Dos grans eixos bateguen en els resultats de les eleccions d’aquest diumenge. Abans del diagnòstic, però, prepareu-vos per un matí de fotos de candidats votant, d'enquestes a peu d’urna que existeixen però mai t’han fet, de tòpics al ritme de "festa de la democràcia", d’imatges amb corrues de gent fent cua als col·legis electorals, de gran diada participativa. Prepareu-vos per perpetuar la calma tensa, i sostinguda, que ha estat aquesta campanya ensopida i de contenció, sense excessos ni focs artificials. Una campanya que ha mesurat el pas, perquè tothom sap que els resultats seran llegits, siguin quins siguin, amb la voluntat d'encarar el 27-S. Prepareu-vos pels calbots, per la ressaca, pel desafiament, per l’incendi o per una frenada històrica.
 
Prepareu-vos, sobretot, per columnistes a preu fet, per tertulians i per qui tot ho vol endreçadet i al lloc que pertoca. Que això són unes eleccions municipals i que no es poden barrejar amb altres coses, diuen. Que tot té el seu moment. Que la independència –"oh, catalans de la punyeta!"– no es decideix als municipis, que això no toca, perquè aquestes eleccions poc o res tenen a veure amb el futur del país. Pura xerrameca eixordadora. Perquè el teu municipi, ple de problemes, d’escales de veïns, d’odis fraterns i d’abraçades que carrega el dimoni, és el cor d’aquest i de tots els països que existeixen. Poble a poble, ciutat a ciutat, teixim aquella xarxa invisible que ens fa ser una comunitat, amb semblances, diferències, neguits i il·lusions.

Efectivament, dos grans eixos bateguen en els resultats de les eleccions d’aquest diumenge: el múscul nacional, i la passió municipal. Candidats que volen fer millor els municipis. I realitats que faran millor el país. Perquè aquesta és la nostra identitat, i la nostra força: ser sempre fidels a la veu d’un poble. I, com a poble, ser tan agosarats de no rendir-nos.
 
Estigueu ben atents a totes les informacions que aniran apareixent en aquest diari, Nació Digital. Probablement, l'únic diari que aposta, a totes, per la proximitat com a gran poder d’informació. L’únic que posa l'ull als pobles, per menuts que siguin, i que fa seu el gran valor d'una força que no té accionistes, sinó única i exclusivament periodistes. Potser el mitjà que millor –i més bé– ha entès que cal passió municipal per tenir múscul nacional.
 
Que tingueu bona jornada electoral, estimats lectors que ens feu confiança. Que feu confiança a aquesta manera d’entendre i d’explicar el país.