Aquest dilluns Rodong Sinmun, el diari més influent del règim nord-coreà, es referia -en un editorial a portada- a la conveniència que els nens del país creixin "com a homes fidels i capaços d'una Corea pròspera, tenint en les seves ments l'amor i la confiança de Kim Jong-un". Curiosament, a 10.189 quilòmetres de Pyongyang, un altre diari, El Correo de Andalucía, distribuïa des de Sevilla un titular que també feia referència a l'amor d'una dinastia pel poble sobre el qual regna: "El Rey que sirve a todos los españoles y el Príncipe que ama a España son aclamados y vitoreados por la ciudadanía".

No és fàcil tenir certeses sobre el cor de Kim-Jong-un i Felip VI, però això no ha impedit els directors de Rodong Sinmun i El Correo de Andalucía confeccionar les seves portades destacant l'amor que senten els respectius dignataris pel poble que li pertoca a cadascún d'ells. Només hi ha una petita diferència, en el cas del diari andalús els súbdits retornen l'amor "aclamant" i "victorejant" els mandataris i, en canvi, el diari nord-coreà s'estalvia la menció a l'èxtasi dels plebeus. A Corea del Nord no arriben tan lluny com a Espanya.

Cal dir que l'adoració popular per la dinastia Kim acostuma a generar episodis de gran eficàcia plàstica, amb desfilades, banderes, flors i tota mena de demostracions marcials. Però els Borbons tampoc no s'han quedat enrere, amb recepcions, banquets, casaments, vacances al mar i a la neu i un grup permanent d'admiradors que sempre agiten eufòricament unes banderetes petites i idèntiques. Personalment, a més, puc aportar la vivència d'haver tingut l'honor de participar, als deu anys, en un mural d'exaltació monàrquica que vam oferir els nens terrassencs a la dinastia borbònica. Des d'aleshores, sempre m'he sentit una mica nord-coreà.