Nacho Martín Blanco abandona Ciutadans

El portaveu del grup parlamentari tanca la seva etapa al partit després de la derrota de les municipals i assegura que és "pessimista" sobre la seva "viabilitat"; no abandona la política i obre la porta a continuar en la "vida pública" amb una altra formació

Nacho Martín Blanco, en una imatge d'arxiu.
Nacho Martín Blanco, en una imatge d'arxiu. | Frederic Esteve
08 de juny de 2023, 12:11
Actualitzat: 13:01h
Nova baixa a Ciutadans després de la desfeta del partit, encara més agreujada en les últimes eleccions municipals, que a Catalunya van deixar un mapa en què els taronges van passar de 244 a 10 regidors. El portaveu del grup parlamentari, Nacho Martín Blanco, ha anunciat aquest dijous que abandona el partit. "He decidit posar fi a la meva etapa a Ciutadans. Deixo els meus càrrecs institucionals i orgànics del partit. Tant la meva condició com a membre de l'executiva nacional del partit com la de portaveu de Ciutadans a Catalunya. És una decisió difícil que m'apena", ha dit en roda de premsa des del Parlament. Així mateix, ha assegurat que deixa la seva acta de diputat de manera immediata.

En quinze anys, el partit va passar de ser una força minoritària a Catalunya a esdevenir una alternativa per governar l'Estat i tocar la glòria el 2019, fins que els continus girs estratègics d'Albert Rivera van dur el partit a una davallada sense fre enmig de la confusió i la incapacitat política. Però poc queda d'aquella etapa, i és que els taronges ja han decidit no presentar-se a les eleccions espanyoles del 23-J. També Inés Arrimadas, després de la desfeta, va decidir plegar tot just fa una setmana, posant fi a la seva aventura política. A Catalunya, el partit va aconseguir fa quatre anys ser sisena força en el recompte de regidors, però cinquena en el percentatge de vot. D'aquell 7,96% dels suports de fa quatre anys, ara només en queda un 1,22%. La xifra de vots encara demostra de manera més evident aquesta caiguda: dels 277.824 vots dels 2019 als 36.710 suports del 2023. 

I totes aquestes dades són les que han empès Martín Blanco a plegar. De fet, en la seva intervenció, no ha volgut caure en els retrets cap a ningú, sinó que ha assegurat que si plega, és perquè és pessimista sobre el futur del partit. "Me'n vaig de Ciutadans perquè he perdut l'esperança en la capacitat i viabilitat del partit. Això no vol dir que jo tingui raó, espero que no. Espero que Ciutadans sigui viable i tingui espai polític a Espanya i Catalunya", ha sentenciat. De fet, ha assegurat que a l'executiva nacional després de les municipals va defensar que el partit no es presentés a les espanyoles, però fins i tot va anar més enllà i va demanar fer una reflexió sobre la viabilitat futura del partit. 

Martín Blanco s'ha fos en agraïments cap als membres del seu partit i en especial cap al president del grup parlamentari, Carlos Carrizosa, de qui ha assenyalat la "lleialtat, simpatia i altura de mires". "De la política m'emporto coses magnífiques i meravelloses com la grandesa i l'esperit elevat de Carlos Carrizosa", ha afegit. Però no només ha parlat del seu partit. També ha volgut acomiadar-se de membres d'altres grups parlamentaris, que assegura que s'han convertit en amics. "Tinc afecte i sento una sincera amistat per Rubén Wagensberg, Lucas Ferro, Josep Rius, Salvador Illa, Alejandro Fernández, Basha Changue i Manuel Acosta. No hi ha partit on no hagi estat capaç de tenir una amistat", ha subratllat.

No abandona la política

La decisió d'abandonar Ciutadans no implica, però, que Martín Blanco plegui de la política. "No deixo la vida pública, tinc coses a aportar", ha assegurat. Ara bé, no ha volgut precisar des de quina banda ho farà, si bé ha assegurat que ja té clar qui votarà el 23-J i ha criticat l'actual lideratge de Pedro Sánchez, a qui ha acusat d'haver perjudicat "sobremanera" la convivència a Espanya. "El meu compromís amb Catalunya i Espanya no acaba aquí", ha insistit l'encara diputat dels taronges, que ha aprofitat la seva intervenció també per manifestar l'orgull d'haver format part d'un partit que ha fet una lluita "imprescindible" contra el "nacionalisme identitari".