats? Bàsicament, per tot allò que té a veure amb l'exercici sobirà de competències, remarquen des de la formació independentista. "Necessitem ser els màxims responsables en tota la cadena de decisions. Des del control de les fronteres fins a la proposta d'expulsió o la resolució de permisos de llarga durada", va assenyalar l'expresident de la Generalitat. Jordi Turull, secretari general de Junts, va assenyalar aquest cap de setmana en una entrevista a El Periódico que calia que la Generalitat tramités i resolgués tots els expedients que arribessin, i que els Mossos d'Esquadra formessin part del control de fronteres. "Són la policia integral de Catalunya", assenyalava Turull.
El govern espanyol és reticent a l'assumpció de competències total per part de la Generalitat, especialment en matèria de fronteres, que també tenen una dimensió europea en la mesura que Espanya forma part de l'Espai Schengen. "Les competències de control de fronteres i d'immigració són una competència exclusiva de l'Estat i no són susceptibles de ser transferides", va indicar fa uns mesos Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior. Unes paraules que van enervar Puigdemont, molest pel fet que -com ha detallat en els últims dies- no s'aterrés el que es parla a Suïssa. L'expedició dels números d'identitat estrangers (NIE), que Junts vol en mans de la Generalitat, també dificulta l'entesa.
Per què el català és rellevant?
Quan es va començar a abordar la delegació de competències, la llengua sempre va aparèixer en la llista de les prioritats de Junts, que ha fet de la immigració una carpeta prioritària en un moment d'ascens de l'extrema dreta catalana, amb Aliança Catalana com a amenaça. "Volem decidir quin nivell de català s'haurà d'acreditar", assenyalava Turull a El Periódico. La formació de Puigdemont sosté que la llengua és clau per a la integració, i que aquesta integració és clau per una llengua en retrocés pel que fa a ús social. En essència, la idea és que el català sigui un requisit per obtenir permisos, i caldria determinar el temps necessari per acreditar el coneixement de la llengua del país.