El Parlament homenatja Joan Rigol, la «política en majúsucula»

L'acte institucional ha destacat la figura integradora de l'expresident de la cambra i ha comptat amb la presència dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas

Acte d'homenatge a l'expresident del Parlament Joan Rigol
Acte d'homenatge a l'expresident del Parlament Joan Rigol | ACN / Gerard Artigas
Redacció
23 de juliol del 2024
Actualitzat a les 20:28h

Homenatge institucional a Joan Rigol. El Parlament ha recordat, aquest dimarts, qui va ser el seu president entre el 1999 i el 2003, que va morir el passat 7 de maig a 81 anys. A l'acte institucional, que ha tingut lloc a l'auditori, s'hi ha reunit els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas. També hi ha assistit els expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs i Anna Erra

L'acte ha estat conduït pel periodista Manuel Campo Vidal i també ha comptat amb la presència de tots els membres de la Mesa. Des dels consellers Anna Simó, Carles Campuzano, Meritxell Serret i Anna Simó, i el cap de l'oposició, Salvador Illa. A més, hi ha hagut altres representants del PSC, Junts, ERC i els comuns a més de familiars i amics de qui també va ser president d'Unió, conseller de Treball i de Cultura i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

En la seva intervenció de clausura de l'acte, el president del Parlament Josep Rull, ha reivindicat l'homenatge a Joan Rigol com "un homenatge a la política en majúscula, a la bona política, a la política amarada de vocació insubornable de servei, a la política capaç de construir un 'nosaltres' potent, ambiciós i generós". També ha subratllat la seva capacitat de diàleg, recordant trobades celebrades mensualment durant el seu darrer any i mig de vida.

El dirigent de Junts també ha destacat que, entre els seus valors, Rigol tenia com a "columna vertebral innegociable" la dignitat humana. "En aquests moments que Europa està tenallada per moviments polítics que qüestionen l'arrel de la dignitat humana, allò que defensava el president Rigol és més vigent que mai", ha conclòs.

Mas recorda el Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Abans ha intervingut l'expresident Artur Mas, que ha glossat l'etapa de Joan Rigol com a coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, impulsat sota la seva presidència el 2010. Ha justificat l'elecció de la seva persona perquè tenia un "clar sentit de país, en la seva identitat i catalanitat, però també en la seva complexitat social, cultural, lingüística, demogràfica i política".

Mas també ha apel·lat al seu "altíssim sentit institucional" i la capacitat de canalitzar les demandes ciutadanes a través de les institucions en un moment com el procés. En aquest sentit, ha subratllat com en aquell moment 107 dels 135 diputats donaven suport al concepte de "dret a decidir". També ha citat el seu paper mediador a Madrid "en els moments més foscos", sota la presidència de Mariano Rajoy.

"Joan Rigol va ser un home bo al servei d'una causa noble; un home eficaç, resolutiu, que va aconseguir els objectius que se li encarregava. Va ser un home dialogant al servei d'una causa noble", ha reblat l'expresident de la Generalitat.

El "llegat" dels polítics

Ernest Benach, que el va succeir en el càrrec de president del Parlament, s'ha preguntat si es "cuida prou" el llegat de les persones que es dediquen a la política. En aquest sentit, ha destacat com a llegat de Joan Rigol la seva capacitat de construir consensos, el seu humanisme, el seu catalanisme i el seu europeisme.

En la mateixa línia, el secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, ha defensat que va ser "capaç d'unir i fer xarxa", i que "amb això segurament s'explica tot l'avenç en la llengua, la cultura i la nació catalana que hem pogut fer aquests anys".

Durant l'acte també hi han intervingut el periodista, filòsof i escriptor Josep Ramoneda; l'antiga alumna del Programa Vicenç Vives, Susana Salvador, i la majordoma del monestir de Sant Benet de Montserrat, Olga Nicolau, que ha parlat de l'etapa en què va ser president de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Arxivat a