07
de setembre
de
2020, 20:33
Actualitzat:
09
de setembre,
11:39h
Oriol Junqueras ha de passar-se la majoria de les hores del dia tancat en una cel·la de Lledoners. La revocació del tercer grau, amb l'afegit de les mesures de seguretat vinculades al coronavirus, condicionen la rutina del líder d'ERC. La suma d'inconvenients no han impedit, però, que Junqueras piloti l'estratègia dels republicans camí de les eleccions catalanes. L'actualització del full de ruta del partit queda plasmada en el llibre Tornarem a vèncer (i com ho farem), que Junqueras firma conjuntament amb la secretària general, Marta Rovira. El llibre es presenta aquest dimarts -just abans de la Diada- i l'acte s'endevina com el punt de partida d'una llarga precampanya, en què ERC intentarà fer valer un missatge propi, allunyat de la "confrontació intel·ligent" amb l'Estat que proposa Carles Puidgemont.
En aquesta entrevista amb NacióDigital -resultat d'un qüestionari formulat després de la remodelació del Govern i respost des de la presó-, Junqueras fixa la necessitat de muscular l'independentisme més enllà del seu perímetre, recorda que el rival d'ERC és el PSC i no els altres partits independentistes, es mostra "sorprès" pels canvis de consellers a l'executiu quan la legislatura agonitza i reclama a Quim Torra consensuar una estratègia si es consuma la inhabilitació del Tribunal Suprem.
- L’estratègia d'ERC es va aprovar en el darrer congrés. Per què ha cregut necessària plasmar-la en un llibre?
- La idea era poder plasmar de manera sintètica i senzilla l'estratègia d'Esquerra pels propers anys, i posar-la al servei de tot l'independentisme i de la societat catalana. Es tracta d'un petit manual, fàcil de llegir, per guanyar la República catalana.
- Creu que la majoria de l'independentisme comprèn quina és la ruta que proposa?
- Estic convençut que sí. Sovint s'ha volgut ridiculitzar o menystenir en un primer moment el que proposem, tot i que transcorregut un temps la majoria d'actors acaben explicant el mateix i això és una satisfacció. Al final, no som tots tan lluny uns dels altres i compartim l'objectiu d'aconseguir la independència. El problema és que, de vegades, sembla que alguns han fet de la confrontació entre independentistes el seu modus operandi i així no es guanya.
- Què vol dir quan diu que és hora de renunciar "a la puresa argumental" i "assumir contradiccions"?
- El país és molt divers i no a tots els racons l'independentisme va a la mateixa velocitat. Hem de ser capaços de fer atractiu el projecte arreu, probablement fixant-nos en altres experiències com el de l'SNP. Governar i governar bé, treballar per resoldre els problemes de la ciutadania i no parlar només a aquella gent que ja està convençuda que l'independentisme és el millor projecte.
- Quan assegura que, sovint, els llibres de testimoni sobre el que va passar durant els fets d’octubre del 2017 "s'han utilitzat per passar comptes amb company de trinxera", es refereix a Puigdemont?
- Ho apuntem en general, no per un llibre en concret. Hi ha hagut una tendència a revisar el passat buscant el retret i la melancolia. Hem de passar dels retrets a les propostes. I el passat ha de servir per treure'n aprenentatges en el present, no per tirar-nos els plats pel cap. Nosaltres només tenim un objectiu, guanyar la llibertat de Catalunya i, per fer-ho, volem sumar, no guanyar un vot a l'independentista del costat.
- Per què creu que la seva estratègia és millor que la de JxCat?
- Crec que, a dia d'avui, és l'única concreta i viable que existeix. Les altres propostes no les coneixem o, com a mínim, no s'han concretat. És important que tothom faci la seva proposta, i que puguem discutir i consensuar sobre aquestes. Si no, ens movem en un mar de retrets amb apriorismes que no ens portaran a la victòria.
- Apunta que la "gesticulació simbòlica" és "estèril" en termes de país. En aquesta legislatura hi ha hagut massa gesticulació i simbolisme?
- Probablement, després de l'octubre de 2017, n’hi ha hagut massa, potser per manca d'estratègia. I el principal problema és que no hem estat capaços tots plegats de fer una diagnosi compartida i treballar en una estratègia unitària de com seguir. Estic segur que ho farem els propers mesos. Esquerra Republicana és el que ha fet.
- Està en condicions l'independentisme d'assolir més del 50% dels vots en les properes eleccions?
- Sí, és un dels reptes que ens hauríem de marcar com a moviment polític i seria molt potent aconseguir-ho. Fer-ho ens servirà per guanyar legitimitat interna, a Catalunya i davant l'Estat, però també a nivell internacional. Esquerra Republicana vol ser l'eina per fer que l'independentisme superi aquesta barrera simbòlica.
- Creu que poden passar factura en termes de suport les pugnes internes que arrossega l'independentisme?
- És molt cansat i, evidentment, pot passar factura. Hem de passar dels retrets a les propostes i intentar consensuar una estratègia compartida per avançar cap a la República catalana. Si hi hagués una estratègia compartida, no seríem on som.
- Vostè i Marta Rovira escriuen al llibre aquesta màxima: "Sent majoria és molt difícil aconseguir la independència democràticament. Sense ser majoria, és impossible". Això suposa admetre que podria ser que no s'aconseguís?
- La veritat és que, després de l’octubre de 2017, ja no contemplo aquesta possibilitat. És evident que no serà fàcil ni ràpid ni indolor, com sempre diu Raül Romeva, però també és cert que el camí cap a la independència ja és irreversible. Cada dia hi ha més gent que creu que és l'única possibilitat perquè aquest país se'n pugui sortir i tingui futur. I, un cop fet el pas, ningú torna enrere.
- Parlen del referèndum pactat com la solució "més sensata" al conflicte, però no descarten la via unilateral. Afirmen: "Com més força tinguem, més unilateralitat podrem aplicar". És una via més o menys realista que la del referèndum?
- Sovint no és convenient saltar pantalles abans d'hora, perquè carregar-se de raons dona molta força i legitimitat. Per aquella gent més convençuda pot semblar una pèrdua de temps, però cal entendre que hi ha sectors importants del país on l'independentisme encara és molt lluny de l'hegemonia i hem de seguir treballant. Tant per la via pactada com per la unilateral necessitem ser més i preparar-nos millor.
- Per aconseguir "eixamplar les fronteres" de l'independentisme, és imprescindible que en el pròxim govern hi siguin els comuns?
- Esquerra continuarà amb la seva política d’aliances, que es basen en generar coalicions de govern independentista i crear una alternativa al PSC. Treballem sempre amb l'objectiu d'aconseguir grans consensos de país i en aquests hi volem sumar el màxim de gent possible. En tot cas, potser caldria que els comuns es llegissin Tornarem a vèncer i després preguntar-los a ells.
- Situen l'àrea metropolitana de Barcelona com a clau en el propòsit de ser més. Com se l'ha de seduir?
- L'adversari a abatre és el PSC i no JxCat. El nostre objectiu és anar-lo substituint especialment a l'àrea metropolitana, on l'independentisme encara no és hegemònic. Ja l'hem guanyat a les darreres eleccions i aquest és el nostre objectiu. Si volguéssim pactar amb ells, estaríem governant a l’Ajuntament o la Diputació de Barcelona, però no volem ser la seva crossa, sinó l'alternativa.
- La reunió de la taula de diàleg amb la Moncloa és condició sine qua non per negociar els pressupostos?
- És important complir els compromisos si se'n volen generar de nous. Si la taula no avança, és molt difícil poder parlar de res més.
- Creu que ajuda a "eixamplar fronteres" que ERC no formi part de l'aritmètica per aprovar els pressupostos generals de l’Estat?
- Governar i governar bé, ser útils a la ciutadania i demostrar que l'independentisme es preocupa per tots els ciutadans; així és com ens podem anar guanyant la confiança de més gent.
- El trencament entre el PDECat i JxCat, maximitza o limita les possibilitats de creixement de l'independentisme?
- No acostumo a opinar sobre la resta de partits. Catalunya necessita un centredreta fort per poder pactar conjuntament el camí a recórrer en l'àmbit nacional. Segur que ho aconseguiran.
- Com interpreta la remodelació del Govern que ha fet el president Torra?
- La respectem, però ens ha sorprès. L'entenem en clau interna de JxCat. En tot cas, desitjo la màxima sort als nous consellers i la consellera.
- Quina hauria de ser, segons vostè, la resposta a l'eventual inhabilitació del president?
- Aquella que que els dos partits del Govern siguin capaços de consensuar. Arribar a l'escenari d'una eventual inhabilitació d'un president sense haver pactat una estratègia és una irresponsabilitat.
- La pandèmia justifica que les eleccions s’ajornin més enllà del 2020?
- Malauradament, estem en una situació judicial i política en què pot ser que no depengui de la voluntat única del Govern fixar la data de les eleccions. Per això, és tan important seure i consensuar els escenaris que vindran, tenint en compte la pandèmia i la decisió del Suprem. En tot cas, vist amb perspectiva, sembla evident que no va ser la millor decisió anunciar unes eleccions al gener que pot ser que no es produeixin fins un any després, perquè això debilita les institucions i, per tant, també el moviment independentista i el país.
- En una de les entrevistes que li vam fer l'any passat va dir que rebutjava l'indult. Què li sembla que la Lliga Democràtica hagi anunciat que el demanarà?
- Nosaltres el que volem és aprovar l'amnistia perquè és la millor manera de poder tornar a la política un conflicte que és polític i treballar per donar la veu ala ciutadans.
- Creu que el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias aprovarà el seu indult?
- Aquesta pregunta l'haurien de fer a ells.
En aquesta entrevista amb NacióDigital -resultat d'un qüestionari formulat després de la remodelació del Govern i respost des de la presó-, Junqueras fixa la necessitat de muscular l'independentisme més enllà del seu perímetre, recorda que el rival d'ERC és el PSC i no els altres partits independentistes, es mostra "sorprès" pels canvis de consellers a l'executiu quan la legislatura agonitza i reclama a Quim Torra consensuar una estratègia si es consuma la inhabilitació del Tribunal Suprem.
- L’estratègia d'ERC es va aprovar en el darrer congrés. Per què ha cregut necessària plasmar-la en un llibre?
- La idea era poder plasmar de manera sintètica i senzilla l'estratègia d'Esquerra pels propers anys, i posar-la al servei de tot l'independentisme i de la societat catalana. Es tracta d'un petit manual, fàcil de llegir, per guanyar la República catalana.
- Creu que la majoria de l'independentisme comprèn quina és la ruta que proposa?
- Estic convençut que sí. Sovint s'ha volgut ridiculitzar o menystenir en un primer moment el que proposem, tot i que transcorregut un temps la majoria d'actors acaben explicant el mateix i això és una satisfacció. Al final, no som tots tan lluny uns dels altres i compartim l'objectiu d'aconseguir la independència. El problema és que, de vegades, sembla que alguns han fet de la confrontació entre independentistes el seu modus operandi i així no es guanya.
"De vegades, sembla que alguns han fet de la confrontació entre independentistes el seu modus operandi i així no es guanya"
- Què vol dir quan diu que és hora de renunciar "a la puresa argumental" i "assumir contradiccions"?
- El país és molt divers i no a tots els racons l'independentisme va a la mateixa velocitat. Hem de ser capaços de fer atractiu el projecte arreu, probablement fixant-nos en altres experiències com el de l'SNP. Governar i governar bé, treballar per resoldre els problemes de la ciutadania i no parlar només a aquella gent que ja està convençuda que l'independentisme és el millor projecte.
Oriol Junqueras, el 25 de juliol a Santa Coloma de Farners. Foto: Gerard Vilà/ACN
- Quan assegura que, sovint, els llibres de testimoni sobre el que va passar durant els fets d’octubre del 2017 "s'han utilitzat per passar comptes amb company de trinxera", es refereix a Puigdemont?
- Ho apuntem en general, no per un llibre en concret. Hi ha hagut una tendència a revisar el passat buscant el retret i la melancolia. Hem de passar dels retrets a les propostes. I el passat ha de servir per treure'n aprenentatges en el present, no per tirar-nos els plats pel cap. Nosaltres només tenim un objectiu, guanyar la llibertat de Catalunya i, per fer-ho, volem sumar, no guanyar un vot a l'independentista del costat.
"Només tenim un objectiu, guanyar la llibertat de Catalunya i, per fer-ho, volem sumar, no guanyar un vot a l'independentista del costat"
- Per què creu que la seva estratègia és millor que la de JxCat?
- Crec que, a dia d'avui, és l'única concreta i viable que existeix. Les altres propostes no les coneixem o, com a mínim, no s'han concretat. És important que tothom faci la seva proposta, i que puguem discutir i consensuar sobre aquestes. Si no, ens movem en un mar de retrets amb apriorismes que no ens portaran a la victòria.
- Apunta que la "gesticulació simbòlica" és "estèril" en termes de país. En aquesta legislatura hi ha hagut massa gesticulació i simbolisme?
- Probablement, després de l'octubre de 2017, n’hi ha hagut massa, potser per manca d'estratègia. I el principal problema és que no hem estat capaços tots plegats de fer una diagnosi compartida i treballar en una estratègia unitària de com seguir. Estic segur que ho farem els propers mesos. Esquerra Republicana és el que ha fet.
"Probablement, després de l'octubre de 2017, hi ha hagut massa gesticulació simbòlica, potser per manca d'estratègia"
- Està en condicions l'independentisme d'assolir més del 50% dels vots en les properes eleccions?
- Sí, és un dels reptes que ens hauríem de marcar com a moviment polític i seria molt potent aconseguir-ho. Fer-ho ens servirà per guanyar legitimitat interna, a Catalunya i davant l'Estat, però també a nivell internacional. Esquerra Republicana vol ser l'eina per fer que l'independentisme superi aquesta barrera simbòlica.
- Creu que poden passar factura en termes de suport les pugnes internes que arrossega l'independentisme?
- És molt cansat i, evidentment, pot passar factura. Hem de passar dels retrets a les propostes i intentar consensuar una estratègia compartida per avançar cap a la República catalana. Si hi hagués una estratègia compartida, no seríem on som.
"Si hi hagués una estratègia compartida, no seríem on som"
- Vostè i Marta Rovira escriuen al llibre aquesta màxima: "Sent majoria és molt difícil aconseguir la independència democràticament. Sense ser majoria, és impossible". Això suposa admetre que podria ser que no s'aconseguís?
- La veritat és que, després de l’octubre de 2017, ja no contemplo aquesta possibilitat. És evident que no serà fàcil ni ràpid ni indolor, com sempre diu Raül Romeva, però també és cert que el camí cap a la independència ja és irreversible. Cada dia hi ha més gent que creu que és l'única possibilitat perquè aquest país se'n pugui sortir i tingui futur. I, un cop fet el pas, ningú torna enrere.
- Parlen del referèndum pactat com la solució "més sensata" al conflicte, però no descarten la via unilateral. Afirmen: "Com més força tinguem, més unilateralitat podrem aplicar". És una via més o menys realista que la del referèndum?
- Sovint no és convenient saltar pantalles abans d'hora, perquè carregar-se de raons dona molta força i legitimitat. Per aquella gent més convençuda pot semblar una pèrdua de temps, però cal entendre que hi ha sectors importants del país on l'independentisme encara és molt lluny de l'hegemonia i hem de seguir treballant. Tant per la via pactada com per la unilateral necessitem ser més i preparar-nos millor.
"Tant per la via pactada com per la unilateral necessitem ser més i preparar-nos millor"
- Per aconseguir "eixamplar les fronteres" de l'independentisme, és imprescindible que en el pròxim govern hi siguin els comuns?
- Esquerra continuarà amb la seva política d’aliances, que es basen en generar coalicions de govern independentista i crear una alternativa al PSC. Treballem sempre amb l'objectiu d'aconseguir grans consensos de país i en aquests hi volem sumar el màxim de gent possible. En tot cas, potser caldria que els comuns es llegissin Tornarem a vèncer i després preguntar-los a ells.
- Situen l'àrea metropolitana de Barcelona com a clau en el propòsit de ser més. Com se l'ha de seduir?
- L'adversari a abatre és el PSC i no JxCat. El nostre objectiu és anar-lo substituint especialment a l'àrea metropolitana, on l'independentisme encara no és hegemònic. Ja l'hem guanyat a les darreres eleccions i aquest és el nostre objectiu. Si volguéssim pactar amb ells, estaríem governant a l’Ajuntament o la Diputació de Barcelona, però no volem ser la seva crossa, sinó l'alternativa.
"Si volguéssim pactar amb el PSC, estaríem governant a l'Ajuntament o la Diputació de Barcelona, però no volem ser la seva crossa, sinó l'alternativa"
- La reunió de la taula de diàleg amb la Moncloa és condició sine qua non per negociar els pressupostos?
- És important complir els compromisos si se'n volen generar de nous. Si la taula no avança, és molt difícil poder parlar de res més.
- Creu que ajuda a "eixamplar fronteres" que ERC no formi part de l'aritmètica per aprovar els pressupostos generals de l’Estat?
- Governar i governar bé, ser útils a la ciutadania i demostrar que l'independentisme es preocupa per tots els ciutadans; així és com ens podem anar guanyant la confiança de més gent.
Oriol Junqueras, amb Pere Aragonès i Roger Torrent, a Santa Coloma de Farners Foto: ACN
- El trencament entre el PDECat i JxCat, maximitza o limita les possibilitats de creixement de l'independentisme?
- No acostumo a opinar sobre la resta de partits. Catalunya necessita un centredreta fort per poder pactar conjuntament el camí a recórrer en l'àmbit nacional. Segur que ho aconseguiran.
"Catalunya necessita un centredreta fort per poder pactar conjuntament el camí a recórrer en l'àmbit nacional. Segur que ho aconseguiran"
- Com interpreta la remodelació del Govern que ha fet el president Torra?
- La respectem, però ens ha sorprès. L'entenem en clau interna de JxCat. En tot cas, desitjo la màxima sort als nous consellers i la consellera.
- Quina hauria de ser, segons vostè, la resposta a l'eventual inhabilitació del president?
- Aquella que que els dos partits del Govern siguin capaços de consensuar. Arribar a l'escenari d'una eventual inhabilitació d'un president sense haver pactat una estratègia és una irresponsabilitat.
- La pandèmia justifica que les eleccions s’ajornin més enllà del 2020?
- Malauradament, estem en una situació judicial i política en què pot ser que no depengui de la voluntat única del Govern fixar la data de les eleccions. Per això, és tan important seure i consensuar els escenaris que vindran, tenint en compte la pandèmia i la decisió del Suprem. En tot cas, vist amb perspectiva, sembla evident que no va ser la millor decisió anunciar unes eleccions al gener que pot ser que no es produeixin fins un any després, perquè això debilita les institucions i, per tant, també el moviment independentista i el país.
"Vist amb perspectiva, sembla evident que no va ser la millor decisió anunciar unes eleccions al gener"
- En una de les entrevistes que li vam fer l'any passat va dir que rebutjava l'indult. Què li sembla que la Lliga Democràtica hagi anunciat que el demanarà?
- Nosaltres el que volem és aprovar l'amnistia perquè és la millor manera de poder tornar a la política un conflicte que és polític i treballar per donar la veu ala ciutadans.
- Creu que el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias aprovarà el seu indult?
- Aquesta pregunta l'haurien de fer a ells.