28
d'abril
de
2019, 22:42
Actualitzat:
29
d'abril,
14:17h
Front Republicà no serà present al nou Congrés. S'ha quedat al 2,72%, a poques dècimes del 3% mínim de vots a la circumscripció de Barcelona -l'única per on tenia opcions d'entrar- i, per això, Albano Dante Fachin no podrà ser diputat. Entre els nombrosos elements que ho expliquen, destaca l'elevada participació en aquests comicis, que ha evitat que la coalició pogués rendibilitzar uns suports que no han estat petits.
La candidatura que agrupa Poble Lliure, Som Alternativa i Partit Pirata ha superat els 80.000 vots a la demarcació de Barcelona -n'ha assolit 84.408-, una xifra que el 2016 hauria estat suficient per aconseguir representació. La massiva assistència a les urnes, però, han evitat que n'hi hagués prou. A Girona, però, sí que supera el 3% i fins i tot s'acosta al 4%, però aquest resultat tampoc no serveix, ja que allí s'hi reparteixen menys escons. A Lleida i sobretot a Tarragona, s'han quedat per sota 3% dels vots, per bé que superar-lo no atorgaria cap diputat.
Tot i oferir un discurs netament desobedient per desmarcar-se de l'estratègia favorable al diàleg d'ERC i JxCat, el votant independentista ha preferit tornar a fer confiança als dos grans partits d'aquest espai. Tot just fa 45 dies que es va segellar la coalició, fet que li ha comportat dificultats per fer conèixer la marca. El lideratge de Dante Fachin, fitxatges com el de Roger Español, suports com els de Mireia Boya, una potent campanya a xarxes i l'impuls de comitès territorials no han estat suficients per superar els problemes derivats de la manca de visibilitat en els principals mitjans o en els debats electorals. No hi ha ajudat tampoc que sectors de la CUP li donessin l'esquena.
Cap de les formacions que formaven part de la coalició no tenia experiència electoral en solitari -excepte, en algun cas, el Partit Pirata-, ni una implantació territorial fort, motiu pel qual el resultat no es pot considerar dolent. Amb pocs milers de vots més, hauria entrat i, a més, Front Republicà s'endú prop del 60% dels vots dels que va aconseguir la CUP a les eleccions al Parlament del 2017, malgrat ser aquesta una formació que ja tenia representació, una marca coneguda i molta més estructura greixada al país. Caldrà veure, però, si les formacions integrants de la coalició voldran mantenir l'aliança en futures convocatòries o estabilitzar d'alguna manera l'entesa per intentar futurs embats electorals preparats amb més temps.
La candidatura que agrupa Poble Lliure, Som Alternativa i Partit Pirata ha superat els 80.000 vots a la demarcació de Barcelona -n'ha assolit 84.408-, una xifra que el 2016 hauria estat suficient per aconseguir representació. La massiva assistència a les urnes, però, han evitat que n'hi hagués prou. A Girona, però, sí que supera el 3% i fins i tot s'acosta al 4%, però aquest resultat tampoc no serveix, ja que allí s'hi reparteixen menys escons. A Lleida i sobretot a Tarragona, s'han quedat per sota 3% dels vots, per bé que superar-lo no atorgaria cap diputat.
Tot i oferir un discurs netament desobedient per desmarcar-se de l'estratègia favorable al diàleg d'ERC i JxCat, el votant independentista ha preferit tornar a fer confiança als dos grans partits d'aquest espai. Tot just fa 45 dies que es va segellar la coalició, fet que li ha comportat dificultats per fer conèixer la marca. El lideratge de Dante Fachin, fitxatges com el de Roger Español, suports com els de Mireia Boya, una potent campanya a xarxes i l'impuls de comitès territorials no han estat suficients per superar els problemes derivats de la manca de visibilitat en els principals mitjans o en els debats electorals. No hi ha ajudat tampoc que sectors de la CUP li donessin l'esquena.
Cap de les formacions que formaven part de la coalició no tenia experiència electoral en solitari -excepte, en algun cas, el Partit Pirata-, ni una implantació territorial fort, motiu pel qual el resultat no es pot considerar dolent. Amb pocs milers de vots més, hauria entrat i, a més, Front Republicà s'endú prop del 60% dels vots dels que va aconseguir la CUP a les eleccions al Parlament del 2017, malgrat ser aquesta una formació que ja tenia representació, una marca coneguda i molta més estructura greixada al país. Caldrà veure, però, si les formacions integrants de la coalició voldran mantenir l'aliança en futures convocatòries o estabilitzar d'alguna manera l'entesa per intentar futurs embats electorals preparats amb més temps.