Al PP no les tenen totes. Malgrat que finalment Pedro Sánchez va convocar eleccions anticipades, tal com Alberto Núñez Feijóo exigia, i les bones perspectives que ofereixen quasi totes les enquestes, a Génova fan números. Un dels focus de preocupació és Catalunya, on creix el temor a un sorpasso de Vox. En les eleccions del 2023, el PP va obtenir sis escons a Catalunya (cinc a Barcelona i un a Tarragona) enfront els dos de Vox. Però les eleccions catalanes del 2024 ja van equilibrar més les forces: 15 diputats pels d’Alejandro Fernández i 11 pels de Santiago Abascal.
Vox viu un moment dolç i lluita frec a frec amb el PP per l’hegemonia de l’espai de la dreta espanyola a Catalunya. L'últim baròmetre del CEO apuntava a un PP que podria mantenir els seus sis diputats catalans actuals, però amb una tendència a l’alça de Vox, que estaria entre cinc i sis. Una enquesta de Sigma Dos per a El Mundo apuntava a un Vox amb set escons a Catalunya, superant els sis que el PP mantindria.
Confiar en l’efecte Albiol
Segons fonts properes al partit, els darrers dies es nota una preocupació més elevada pel que fa a aquest pols amb l'extrema dreta. És la tendència a l’alça de Vox, alhora que el PP tem quedar difuminat entre el missatge del PSOE i el de l’extrema dreta, el que genera inseguretat entre els populars. Una enquesta interna apuntava a la pèrdua d’un o dos escons catalans. Algú, amb un punt d’ironia, explica que Nacho Martín Blanco, cap de cartell per Barcelona el 2023 i ara al lloc cinquè de la llista, estaria especialment neguitós.
Génova ha fet una aposta forta per Xavier García Albiol, el triomfant alcalde de Badalona. Hi ha consens al partit en el sentit que el seu és un bon perfil per enfrontar-se a l’auge de Vox. Però tot canvi d’ubicació és delicat i encara que Albiol no renunciarà a Badalona, haver de fer ara el paper de candidat al Congrés obliga a donar explicacions i, segons com vagin les coses, pot afeblir la seva imatge de "badalonisme" que li permet atreure vots de diversos segments.
Dolors Montserrat tanca la llista
Tota confecció de llistes genera malestars. Ho ha fet també la candidatura al Congrés. L’eurodiputada Dolors Montserrat tanca simbòlicament la llista per Barcelona. Tancar la llista sempre és vist com un senyal d’influència i Montserrat la conserva a prop de Feijóo. Era més habitual que fos el president del partit a Catalunya qui figurés al final, però no ha estat així. La confecció de les llistes ha estat cosa de Génova en total secretisme.
Fonts madrilenyes apunten al fet que els malestars s’han produït en altres llocs, inclosa la llista de Madrid. Amb Feijóo com a cap de cartell, com és obvi, s’hi han afegit els noms de Cayetana Álvarez de Toledo i Borja Sémper, exponents respectivament de les branques ultraconservadora i liberal de la formació. Ningú en l’entorn d’Isabel Díaz Ayuso sortirà a criticar Álvarez de Toledo, però entre els quadres ayusistes s’han sentit crítiques a l’absència en els primers llocs de gent de l’aparell madrileny del PP.
Un pacte al Senat que no agrada a tothom
L’acord subscrit entre Feijóo i Vox per al Senat ha deixat en evidència que ni el PP català ni el basc tenen la vara més alta a Génova. Els populars no concorren, per primer cop en la història, per un escó al Senat a Girona, Tarragona ni Guipúscoa. En canvi, el guipuscoà Sémper té plaça garantida a Madrid. El diputat socialista José Zaragoza, sempre càustic, va fer un tuit en què deia que aquest acord faria que Alejandro Fernández hauria de votar Vox al Senat. El tarragoní li va respondre també amb gràcia: "Abans de votar-te a tu, votaria el Partit del Cànnabis":
Antes que votarte a ti, votaría al Partido del Cannabis, si fuera necesario...
— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) October 27, 2026
Hi ha temor entre sectors del PP al fet que retirar-se de la cursa pel Senat a Tarragona i a la sempre difícil Girona pugui afeblir la llista al Congrés en aquestes demarcacions. Alguns ho consideren un signe de feblesa per un partit d’estat que diu i repeteix que Catalunya és una plaça a la qual no vol renunciar.
