L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, no dimitirà després de ser imputada en el marc del cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet. En una compareixença davant dels mitjans aquest dijous a la tarda, la també presidenta del PSC ha anunciat que reclamarà aquest divendres comparèixer aviat davant de la jutge que instrueix el cas i ha rebutjat les acusacions de no haver actuat quan va tenir coneixement de les possibles irregularitats.

ERC havia reclamat que deixés el càrrec i ha avisat que presentaria una moció de censura a la Diputació de Barcelona si no ho feia. Marín ha assegurat que encara no ha parlat amb JxCat sobre aquesta qüestió per mantenir el seu suport i ha defensat la seva actuació en aquests fets. "No dimitiré, no hi ha motius", ha deixat clar, i ha instat els republicans a escoltar primer les seves explicacions. Tampoc hauria parlat encara amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, amb qui intentaria contactar aquest mateix dijous.

Marín ha reconegut que ha declarat davant de la Policia Nacional espanyola en qualitat d'investigada pels presumptes delictes de malversació, prevaricació i omissió del deure de perseguir un delicte i ha subratllat que, malgrat que li ho ha proposat, no s'ha acollit al dret a no declarar. Tot i això, reclama poder tornar a explicar-se, aquest cop davant la jutge del jutjat d'instrucció número 2, i que intentarà fer tots els tràmit aquest mateix divendres per demanar-ho i, d'aquesta manera, accedir al sumari i tota la informació de la investigació.

[noticia]212882[/noticia]
Per primer cop des que va esclatar el cas el juny, l'alcaldessa ha donat la seva versió dels fets. Ha reconegut que Jaume Graells, el regidor del PSC que va treure a la llum les irregularitats i que ha denunciat desídia per afrontar-les, li va notificar el 3 de febrer els fets que havia descobert i que llavors ella va reunir-se amb la secretaria general de l'Ajuntament per informar-la d'aquests i va reclamar a la intervenció general que revisés la documentació sobre les subvencions al Consell Esportiu.

Llavors, ha explicat que va citar els dos regidors presumptament implicats en les irregularitats i que després van ser detinguts i imputats, Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza, per demanar-los la seva versió, moment en què haurien aflorat "temes personals i fins i tot sentimentals" i "una gran confusió de versions". Davant d'això, hauria instat a que el Consell Esportiu -el qual ha subratllat que és "entitat privada que no té cap vinculació orgànica amb l'Ajuntament"- encarregués una auditoria interna per esclarir la situació.

La pandèmia, segons explica, n'hauria retardat els resultats i llavors Graells va denunciar la trama directament a la justícia. En tot cas, Marín assegura que sempre ha tingut "total predisposició" per col·laborar amb la justícia, a qui li hauria remès tota la documentació de què disposava, tot i que hauria preferit que primer fos l'auditoria que certifiqués quina de les versions era la correcta.

Per això mateix, justifica que que hagi mantingut els dos regidors investigats en els seus càrrecs, per respecte a la seva presumpció d'innocència davant davant les explicacions creuades. Preguntada per la seva declaració davant la UDEF, que s'ha allargat quasi tres hores, ha afirmat que es tractava de "preguntes tècniques" que un funcionari especialitzat hauria pogut resoldre millor. "Qui coneix més són els tècnics", ha justificat, i ha insistit que, quan va esclatar el cas, va entregar tota la informació al jutjat i, per tant, no hauria tapat res.

[noticia]205695[/noticia]
Preguntada per la seva compareixença al Parlament, que li han reclamat tots els grups excepte el PSC i que ella ha acceptat fer, ha admès que encara no hi ha data per fer-la efectiva. La causa ja acumula una quinzena d'imputats, la majoria per presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals en una trama que inclouria una comptabilitat doble al Consell Esportiu per amagar una caixa B de mig milió d'euros anuals amb què es farien pagaments en negre.