12
de juny
de
2022, 19:00
Quan falta menys d'un any per a les eleccions municipals, les formacions amb representació municipal posen nom i cara als candidats. La Crida per Sabadell ho ha fet en plural. En total, ha donat a conèixer els vuit primers de la llista i al capdavant, l'actual portaveu, Nani Valero (Sabadell, 1969). "Perquè li toca a algú", assegura Valero. "Som un equip de treball i unaveu col·lectiva", insisteix. La Crida per Sabadell té en aquests moments tres dels 27 regidors de l'Ajuntament i és a l'oposició.
Defensa la manera de fer de la seva formació i, fins i tot, convida a fer-se "antisistema" a la resta de partits: "Si aquest és el sistema, no només ho hauríem de ser nosaltres, li hem de donar la volta". En el seu receptari per aplicar a la ciutat ho té clar, l'habitatge i la sostenibilitat, i fugir d'un actual govern "a cop de foto i de titular". És a dir, rescatar allò engegat el 2015, un mandat del qual també en fa autocrítica.
- Presentació de candidatura i, a diferència de la resta de partits que amaguen qui formarà la llista, de cop fan públics vuit noms.
- Justament, perquè és un tret que defineix a la Crida. Som un col·lectiu, fem pinya i algú li toca anar davant, i estic encantada. Per sobre de tot som un equip de treball, una veu col·lectiva i això ho demostrem des del minut zero, fent tàndem amb Anna Lara i tenir tot aquest equip. És el millor per a nosaltres i com a organització.
- La condició per liderar el projecte era formar aquesta tàndem amb Anna Lara?
- Ho teníem clar les dues i s'ajusta als paràmetres de la formació. A més, l'assemblea i la militància va acabar decidint-ho, perquè tot ho treballem d'aquesta manera. I l'assemblea en la qual es va acordar això va ser molt maca, perquè vam tenir el suport de tothom, de forma unànime.
- Hi ha dos noms més aviat anònims, a diferència de la resta, o nouvinguts. I això és perquè costa trobar gent per fer el salt a la política?
- No ho són. Fem la llista a partir de propostes que surten i això vol dir tant gent que participa dels nostres espais diversos de militància, com també de gent propera. I, precisament, aquestes vuit persones formem part del primer grup. Potser són persones anònimes, com dius, perquè no apareixen als mitjans de comunicació i justament un d'ells forma part, des de fa anys, en un d'aquests espais que tenim.
- Per tant, no hi ha manca d'implicació...
- Tot al contrari, hi havia moltes propostes. De fet, ha estat difícil escollir els vuit primers de la llista. A la Crida hi ha molta gent amb moltes ganes de treballar, amb molta empenta per fer coses per la ciutat. Ho fa de des l'Oriol a la Creu Alta, al Tallaret; l'Alan a L’Obrera, al sud de la localitat; la Mireia, que també és de les Bruixes del Nord i a Gegants, amb vincles a la UAB; i el Carlos Torres, un sindicalista lligat a la PAHC... Tots tenim vincles amb els espais de lluita de Sabadell. Totes i cadascuna d'aquestes persones estan significades i no són anònimes en cap de les lluites de Sabadell.
- Quin creu que serà el cavall de batalla de les eleccions municipals?
- Entrar al fons dels temes que realment són importants per a la ciutadania: l'habitatge i la sostenibilitat, anar cap a un Sabadell que ens permeti un futur més sostenible. Són les passes que ha de fer la ciutat. També moltes altres coses, com temes de cultura i educació. Actualment, Sabadell està sent un aparador de moltes fotografies, de moltes petites obres que no van enlloc, sense un projecte. Al cap i a la fi, es tracta de recuperar projectes elaborats en el passat mandat que l'equip municipal els ha deixat en un calaix.
- Com. per exemple...
- El Pla Local d'Habitatge i el riu Ripoll, que tenia previstes 18 actuacions, amb un pressupost de 34 milions d'euros fins al 2025 per fer un eix vertebrador, un espai de cohesió i de vida col·lectiva. Apropar el riu als barris i a la inversa.
- I, quatre anys després, encara és vigent el que proposa?
- Té més sentit que mai donar-li forma i prioritzar aquestes planificacions, i si cal actualitzar-les per posar-hi més força. De fet, l'esclat de la Covid ha evidenciat els efectes de la contaminació, tot i que sembla que ara ens n'hem oblidat. No inventem res, hi ha estudis que la vinculen directament amb el deteriorament personal i col·lectiu de la salut. No podem mirar cap a un altre costat, no podem estar sotmesos a lobbies industrials i energètics quan es parla de salut de la població.
- I una Zona de Baixes Emissions (ZBE)?
- És una evidència que s'ha d'activar com més aviat millor. D'altra banda, hi ha un pla de mobilitat que ha de donar els indicadors cap on ha d'anar aquesta mobilitat a la ciutat. En el mandat anterior es va deixar feta la compra, amb fons EDUSI, i la implementació de set dispositius que mesuressin la contaminació a la ciutat. Tres anys després, la responsable política del govern actual, quan ho hem preguntat, no ha estat capaç de respondre a la pregunta: “On posaran aquests set elements?”. I són importants, perquè ens donaran les dades d'on cal actuar de manera valenta. Si anem a posar cartellets, i actes de sensibilització, a la Crida no ens hi trobaran; per accions valentes, sí. Cal reduir la contaminació i la pol·lució al Centre i als barris.
Volem que es tanqui el pla de mobilitat i s'apliqui. Mentrestant, no és acceptable que es programi la unió dels aparcaments de la plaça Doctor Robert i del Passeig. És un contrasentit, perquè el mateix pla de mobilitat ho tombarà, ja que diu que als centres històrics s'ha de reduir el trànsit. Per tant, una ZBE, sí, però a partir d'estudis que permetin la seva aplicació el màxim possible i no per quedar bé amb els fons que posa Europa amb els Next Generation. I al cap i a la fi és el que està passant amb això i amb d'altres coses.
- Hi ha algun horitzó per tancar aquest pla de mobilitat?
- No, i ha de passar per ple. El que ens han fet arribar és un pla d'accessibilitat, però són coses molt disgregades i no permeten una visió conjunta de Sabadell, en la qual conflueixin, a més de l'accessibilitat, la mobilitat i una sèrie d'actuacions per saber cap a on anem. Aquest govern actual en cap cas sap cap a on va. I tot són excuses pels topalls administratius i no hauria de ser així, perquè no forma part de cap contractació. No hi ha cap mena d'interès, perquè quan elabores un pla et compromet a coses, ha d'anar acompanyat d'un calendari d'obres i un pressupost. I si no ho fas és perquè no tens interès i els recursos es destinen a d'altres coses.
- I què s'ha de fer a la Gran Via?
- Cal reduir el trànsit, perquè és un trencament físic de la ciutat. Fa molts anys que s'ha de resoldre i, de fet, ja es va crear una oficina de la Gran Via i no tenim resultats. Va costar diners a la ciutat i és un model igual que l'actual, amb assessors, crossa del govern municipal. Estan fent petites coses que estan mancades de valentia.
- Respongui a aquesta reflexió: "La Crida va perdre l'oportunitat en el mandat 2015-2019. No es van saber vendre". Hi està d'acord? O hi posaria matisos?
- Els hi posaria. El 2015 vam entrar amb tota la força per donar-li la volta. Som una entitat municipalista i tot el que puguem fer per Sabadell, ho farem. No vam perdre l'oportunitat. Puc estar d'acord en què no vam utilitzar la institució per fer populisme que altres sí que fan. Si hem de fer alguna autocrítica, que és compartida als nostres espais, és que no vam voler abusar de les fotos, ni de vendre fum. En canvi, d'altres partits sí és la seva política i la seva manera de fer, no tenen projecte i venen fotografia i titular. Nosaltres no mentim, som honestos. El que podem fer ho diem i el que no, també. No vam acabar d'explicar prou tot el que estàvem fent per Sabadell, i era molt.
- Com ara...
- En quatre anys, vam dedicar molts esforços a treure de la fallida Vimusa perquè es dediqués a la seva tasca: garantir el dret a l'habitatge de les persones. Vam dotar-lo de 10 milions d'euros per fer compres de tanteig i retracte; programar dues promocions que algú altre es penjarà la medalla, però ve del Pla Local d’Habitatge; recuperar la Bassa i reactivar la institució i reorganitzar-la, perquè hi havia unes maneres de fer que no anaven a bon port i a planificar, perquè els calaixos estaven buits. I això és el que ens estem tornant a trobar ara, no s'està planificant, s'estan beneficiant del que hi havia fet.
Vendre plans no és el nostre estil sinó arromangar-nos i fer coses. I tornarà a passar el mateix: deixaran els calaixos buits. Són maneres diferents de veure la política i el servei públic, i això ens va passar factura. Ens diuen que som els antisistema, però és que si és aquest no només ho hauríem de ser nosaltres, li hem de donar la volta. No es pot governar a cop de fotografia i titular, la gent no s'ho mereix. Sabadell no es mereix aquest tipus de govern, perquè els veïns pateixen i se'ls ha de donar resposta.
- Antifrau la va investigar per la seva contractació durant el mandat anterior. Com està el cas?
- No hi ha notícia. Són pràctiques de desgast i de descrèdit que alguns fan servir.
- Ningú l'ha informat si està arxivat o si ha prosperat la investigació?
- Res de res. I molt em temo que acabi passant igual com amb l’Artèxtil, Cal Balsach... Són aquestes estratègies que algunes forces polítiques i organitzacions dediquen temps i recursos, i que busquen desgastar l'adversari perquè no els hi agrada que pensem i actuem de manera diferent.
- I sobre el tercer grau de l'exalcalde Manuel Bustos, van anar al Parlament per demanar la compareixença de la consellera Lourdes Ciuró.
- No hi ha resposta. En aquest cas, la CUP i altres forces que estan al Parlament ho han de moure. T'haig de dir que hi ha una certa obstrucció a accedir a certa informació. Ens passa sovint demanar documentació perquè és la nostra feina, estar informats i fiscalitzar com a grups de l'oposició, i no rebre-la.
- És generalitzat aquest hermetisme que critica o és en temes que poden ser polèmics?
- És en general, és una pràctica habitual que haguem de reclamar documentació, tot i que també hi ha un excés d'informació en temes que els pot interessar. Per exemple, l'aturada per construir el carril bici Terrassa-Sant Quirze és una renúncia a un quart de milió d'euros, no es pot dir que és per la pujada de materials, la marxa de licitadors... Cal una mica d'autocrítica! També amb el SurfCity, que estava damunt la taula des de l'estiu passat i quan ha aparegut? El mes de març. I des del grup municipal ens vam assabentar 20 minuts abans que s'expliqués als mitjans de comunicació. I no només ens passa a la Crida, també la Síndica Municipal de Greuges de Sabadell va explicar la seva experiència, tampoc li arriba la informació quan la demana. A què respon? Els hauràs de preguntar aquells que governen.
- Què li sembla la possible candidatura de Joan Mena com a líder dels comuns?
- És important que tot el sector dels comuns i l'entorn es consolidi, s'activi i es posi en marxa. Vam ser socis de govern en el mandat passat i qualsevol aposta de l'esquerra social i transformadora que hi hagi a la ciutat li donarem tota la felicitació que calgui per tirar endavant.
- No descarta un nou quatripartit?
- Ja es veurà com avança el panorama electoral. Al 2015 la Crida va ser de les forces que es van arromangar per fer un primer govern alternatiu, d'entrada, amb ERC i després amb Unitat pel Canvi i Guanyem. El 2019, un cop celebrades les eleccions, també ens vam moure per fer un govern alternatiu al PSC i l'estiu passat, el mateix, quan la que era líder de Junts, Lourdes Ciuró, va marxar a la Generalitat per ser consellera de Justícia. La Crida sempre hi ha estat, s'ha posicionat, s'ha postulat i ha volgut impulsar alternatives cap a uns governs d'esquerres, progressistes i socials. I això és el que ens mou per Sabadell.
- I en aquesta equació entra Junts...
- Amb la gent de Junts parlem sovint, i arribem acords en temes de llengua i de país sempre que ha estat necessari. Sempre ens hem assegut a parlar amb ells en tot moment.
- En relació amb Smatsa, quina serà la seva proposta?
- Som una entitat local i municipalista, i defensem que els serveis que es prestin siguin el màxim possible fets des de l'àmbit local. I el contracte de residus és un dels que cal fiscalitzar i només cal donar una volta per veure que els carrers no estan del tot nets com caldria. Això potser vol dir que cal fer un seguiment i per això vam impulsar, en el mandat anterior, les Inspeccions Tècniques de Facturació (ITF) i la geolocalització. És un servei que té un impacte directe en la població i uns costos molt importants a l’Ajuntament.
La nostra posició no ha variat, estem a l'espera com es fa el traspàs a la Comissió Jurídica Assessora, perquè han anat allargant tots els procediments. La percepció és que els hi fa por davant el resultat que emeti. Aquest tema no el deixarem perquè, per una banda, ens preocupa la neteja de la ciutat i, per l'altra, els treballadors. En cap cas la nostra feina va en contra de la plantilla i ho vull deixar molt clar. Però som responsables que els serveis públics es facin en les millors condicions per Sabadell i per tothom.
- Per últim, què va passar amb Sabadell Capital Cultura Catalana 2024? Per què van trencar la unanimitat expressada al ple?
- Va ser una cosa molt estranya i forçada. Havia de passar per ple. Vam sumar, però vam posar unes condicions, que eren de participació real dels grups municipals i les entitats de la ciutat en tots els processos d'elaboració, tant la documentació com els projectes. Això no ha passat. Algú ha trencat aquests acords que ens van portar a la unanimitat necessària. I aquest algú no vam ser nosaltres. Se'ns pot titllar de moltes coses, que ho fan sempre, però no ho vam ser. Neix amb dèficit de la participació real i la cultura és un tema molt important per a nosaltres. Tot allò que passi a Sabadell en aquest àmbit, ha de venir per quedar-se, perquè arrosseguem un dèficit, ja siguin espais expositius, museus que no acaben de tirar endavant com el del tèxtil, la música, el teatre i molts altres temes. Es necessita que algú entomi el tema de la cultura més enllà del foc d'encenalls d'algunes actuacions i poder travar bé aquest futur. El que hem vist és que aquesta capitalitat no va per aquí.
Defensa la manera de fer de la seva formació i, fins i tot, convida a fer-se "antisistema" a la resta de partits: "Si aquest és el sistema, no només ho hauríem de ser nosaltres, li hem de donar la volta". En el seu receptari per aplicar a la ciutat ho té clar, l'habitatge i la sostenibilitat, i fugir d'un actual govern "a cop de foto i de titular". És a dir, rescatar allò engegat el 2015, un mandat del qual també en fa autocrítica.
- Presentació de candidatura i, a diferència de la resta de partits que amaguen qui formarà la llista, de cop fan públics vuit noms.
- Justament, perquè és un tret que defineix a la Crida. Som un col·lectiu, fem pinya i algú li toca anar davant, i estic encantada. Per sobre de tot som un equip de treball, una veu col·lectiva i això ho demostrem des del minut zero, fent tàndem amb Anna Lara i tenir tot aquest equip. És el millor per a nosaltres i com a organització.
- La condició per liderar el projecte era formar aquesta tàndem amb Anna Lara?
- Ho teníem clar les dues i s'ajusta als paràmetres de la formació. A més, l'assemblea i la militància va acabar decidint-ho, perquè tot ho treballem d'aquesta manera. I l'assemblea en la qual es va acordar això va ser molt maca, perquè vam tenir el suport de tothom, de forma unànime.
- Hi ha dos noms més aviat anònims, a diferència de la resta, o nouvinguts. I això és perquè costa trobar gent per fer el salt a la política?
- No ho són. Fem la llista a partir de propostes que surten i això vol dir tant gent que participa dels nostres espais diversos de militància, com també de gent propera. I, precisament, aquestes vuit persones formem part del primer grup. Potser són persones anònimes, com dius, perquè no apareixen als mitjans de comunicació i justament un d'ells forma part, des de fa anys, en un d'aquests espais que tenim.
- Per tant, no hi ha manca d'implicació...
- Tot al contrari, hi havia moltes propostes. De fet, ha estat difícil escollir els vuit primers de la llista. A la Crida hi ha molta gent amb moltes ganes de treballar, amb molta empenta per fer coses per la ciutat. Ho fa de des l'Oriol a la Creu Alta, al Tallaret; l'Alan a L’Obrera, al sud de la localitat; la Mireia, que també és de les Bruixes del Nord i a Gegants, amb vincles a la UAB; i el Carlos Torres, un sindicalista lligat a la PAHC... Tots tenim vincles amb els espais de lluita de Sabadell. Totes i cadascuna d'aquestes persones estan significades i no són anònimes en cap de les lluites de Sabadell.
"Actualment, Sabadell està sent un aparador de moltes fotografies, de moltes petites obres que no van enlloc, sense un projecte"
- Quin creu que serà el cavall de batalla de les eleccions municipals?
- Entrar al fons dels temes que realment són importants per a la ciutadania: l'habitatge i la sostenibilitat, anar cap a un Sabadell que ens permeti un futur més sostenible. Són les passes que ha de fer la ciutat. També moltes altres coses, com temes de cultura i educació. Actualment, Sabadell està sent un aparador de moltes fotografies, de moltes petites obres que no van enlloc, sense un projecte. Al cap i a la fi, es tracta de recuperar projectes elaborats en el passat mandat que l'equip municipal els ha deixat en un calaix.
- Com. per exemple...
- El Pla Local d'Habitatge i el riu Ripoll, que tenia previstes 18 actuacions, amb un pressupost de 34 milions d'euros fins al 2025 per fer un eix vertebrador, un espai de cohesió i de vida col·lectiva. Apropar el riu als barris i a la inversa.
- I, quatre anys després, encara és vigent el que proposa?
- Té més sentit que mai donar-li forma i prioritzar aquestes planificacions, i si cal actualitzar-les per posar-hi més força. De fet, l'esclat de la Covid ha evidenciat els efectes de la contaminació, tot i que sembla que ara ens n'hem oblidat. No inventem res, hi ha estudis que la vinculen directament amb el deteriorament personal i col·lectiu de la salut. No podem mirar cap a un altre costat, no podem estar sotmesos a lobbies industrials i energètics quan es parla de salut de la població.
Quatre dels vuit primers de la llista de la Crida a Can Capablanca. Foto: Albert Hernàndez
- I una Zona de Baixes Emissions (ZBE)?
- És una evidència que s'ha d'activar com més aviat millor. D'altra banda, hi ha un pla de mobilitat que ha de donar els indicadors cap on ha d'anar aquesta mobilitat a la ciutat. En el mandat anterior es va deixar feta la compra, amb fons EDUSI, i la implementació de set dispositius que mesuressin la contaminació a la ciutat. Tres anys després, la responsable política del govern actual, quan ho hem preguntat, no ha estat capaç de respondre a la pregunta: “On posaran aquests set elements?”. I són importants, perquè ens donaran les dades d'on cal actuar de manera valenta. Si anem a posar cartellets, i actes de sensibilització, a la Crida no ens hi trobaran; per accions valentes, sí. Cal reduir la contaminació i la pol·lució al Centre i als barris.
Volem que es tanqui el pla de mobilitat i s'apliqui. Mentrestant, no és acceptable que es programi la unió dels aparcaments de la plaça Doctor Robert i del Passeig. És un contrasentit, perquè el mateix pla de mobilitat ho tombarà, ja que diu que als centres històrics s'ha de reduir el trànsit. Per tant, una ZBE, sí, però a partir d'estudis que permetin la seva aplicació el màxim possible i no per quedar bé amb els fons que posa Europa amb els Next Generation. I al cap i a la fi és el que està passant amb això i amb d'altres coses.
- Hi ha algun horitzó per tancar aquest pla de mobilitat?
- No, i ha de passar per ple. El que ens han fet arribar és un pla d'accessibilitat, però són coses molt disgregades i no permeten una visió conjunta de Sabadell, en la qual conflueixin, a més de l'accessibilitat, la mobilitat i una sèrie d'actuacions per saber cap a on anem. Aquest govern actual en cap cas sap cap a on va. I tot són excuses pels topalls administratius i no hauria de ser així, perquè no forma part de cap contractació. No hi ha cap mena d'interès, perquè quan elabores un pla et compromet a coses, ha d'anar acompanyat d'un calendari d'obres i un pressupost. I si no ho fas és perquè no tens interès i els recursos es destinen a d'altres coses.
- I què s'ha de fer a la Gran Via?
- Cal reduir el trànsit, perquè és un trencament físic de la ciutat. Fa molts anys que s'ha de resoldre i, de fet, ja es va crear una oficina de la Gran Via i no tenim resultats. Va costar diners a la ciutat i és un model igual que l'actual, amb assessors, crossa del govern municipal. Estan fent petites coses que estan mancades de valentia.
"No vam acabar d'explicar prou tot el que estàvem fent per Sabadell durant el mandat anterior"
- Respongui a aquesta reflexió: "La Crida va perdre l'oportunitat en el mandat 2015-2019. No es van saber vendre". Hi està d'acord? O hi posaria matisos?
- Els hi posaria. El 2015 vam entrar amb tota la força per donar-li la volta. Som una entitat municipalista i tot el que puguem fer per Sabadell, ho farem. No vam perdre l'oportunitat. Puc estar d'acord en què no vam utilitzar la institució per fer populisme que altres sí que fan. Si hem de fer alguna autocrítica, que és compartida als nostres espais, és que no vam voler abusar de les fotos, ni de vendre fum. En canvi, d'altres partits sí és la seva política i la seva manera de fer, no tenen projecte i venen fotografia i titular. Nosaltres no mentim, som honestos. El que podem fer ho diem i el que no, també. No vam acabar d'explicar prou tot el que estàvem fent per Sabadell, i era molt.
- Com ara...
- En quatre anys, vam dedicar molts esforços a treure de la fallida Vimusa perquè es dediqués a la seva tasca: garantir el dret a l'habitatge de les persones. Vam dotar-lo de 10 milions d'euros per fer compres de tanteig i retracte; programar dues promocions que algú altre es penjarà la medalla, però ve del Pla Local d’Habitatge; recuperar la Bassa i reactivar la institució i reorganitzar-la, perquè hi havia unes maneres de fer que no anaven a bon port i a planificar, perquè els calaixos estaven buits. I això és el que ens estem tornant a trobar ara, no s'està planificant, s'estan beneficiant del que hi havia fet.
Vendre plans no és el nostre estil sinó arromangar-nos i fer coses. I tornarà a passar el mateix: deixaran els calaixos buits. Són maneres diferents de veure la política i el servei públic, i això ens va passar factura. Ens diuen que som els antisistema, però és que si és aquest no només ho hauríem de ser nosaltres, li hem de donar la volta. No es pot governar a cop de fotografia i titular, la gent no s'ho mereix. Sabadell no es mereix aquest tipus de govern, perquè els veïns pateixen i se'ls ha de donar resposta.
- Antifrau la va investigar per la seva contractació durant el mandat anterior. Com està el cas?
- No hi ha notícia. Són pràctiques de desgast i de descrèdit que alguns fan servir.
"La meva investigació a Antifrau molt em temo que acabi passant igual com amb l'Artèxtil, Cal Balsach..."
- Ningú l'ha informat si està arxivat o si ha prosperat la investigació?
- Res de res. I molt em temo que acabi passant igual com amb l’Artèxtil, Cal Balsach... Són aquestes estratègies que algunes forces polítiques i organitzacions dediquen temps i recursos, i que busquen desgastar l'adversari perquè no els hi agrada que pensem i actuem de manera diferent.
- I sobre el tercer grau de l'exalcalde Manuel Bustos, van anar al Parlament per demanar la compareixença de la consellera Lourdes Ciuró.
- No hi ha resposta. En aquest cas, la CUP i altres forces que estan al Parlament ho han de moure. T'haig de dir que hi ha una certa obstrucció a accedir a certa informació. Ens passa sovint demanar documentació perquè és la nostra feina, estar informats i fiscalitzar com a grups de l'oposició, i no rebre-la.
- És generalitzat aquest hermetisme que critica o és en temes que poden ser polèmics?
- És en general, és una pràctica habitual que haguem de reclamar documentació, tot i que també hi ha un excés d'informació en temes que els pot interessar. Per exemple, l'aturada per construir el carril bici Terrassa-Sant Quirze és una renúncia a un quart de milió d'euros, no es pot dir que és per la pujada de materials, la marxa de licitadors... Cal una mica d'autocrítica! També amb el SurfCity, que estava damunt la taula des de l'estiu passat i quan ha aparegut? El mes de març. I des del grup municipal ens vam assabentar 20 minuts abans que s'expliqués als mitjans de comunicació. I no només ens passa a la Crida, també la Síndica Municipal de Greuges de Sabadell va explicar la seva experiència, tampoc li arriba la informació quan la demana. A què respon? Els hauràs de preguntar aquells que governen.
- Què li sembla la possible candidatura de Joan Mena com a líder dels comuns?
- És important que tot el sector dels comuns i l'entorn es consolidi, s'activi i es posi en marxa. Vam ser socis de govern en el mandat passat i qualsevol aposta de l'esquerra social i transformadora que hi hagi a la ciutat li donarem tota la felicitació que calgui per tirar endavant.
- No descarta un nou quatripartit?
- Ja es veurà com avança el panorama electoral. Al 2015 la Crida va ser de les forces que es van arromangar per fer un primer govern alternatiu, d'entrada, amb ERC i després amb Unitat pel Canvi i Guanyem. El 2019, un cop celebrades les eleccions, també ens vam moure per fer un govern alternatiu al PSC i l'estiu passat, el mateix, quan la que era líder de Junts, Lourdes Ciuró, va marxar a la Generalitat per ser consellera de Justícia. La Crida sempre hi ha estat, s'ha posicionat, s'ha postulat i ha volgut impulsar alternatives cap a uns governs d'esquerres, progressistes i socials. I això és el que ens mou per Sabadell.
- I en aquesta equació entra Junts...
- Amb la gent de Junts parlem sovint, i arribem acords en temes de llengua i de país sempre que ha estat necessari. Sempre ens hem assegut a parlar amb ells en tot moment.
- En relació amb Smatsa, quina serà la seva proposta?
- Som una entitat local i municipalista, i defensem que els serveis que es prestin siguin el màxim possible fets des de l'àmbit local. I el contracte de residus és un dels que cal fiscalitzar i només cal donar una volta per veure que els carrers no estan del tot nets com caldria. Això potser vol dir que cal fer un seguiment i per això vam impulsar, en el mandat anterior, les Inspeccions Tècniques de Facturació (ITF) i la geolocalització. És un servei que té un impacte directe en la població i uns costos molt importants a l’Ajuntament.
La nostra posició no ha variat, estem a l'espera com es fa el traspàs a la Comissió Jurídica Assessora, perquè han anat allargant tots els procediments. La percepció és que els hi fa por davant el resultat que emeti. Aquest tema no el deixarem perquè, per una banda, ens preocupa la neteja de la ciutat i, per l'altra, els treballadors. En cap cas la nostra feina va en contra de la plantilla i ho vull deixar molt clar. Però som responsables que els serveis públics es facin en les millors condicions per Sabadell i per tothom.
- Per últim, què va passar amb Sabadell Capital Cultura Catalana 2024? Per què van trencar la unanimitat expressada al ple?
- Va ser una cosa molt estranya i forçada. Havia de passar per ple. Vam sumar, però vam posar unes condicions, que eren de participació real dels grups municipals i les entitats de la ciutat en tots els processos d'elaboració, tant la documentació com els projectes. Això no ha passat. Algú ha trencat aquests acords que ens van portar a la unanimitat necessària. I aquest algú no vam ser nosaltres. Se'ns pot titllar de moltes coses, que ho fan sempre, però no ho vam ser. Neix amb dèficit de la participació real i la cultura és un tema molt important per a nosaltres. Tot allò que passi a Sabadell en aquest àmbit, ha de venir per quedar-se, perquè arrosseguem un dèficit, ja siguin espais expositius, museus que no acaben de tirar endavant com el del tèxtil, la música, el teatre i molts altres temes. Es necessita que algú entomi el tema de la cultura més enllà del foc d'encenalls d'algunes actuacions i poder travar bé aquest futur. El que hem vist és que aquesta capitalitat no va per aquí.