Un dels retrets que feien les candidatures alternatives a Oriol Junqueras, durant el procés congressual d'ERC, es basava en què preferia evitar respondre què havia votat a la consulta sobre l'acord d'investidura amb el PSC. De portes endins, veus amb ascendència que formaven part de Nova Esquerra Nacional s'atrevien a pronosticar que, amb Junqueras al capdavant, ERC entraria a l'executiu de Salvador Illa. Talment com si el dirigent republicà estigués al corrent d'aquestes versions que sobrevolaven el procés congressual, la nova era a Calàbria ha arrencat amb un distanciament evident amb els socialistes, que veuen més complicats que mai els pressupostos per al 2025.
L'advertència de Junqueras en el marc del primer consell nacional ha estat diàfana -no hi haurà noves enteses si no es compleixen els acords previs-, però ha estat reforçada després per un comunicat, primer, i per fonts de la formació, després. La idea força del dissabte que volia fixar el president d'ERC és aquesta: no hi haurà ni tan sols negociació pels comptes, perquè no hi ha compromisos amb el finançament i el traspàs de Rodalies. Més enllà dels detalls de les converses que hi ha hagut entre les dues parts, el cert és que Junqueras no té intenció d'estrenar-se de nou en el lideratge d'ERC amb l'aprovació de tres pressupostos socialistes al Parlament, al Congrés i a Barcelona. Per què?
Distanciament després de la investidura
L'entorn del líder republicà interpreta que Illa hauria pogut accelerar qüestions -la reforma legal per adequar el nou finançament dins la llei estatal, els estatuts de l'empresa mixta que farà de motor del traspàs de Rodalies-, i que no n'hi ha prou per otorgar-li de nou la confiança. També hi ha voluntat de fer un statement que lliga amb el "fer-se respectar" que ha declinat cada vegada que ha pogut la nova secretària general, Elisenda Alamany: s'ha acabat, en aquest sentit, donar per fet que ERC sempre farà costat als socialistes. El resultat del congrés i, abans, de la consulta -ajustada- per fer costat a Illa indiquen que la militància ha arribat a un punt en què reclama ser més exigent amb el PSC.
A banda, també hi ha veus republicanes que consideren que no seria dramàtic no aprovar els comptes en la mesura que suposaria prorrogar -de nou- uns pressupostos elaborats en l'etapa del president Pere Aragonès, en aquest cas pactats amb Illa. ERC està oberta a pactar decrets de pròrroga amb el Govern, i també estén la mà de cara als del 2026, que és el primer any en què la Generalitat hauria de poder recaptar l'IRPF, segons consta en l'acord d'investidura. Es tracta d'uns comptes en què esl republicans interpreten que ja caldria comptar amb els recursos del nou model. Illa, davant del consell nacional del PSC, ha evitat els comptes i s'ha limitat a dir que complirà íntegrament els acords.
La partida a Madrid
La dinàmica pressupostària no es juga exclusivament al Parlament. Pedro Sánchez, que té en ERC un dels socis més fidels, encara no ha presentat els comptes, i espera fer-ho en aquest primer trimestre, un cop posades les bases amb els aliats habituals. A Madrid, els republicans tenen poc interès en un final abrupte de la legislatura, tenint en compte el risc d'una arribada del PP i de Vox a la Moncloa. És pel Congrés on passen, a banda, qüestions capitals com ara el finançament -qualsevol reforma ha de passar per la cambra baixa- i el traspàs de Rodalies, ja abordat en el seu dia per Ester Capella -ara portaveu parlamentària d'ERC, abans consellera de Territori- i el ministre Óscar Puente.
El paper a Barcelona
Alamany, que és cap de files d'ERC a Barcelona a banda de secretària general, va indicar aquesta setmana a Betevé que fins al març -és a dir, després de la segona fase del congrés, centrada en les ponències- no es prendrà cap decisió. Si s'acaba entrant a l'executiu de Jaume Collboni, tot indica que l'alcalde tindrà via lliure als pressupostos. En cas que no es produeixi la gènesi de la coalició, aquest escenari es diluirà. Junqueras ja mana a ERC i, en les primeres decisions, està protagonitzant un gir per distanciar-se dels socialistes. Els pressupostos d'Illa són la primera fase, i després s'hauran de fer equilibris a Madrid i a l'Ajuntament de la capital catalana. Fins quan durarà? El temps ho dirà.