El calendari ha volgut que el dia que es publica la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), en què es pregunta sobre els beneficis o perjudicis de la immigració, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet un lloc a la seva agenda per fer una intervenció en la taula rodona organitzada per Portes Obertes del Catalanisme sobre el fenomen migratori. Ha estat una intervenció llampec, encaixada entre el ple del Parlament i la gala de lliurament dels Premis Ondas, però que ha servit al president per exposar la seva recepta per a la gestió de la immigració.
Consta de tres pilars, dos dels quals ja han estat repetits els darrers mesos, i un tercer en què Illa ha posat èmfasi aquests últims dies. Per al Govern, la immigració que arriba a Catalunya s'ha "d'acollir i integrar", entenent que això "no posa en risc la identitat, sinó que l'enriqueix". Aquesta és la peça fonamental de l'aproximació que fa el president del fenomen migratori. S'hi suma un segon pilar, basat en la voluntat integradora del catalanisme polític. Si Jordi Pujol deia que "és català tothom qui viu i treballa a Catalunya", Illa hi aporta el seu matís: "Tothom qui ve a millorar Catalunya és català".
Aquestes dues premisses ja les havia dit diverses vegades, però el president ha volgut fer èmfasi en un tercer pilar, amb la mirada posada també a desactivar els discursos d'odi, prioritat del Govern. Les persones que venen a Catalunya "tenen els mateixos drets i els mateixos deures" que la resta de ciutadans. "Ni privilegis per ser qui són, ni menys drets dels que tenim la resta", ha remarcat el president. I també pel que fa a la seguretat -terreny que mira d'explotar l'extrema dreta- o l'accés als serveis públics. Illa ja va anar en aquesta línia dimecres al Parlament en resposta a Vox. "Qui la fa, la paga", va dir, "resi al deu que resi, parli la llengua que parli o tingui el color de pell que tingui".
En un debat de matriu europea, Illa vol abordar-lo des d'un punt de vista "humanista" per damunt del criteri econòmic, que també hi és. "Són persones, éssers humans amb noms i cognoms, amb una història i amb unes aspiracions", ha dit. L'aproximació econòmica és important, tot i que queda supeditada al criteri humanista. "Necessitem persones que vinguin a ajudar-nos; si no hi fossin, col·lapsaríem com a societat", ha afirmat el president. El debat migratori no és nou, però Illa ha receptat que cal "parlar-ne". "L'única manera de desmuntar plantejaments populistes és parlar-ne, fent debat, aportant arguments i contrast d'idees", ha reblat.
Perjudicis, dades, beneficis col·lectius i costos individuals
El de la immigració és un debat complex. A la taula rodona hi han participat Sònia Parella, doctora en Ciència Política i experta en migracions; Oriol Bartomeus, també doctor en Ciència Política i director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS); i Josep Oliver, professor emèrit i economista. Els ponents han posat sobre la taula dades en contra dels prejudicis, i també han reflexionat sobre "beneficis col·lectius" que aporta la immigració, que també té "costos individuals".
Bartomeu ha resumit la situació: "El debat sobre la immigració és un debat construït, que s'origina sobre prejudicis i és dirigit per interessos. Quan la immigració no és un tema, l'opinió sobre la immigració és bona". El politòleg es basa en l'enquesta sobre la immigració elaborada per l'ICPS que analitza els darrers 30 anys, entre 1993 i 2023. Les dades han millorat. El canvi principal és que abans es pensava que el migrant venia a prendre la feina i ara la qüestió se centra més en la religió i els costums, un l'àmbit identitari.
Parella, per la seva banda, ha alertat de la deriva securitària que esquitxa la gestió de la immigració, un model de governança que empeny les persones com a la "irregularitat". "La clau és la governança de les migracions, perquè defineix les condicions de les persones que arriben", ha afirmat. Josep Oliver és qui ha llançat una advertència, perquè ha alertat que cal enfortir les polítiques d'integració de la immigració o "prendrem mal" com a societat. "La immigració té un benefici col·lectiu enorme, però també té costos individuals", ha dit. La solució, per ell, passa per més inversió pública en les zones amb més percentatge de migrants.