03
de desembre
de
2018, 20:42
Actualitzat:
04
de desembre,
11:33h
"Compartim la necessitat de fer-ho, la qüestió és com fer-ho". Una de les persones coneixedores de les negociacions per dissenyar una estratègia conjunta per internacionalitzar el judici de l'1-O expressa amb aquesta reflexió en quin punt es troben les converses entre partits i entitats, iniciades el setembre i confirmades per diverses fonts a NacióDigital. En les negociacions per treure rendiment polític a la causa que jutjarà el Tribunal Suprem, en les quals també hi han participat advocats de dirigents independentistes, hi ha consens per aprofitar l'altaveu del judici, però encara no s'han tancat acords substancials.
Les principals forces independentistes -Junts per Catalunya, ERC i la CUP- i representants d'entitats del sobiranisme civil -Òmnium i ANC- han mantingut contactes periòdics en l'últim trimestre per coordinar les accions a emprendre. S'han fet trobades a Catalunya i l'estranger; en concret, a Ginebra (Suïssa), tot i que ara el focus es posi en la darrera cimera a Brussel·les (Bèlgica). La prioritat és la projecció a l'estranger dels procediments lesius que aplica la justícia espanyola, que amb les euroordres ja es va sotmetre a un test d'estrès a Europa que no va superar. Tanmateix, els actors també pensen en una campanya "dirigida a l'Estat" per sumar complicitats d'espais progressistes de la societat espanyola. "A fora, el discurs que té força és el de la vulneració dels drets civils i polítics", exposen les fonts consultades.
La primera mesura d'internacionalització -aquesta consensuada entre els presos de Lledoners- ha estat l'inici de la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull, després seguida per Josep Rull i Joaquim Forn. La iniciativa ja ha provocat un impacte en la premsa internacional, que ha destacat que els presos denuncien el "bloqueig" del Tribunal Constitucional a l'hora de tramitar els seus recursos d'empara, imprescindibles per recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. La vaga de fam també ha activat altre cop les mobilitzacions, com la que hi va haver diumenge al vespre davant el centre penitenciari del Bages.
Observadors internacionals a Madrid
A l'espera de concretar mesures que es puguin posar en pràctica durant el judici -aprofitant l'interès informatiu i la presència de desenes de corresponsals internacionals-, l'independentisme ha començat a moure fitxa. Aquesta setmana, a Brussel·les, la plataforma Diàleg UE-Catalunya va impulsar una xarxa de grups parlamentaris amics, agrupats entorn un manifest que reclamava l'alliberament dels dirigents sobiranistes i el retorn dels exiliats al país.
També aquesta setmana, el nou conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, va plantejar la possibilitat que observadors internacionals auditin el judici del Suprem. Bosch ho va verbalitzar després de reunir-se amb els delegats del Govern a l'estranger, i va subratllar que seria "bo" que hi hagués un coneixement "directe" de la comunitat europea sobre tot allò "que està passant als tribunals". Fonts governamentals destaquen que l'obertura de delegacions a l'exterior contribueix a difondre la causa catalana, però que no hi haurà cap altra oportunitat com el judici de l'1-O per capitalitzar l'atenció dels mitjans internacionals. "És el moment", afegeix les fonts consultades per aquest diari. "No podem no coordinar-nos", sostenen.
La proposta de convidar observadors internacionals conjuga amb la implicació mostrada per organitzacions independents que ja han posat en dubte els empresonaments dels dirigents independentistes. L'últim pronunciament públic l'ha fet Amnistia Internacional, que ha enviat una carta a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a Lledoners per mostrar-los el seu suport i anunciar-los la voluntat de "supervisar" el procés judicial de l'1-O. Òmnium fa temps que treballa en aconseguir pronunciaments d'entitats de drets humans en favor dels presos: a banda d'Amnistia Internacional, també ha aconseguit que es pronunciïn recentment l'ONG Front Line Defenders i l'Organització Mundial contra la Tortura.
L'ACN i les delegacions a l'exterior
El Govern entén que hi ha múltiples canals que poden contribuir a internacionalitzar el judici. Un de rellevant és Catalan News, el canal d'informació internacional en llengua anglesa de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), que ja va tenir un paper rellevant a l'hora d'oferir informació "catalanocèntrica" a l'exterior -allunyada dels filtres periodístics amb seu a Madrid- tant en el referèndum de l'octubre de 2017 com en els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils.
L'ACN està pendent de concretar amb el Govern el finançament per assegurar i muscular l'estructura de Catalan News, una finestra informativa "qualitativa" que ja ha despertat l'interès de mitjans internacionals. Periodistes que pretenen ser al judici s'han interessat per la distribució que oferirà aquest mitjà de la causa que es jutjarà al Suprem. L'agència de notícies governamental ha aprofitat la densitat informativa del procés per "prestigiar" la seva marca i arribar a "públic influent". Es pretén que, durant el judici a Madrid, la informació elaborada es pugui difondre també per les llistes de distribució de les delegacions catalanes reobertes en els darrers mesos.
L'acció coordinada que pretenen els actors de l'independentisme, que encara ha de cristal·litzar en accions concretes, ja s'havia debatut internament a partits i entitats per separat. Alguns d'aquests actors fins i tot han planificat creixements de l'estructura interna per atendre la projecció internacional del que passi al Suprem i fa temps que busquen complicitats amb mitjans influents a l'exterior.
En paral·lel, partits i entitats també treballen en l'articulació d'una resposta unitària quan arribi la sentència de la causa de l'1-O, tal com va avançar aquest novembre NacióDigital. Aquestes converses tenen com a epicentre Lledoners, per on passen puntualment representants de les forces polítiques i de les entitats. Però, abans de la sentència, la prioritat és internacionalitzar el judici. Totes les fonts consultades subratllen que el procediment al Suprem es convertirà en la millor plataforma per vincular la causa de l'independentisme a la lluita per la defensa dels drets civils i polítics.
Les principals forces independentistes -Junts per Catalunya, ERC i la CUP- i representants d'entitats del sobiranisme civil -Òmnium i ANC- han mantingut contactes periòdics en l'últim trimestre per coordinar les accions a emprendre. S'han fet trobades a Catalunya i l'estranger; en concret, a Ginebra (Suïssa), tot i que ara el focus es posi en la darrera cimera a Brussel·les (Bèlgica). La prioritat és la projecció a l'estranger dels procediments lesius que aplica la justícia espanyola, que amb les euroordres ja es va sotmetre a un test d'estrès a Europa que no va superar. Tanmateix, els actors també pensen en una campanya "dirigida a l'Estat" per sumar complicitats d'espais progressistes de la societat espanyola. "A fora, el discurs que té força és el de la vulneració dels drets civils i polítics", exposen les fonts consultades.
La primera mesura d'internacionalització -aquesta consensuada entre els presos de Lledoners- ha estat l'inici de la vaga de fam
La primera mesura d'internacionalització -aquesta consensuada entre els presos de Lledoners- ha estat l'inici de la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull, després seguida per Josep Rull i Joaquim Forn. La iniciativa ja ha provocat un impacte en la premsa internacional, que ha destacat que els presos denuncien el "bloqueig" del Tribunal Constitucional a l'hora de tramitar els seus recursos d'empara, imprescindibles per recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. La vaga de fam també ha activat altre cop les mobilitzacions, com la que hi va haver diumenge al vespre davant el centre penitenciari del Bages.
La marxa arriba a les portes de Lledoners. Xiulada, crits de "llibertat presos polítics". Unes 2000 persones s'hi concentrenhttps://t.co/9xQ4V6FwGSpic.twitter.com/ScAWxH11ZA
— NacióDigital (@naciodigital) 2 de diciembre de 2018
Observadors internacionals a Madrid
A l'espera de concretar mesures que es puguin posar en pràctica durant el judici -aprofitant l'interès informatiu i la presència de desenes de corresponsals internacionals-, l'independentisme ha començat a moure fitxa. Aquesta setmana, a Brussel·les, la plataforma Diàleg UE-Catalunya va impulsar una xarxa de grups parlamentaris amics, agrupats entorn un manifest que reclamava l'alliberament dels dirigents sobiranistes i el retorn dels exiliats al país.
També aquesta setmana, el nou conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, va plantejar la possibilitat que observadors internacionals auditin el judici del Suprem. Bosch ho va verbalitzar després de reunir-se amb els delegats del Govern a l'estranger, i va subratllar que seria "bo" que hi hagués un coneixement "directe" de la comunitat europea sobre tot allò "que està passant als tribunals". Fonts governamentals destaquen que l'obertura de delegacions a l'exterior contribueix a difondre la causa catalana, però que no hi haurà cap altra oportunitat com el judici de l'1-O per capitalitzar l'atenció dels mitjans internacionals. "És el moment", afegeix les fonts consultades per aquest diari. "No podem no coordinar-nos", sostenen.
Fonts governamentals subratllen que no hi haurà cap altra oportunitat com el judici de l'1-O per capitalitzar l'atenció dels mitjans internacionals
La proposta de convidar observadors internacionals conjuga amb la implicació mostrada per organitzacions independents que ja han posat en dubte els empresonaments dels dirigents independentistes. L'últim pronunciament públic l'ha fet Amnistia Internacional, que ha enviat una carta a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a Lledoners per mostrar-los el seu suport i anunciar-los la voluntat de "supervisar" el procés judicial de l'1-O. Òmnium fa temps que treballa en aconseguir pronunciaments d'entitats de drets humans en favor dels presos: a banda d'Amnistia Internacional, també ha aconseguit que es pronunciïn recentment l'ONG Front Line Defenders i l'Organització Mundial contra la Tortura.
Manifestació a Lledoners després de l'anunci de vaga de fam de Sànchez i Turull Foto: Pere Fontanals
L'ACN i les delegacions a l'exterior
El Govern entén que hi ha múltiples canals que poden contribuir a internacionalitzar el judici. Un de rellevant és Catalan News, el canal d'informació internacional en llengua anglesa de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), que ja va tenir un paper rellevant a l'hora d'oferir informació "catalanocèntrica" a l'exterior -allunyada dels filtres periodístics amb seu a Madrid- tant en el referèndum de l'octubre de 2017 com en els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils.
L'ACN està pendent de concretar amb el Govern el finançament per assegurar i muscular l'estructura de Catalan News, una finestra informativa "qualitativa" que ja ha despertat l'interès de mitjans internacionals. Periodistes que pretenen ser al judici s'han interessat per la distribució que oferirà aquest mitjà de la causa que es jutjarà al Suprem. L'agència de notícies governamental ha aprofitat la densitat informativa del procés per "prestigiar" la seva marca i arribar a "públic influent". Es pretén que, durant el judici a Madrid, la informació elaborada es pugui difondre també per les llistes de distribució de les delegacions catalanes reobertes en els darrers mesos.
L'acció coordinada que pretenen els actors de l'independentisme, que encara ha de cristal·litzar en accions concretes, ja s'havia debatut internament a partits i entitats per separat. Alguns d'aquests actors fins i tot han planificat creixements de l'estructura interna per atendre la projecció internacional del que passi al Suprem i fa temps que busquen complicitats amb mitjans influents a l'exterior.
En paral·lel, partits i entitats també treballen en l'articulació d'una resposta unitària quan arribi la sentència de la causa de l'1-O, tal com va avançar aquest novembre NacióDigital. Aquestes converses tenen com a epicentre Lledoners, per on passen puntualment representants de les forces polítiques i de les entitats. Però, abans de la sentència, la prioritat és internacionalitzar el judici. Totes les fonts consultades subratllen que el procediment al Suprem es convertirà en la millor plataforma per vincular la causa de l'independentisme a la lluita per la defensa dels drets civils i polítics.