03
d'octubre
de
2017, 22:50
Actualitzat:
05
d'octubre,
16:37h
Nova empenta del carrer a les institucions catalanes. La sinergia entre els passos que preparen els polítics i el suport que aquests reben de la ciutadania s'ha evidenciat un cop més absoluta. I de nou, aquesta empenta reforça el full de ruta del Govern i els partits independentistes davant les constants negatives i les actuacions violentes de l'Estat, però també els posa pressió. Si és cert que, com clamen els concentrats i han destacat últimament diversos polítics catalans, el poble mana i el govern obeeix, el mandat que els llença el carrer és ben nítid.
El procés sobiranista ha innovat aquest dilluns amb una nova forma de mobilització, l'aturada de país, que ha combinat una vaga general, tancaments patronals parcials o totals i la suspensió de les classes als centres educatius. I efectivament, el país s'ha aturat com feia molt que no ocorria, contra les agressions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de diumenge, però també per deixar ben clar que ja s'ha votat i per certificar que s'ha cremat una etapa.
L'independentisme cívic no permetrà més retards en l'assumpció de l'horitzó anhelat i, com ha explicitat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha passat del "president, posi les urnes" al "proclami ja la República catalana". "Demanem al Parlament que faci la declaració d'independència sense dilació", ha asseverat Cuixart al final de la jornada, instant la majoria independentista a fer un pas que encara està calibrant com s'ha d'executar i que arribarà al Parlament els propers dies, fins i tot potser en cap de setmana.
Ara bé, el missatge no només anava dirigit cap als polítics catalans perquè compleixin allò previst en la llei del referèndum i a l'Estat perquè retiri els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional -alguns dels quals tenen dificultats per trobar allotjament-. Un nou agent ja està sobre la taula i se l'espera perquè actuï de mediador davant un govern espanyol que no vol negociar res que posi en dubte la "unitat nacional" -límit que encara s'ha certificat més després del discurs tan crític de Felip VI-.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja va reclamar diumenge que Europa tingués un paper actiu per resoldre el plet català, i encara va redoblar aquesta crida l'endemà, després de la reunió del consell executiu. I aquest dimarts, bona part dels missatges dels manifestants també miraven cap a la resta dels estats europeus. La Comissió Europea és poc procliu a immiscir-se en afers interns dels estats, i aquest cop no és una excepció, però el Govern i la ciutadania confien en ser capaços de fer prou pressió per aconseguir-ho, després que alguns primers ministres i ministres del continent ja critiquessin la repressió cap a l'1-O. El Parlament Europeu, de fet, debatrà aquest dimecres la qüestió catalana i l'ONU ja ha demanat un informe imparcial sobre la violència contra el referèndum.
D'aquesta manera, la demostració de força d'aquest dimarts ha tornat a acaparar l'interès dels mitjans internacionals -un focus mediàtic que diumenge va arribar a la cúspide- i la conquesta de l'interès de l'opinió pública internacional acostuma a ser l'avantsala de l'interès -i ves a saber si l'actuació- dels respectius governs. Aquesta exitosa vaga és un nou argument per a Puigdemont per reclamar a la Unió Europea que es mulli, ja que l'1-O no va ser un fet aïllat, sinó un exemple més de la perseverança independentista, que ja fa anys que surt al carrer com mai no sabia vist al continent. En aquest cas, a més, l'aturada ha afectat a l'economia, ja que aquesta s'ha paralitzat en bona mesura durant un dia, i aquest és un llenguatge que Brussel·les entén molt bé i pel qual està preocupada, en el marc d'un estat espanyol amb un dèficit encara excessiu i un deute tan elevat.
Decisions imminents
"Estem convençuts que el Parlament sabrà recollir tot aquest clam popular, la demanda que els catalans tinguem estat propi i donaran curs a la declaració del referèndum que això vol dir fer la declaració d'independència sense dilació", ha asseverat Cuixart, un cop s'havia constatat l'èxit de la vaga -per contra, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha mantingut un perfil més baix-. Unes paraules i unes imatges -les dels carrers plens, els comerços i empreses tancades, les carreteres tallades i les infraestructures aturades- que ressonaran aquest dimecres quan Junts pel Sí i la CUP concretin el dia i la forma amb què el Parlament donarà resposta a com aplicar el resultat del referèndum de diumenge. Amb un ull, però, posat en Madrid, des d'on els ecos que sonen fan referència cada cop més a l'article 155.
El procés sobiranista ha innovat aquest dilluns amb una nova forma de mobilització, l'aturada de país, que ha combinat una vaga general, tancaments patronals parcials o totals i la suspensió de les classes als centres educatius. I efectivament, el país s'ha aturat com feia molt que no ocorria, contra les agressions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de diumenge, però també per deixar ben clar que ja s'ha votat i per certificar que s'ha cremat una etapa.
L'independentisme cívic no permetrà més retards en l'assumpció de l'horitzó anhelat i, com ha explicitat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha passat del "president, posi les urnes" al "proclami ja la República catalana". "Demanem al Parlament que faci la declaració d'independència sense dilació", ha asseverat Cuixart al final de la jornada, instant la majoria independentista a fer un pas que encara està calibrant com s'ha d'executar i que arribarà al Parlament els propers dies, fins i tot potser en cap de setmana.
Els tractors han contribuït aquests dies a protegir col·legis electorals l'1-O i a tallar carreteres durant la vaga. Foto: Sergi Cámara
Ara bé, el missatge no només anava dirigit cap als polítics catalans perquè compleixin allò previst en la llei del referèndum i a l'Estat perquè retiri els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional -alguns dels quals tenen dificultats per trobar allotjament-. Un nou agent ja està sobre la taula i se l'espera perquè actuï de mediador davant un govern espanyol que no vol negociar res que posi en dubte la "unitat nacional" -límit que encara s'ha certificat més després del discurs tan crític de Felip VI-.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja va reclamar diumenge que Europa tingués un paper actiu per resoldre el plet català, i encara va redoblar aquesta crida l'endemà, després de la reunió del consell executiu. I aquest dimarts, bona part dels missatges dels manifestants també miraven cap a la resta dels estats europeus. La Comissió Europea és poc procliu a immiscir-se en afers interns dels estats, i aquest cop no és una excepció, però el Govern i la ciutadania confien en ser capaços de fer prou pressió per aconseguir-ho, després que alguns primers ministres i ministres del continent ja critiquessin la repressió cap a l'1-O. El Parlament Europeu, de fet, debatrà aquest dimecres la qüestió catalana i l'ONU ja ha demanat un informe imparcial sobre la violència contra el referèndum.
Els bombers s'han erigit com alguns dels herois del procés, durant aquests dies. Foto: Josep Maria Montaner
D'aquesta manera, la demostració de força d'aquest dimarts ha tornat a acaparar l'interès dels mitjans internacionals -un focus mediàtic que diumenge va arribar a la cúspide- i la conquesta de l'interès de l'opinió pública internacional acostuma a ser l'avantsala de l'interès -i ves a saber si l'actuació- dels respectius governs. Aquesta exitosa vaga és un nou argument per a Puigdemont per reclamar a la Unió Europea que es mulli, ja que l'1-O no va ser un fet aïllat, sinó un exemple més de la perseverança independentista, que ja fa anys que surt al carrer com mai no sabia vist al continent. En aquest cas, a més, l'aturada ha afectat a l'economia, ja que aquesta s'ha paralitzat en bona mesura durant un dia, i aquest és un llenguatge que Brussel·les entén molt bé i pel qual està preocupada, en el marc d'un estat espanyol amb un dèficit encara excessiu i un deute tan elevat.
Decisions imminents
"Estem convençuts que el Parlament sabrà recollir tot aquest clam popular, la demanda que els catalans tinguem estat propi i donaran curs a la declaració del referèndum que això vol dir fer la declaració d'independència sense dilació", ha asseverat Cuixart, un cop s'havia constatat l'èxit de la vaga -per contra, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha mantingut un perfil més baix-. Unes paraules i unes imatges -les dels carrers plens, els comerços i empreses tancades, les carreteres tallades i les infraestructures aturades- que ressonaran aquest dimecres quan Junts pel Sí i la CUP concretin el dia i la forma amb què el Parlament donarà resposta a com aplicar el resultat del referèndum de diumenge. Amb un ull, però, posat en Madrid, des d'on els ecos que sonen fan referència cada cop més a l'article 155.