Llum verda del Tribunal Constitucional a l'amnistia de Quim Torra, Bernat Solé i Pau Juvillà. L'alt tribunal ha desestimat les tres qüestions d'inconstitucionalitat que havia promogut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ara pot aplicar la llei d'amnistia a l'expresident de la Generalitat, l'exconseller i l'exdiputat de la CUP, que havien estat condemnats per desobediència. El TSJC va portar al TC les tres causes en considerar que amnistiar-los comportaria "conseqüències equivalents a l'oblit penal", cosa que podria vulnerar diversos drets fonamentals, entre la igualtat.

Ara, les qüestions d'inconstitucionalitat es rebutgen d'acord amb la doctrina fixada pel mateix tribunal el 26 de juny i que, gràcies a la majoria progressista, avalava la constitucionalitat de la llei d'amnistia. A grans trets, el tribunal sosté que la llei és constitucional perquè el legislador pot fer tot allò que no prohibeix la Constitució, i que la norma no vulnera l'estat de dret ni la separació de poders.

Els casos en què el TC avala l'amnistia

Cal recordar que Torra va ser condemnat a 15 mesos d'inhabilitació per negar-se a retirar, per segon cop, una pancarta a favor de presos polítics i exiliats de la façana del Palau de la Generalitat, el setembre de 2019. La primera inhabilitació d'un president de la Generalitat en actiu va posar fi a la seva trajectòria a Palau i va obligar a precipitar la convocatòria d'eleccions al Parlament.

En el cas de Solé, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna d'un any d'inhabilitació i una multa de 16.800 euros per un delicte de desobediència. Concretament, quan era alcalde d'Agramunt i diputat del Parlament, va incomplir la providència del Tribunal Constitucional que suspenia l'1-O. El tribunal va considerar que Solé va "participar activament" en l'organització, promoció i celebració del referèndum.

Juvillà va ser condemnat a sis mesos d'inhabilitació per no retirar llaços grocs de l'Ajuntament de Lleida quan era regidor durant la campanya de les eleccions espanyoles del 2019, després de ser requerit diverses vegades per fer-ho per la Junta Electoral Central (JEC).

Pendents de la causa de Jové, Salvadó i Garriga

Al juliol de l'any passat, el TSJC també va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant del TC pels casos de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. A tots els va suspendre la tramitació de les causes mentre es resolien les qüestions plantejades, algunes també davant els tribunals europeus. El TSJC considerava que la norma aprovada al Congrés podia vulnerar fins a sis articles de la Constitució, però els casos dels dirigents d'ERC encara queden pendents de resoldre.

En les diferents interlocutòries, els magistrats, entre els quals hi havia l'aleshores president del TSJC, Jesús María Barrientos, plantejaven els seus dubtes sobre la llei d'amnistia argumentant que suposava "la negociació del dret penal com a instrument de pacificació social" i que suposava "el trencament de la separació de poders". "El poder legislatiu no pot ser aliè al principi democràtic de primacia de la Constitució", remarcaven.