L'independentisme cuina a Lledoners la resposta unitària a la sentència de l'1-O

L'impacte de la sentència del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés marcarà el rumb de la legislatura i condicionarà totalment l'estratègia independentista. És per això que tots els actors -institucionals, de partit i de les entitats- ja treballen en quina ha de ser la resposta a unes condemnes que tots ells donen per fetes.

Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la presó de Lledoners ha estat l'escenari de les primeres trobades entre tots els sectors per abordar què fer quan el Suprem prengui una decisió definitiva sobre les condemnes contra tots els encausats. L'independentisme busca una resposta coordinada i efectiva, que posi les bases d'una nova estratègia. La sentència arribarà, en el millor dels casos, a l'estiu. La "unitat d'acció" que s'exigeix als actors independentistes es farà, doncs, esperar.

Les cites a Lledoners -algunes d'elles "a demanda" dels empresonats, segons relata un alt dirigent- són la plasmació d'un dels acords als quals ha arribat l'independentisme durant les últimes setmanes: la reacció a les sentències serà "el primer punt del nou full de ruta". Els consultats no descarten, en aquest sentit, que hi hagi una cimera en les properes setmanes que serveixi per començar a posar tots els elements sobre la taula. Cada partit, això sí, ha de tenir primer un debat intern.

El discurs de Torra, la "incomoditat" dels presos

L'estat major del procés s'ha anat reactivant progressivament després de l'estiu, però les reunions periòdiques no havien servit, fins ara, per recosir la unitat. Les diferències continuen sent notables, tot i la voluntat de transmetre una imatge d'entesa, amb la represa de relacions entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i la reunió entre el líder de la Crida i el vicepresident Pere Aragonès a Waterloo. En qualsevol cas, la majoria de veus de l'independentisme tenen clar que han d'explorar quatre vies: la defensa del diàleg, l'aposta per un referèndum d'autodeterminació, la necessitat de sumar més suports a la causa i la continuïtat de la mobilització. Aquests eixos formen part de converses en paral·lel a la discussió sobre com cal respondre a la sentència de l'1-O.

En els contactes de les últimes setmanes a Lledoners, a banda de dirigents d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat), també hi ha participat la CUP, que s'ha desmarcat de les darreres decisions governamentals, com la convocatòria de la cimera de partits d'aquest divendres o la constitució del Consell per la República. Els dirigents anticapitalistes han protagonitzat diverses visites als presos després de mesos d'una certa desconnexió.

De moment, qui més ha parlat sobre què fer després de les sentències és el president de la Generalitat, Quim Torra. Ahir reiterava la seva posició des d'Euskadi, on va reunir-se amb Íñigo Urkullu i Arnaldo Otegi i va pronunciar una conferència a Sant Sebastià: no acceptarà cap decisió del Suprem que no sigui la "lliure absolució". Les peticions de presó de la Fiscalia, que arriben fins als 25 anys en el cas de Junqueras i són d'entre 16 i 17 anys per als empresonats, no fan pensar en una condemna menor o en l'absolució. Hi ha presos que, escoltant Torra, es pregunten què vol dir exactament "no acatar" les sentències, tenint en compte que qui les rebrà seran precisament ells. Algunes fonts detallen la "incomoditat" dels dirigents empresonats per determinats discursos verbalitzats des de Palau.

Eleccions anticipades, una opció que perd força

Ara per ara, segons les fonts consultades, "no està previst" celebrar eleccions després de les sentències. Aquest era un dels escenaris més probables, però en els últims contactes "ningú ho ha posat sobre la taula". "Anar parlant d'eleccions transmetia la sensació de provisionalitat del Govern", apunta una de les fonts coneixedores de les negociacions que mantenen tots els actors de l'independentisme. "Ningú pot garantir que això ens permetria anar a millor", afegeixen les mateixes fonts.

En essència, hi ha quatre possibilitats defensades pels diferents actors que han anat sobrevolant el debat: la convocatòria electoral anticipada -una opció que s'ha refredat-, la mobilització en clau europea, l'aturada de país i tornar a portar la declaració d'independència al Parlament -aquesta amb el segell de Torra-. La primera no gaudeix de consens i, de fet, consellers de JxCat i ERC demanen en privat que la legislatura duri quatre anys. Ni tan sols Puigdemont va apostar, dimarts en una entrevista a Catalunya Ràdio, per unes eleccions anticipades.

"Una aturada de país és inevitable", exposen fonts independentistes per il·lustrar una de les respostes immediates a la sentència, una mobilització pensada per tornar apel·lar a la majoria del 3-O

La mobilització en clau europea, en canvi, sí que genera consens. La va proposar Xavier Vendrell, exdirigent d'ERC però molt influent des de la tardor passada, en una edició del Preguntes Freqüents de TV3. Ràpidament la van avalar Puigdemont i Junqueras, el primer gest unitari en mesos. Pel que fa a l'aturada de país, suposaria apel·lar de nou a la majoria del 3-O del 2017 que va sortir al carrer per protestar contra la violència policial de la jornada del referèndum. Precisament, la reivindicació del 3-O forma part de les converses entre els líders de JxCat i ERC per restablir la unitat estratègica de l'independentisme.

"Una aturada de país és inevitable", argumenten fonts coneixedores dels contactes, que exposen que aquesta opció "sempre serà sobre la taula". Una nova mobilització com la del 3-O serviria per visualitzar l'ampli rebuig a la repressió de l'Estat i per canalitzar la protesta ciutadana a la sentència -concreten fonts independentistes-, però només hauria de ser el punt de partida d'una estratègia amb més recorregut.