Per què puja la participació el 28-A?

A Catalunya ha batut rècord històric i a Espanya és la segona més alta

Cues per votar a Ripoll
Cues per votar a Ripoll | Arnau Urgell
28 d'abril de 2019, 14:48
Actualitzat: 18:18h
La participació a les eleccions del 28-A s'ha disparat respecte els darrers comicis del 2016 i ha batut rècords històrics. Segons dades del govern espanyol, fins a les 14 h a Catalunya ha votat el 43,52% del cens respecte el 32,31% del 2016. Al conjunt de l'Estat, en canvi, la participació a les 14 h ha estat del 41,49%. Un fet que suposa més d'onze punts més a Catalunya i prop de cinc més a Espanya, la segona més alta de la història -després dels comicis del 1993, en què va pujar fins al 4,8%-. 

Per què creix la participació aquestes eleccions? El caràcter extraordinari dels comicis d'aquest diumenge, convocades per Pedro Sánchez només deu mesos després d'arribar a la Moncloa catapultat per una moció de censura que va sentenciar el govern del PP, ja feia preveure una amplia mobilització de votants, i ara s'ha confirmat. 

I és que les eleccions del 28-A es perceben arreu de l'Estat com a decisives. El PSOE i Podem han atiat la por a la dreta, un reclam que ha mobilitzat el votant d'esquerres. Mentre que Cs, PP i Vox han focalitzat la seva estratègia en la lluita contra l'independentisme i s'ha erigit com a garants de la unitat d'Espanya apel·lant al conflicte polític que viu l'Estat. La incertesa del factor Vox, intensificat pels bons auguris d'algunes enquestes, ha posat en alarma els grans partits i, en conseqüència, el seu electoral per la possibilitat que l'extrema dreta acabi posant un peu al govern. 

A Catalunya, en canvi, el conflicte polític que manté empresonats i a l'exili els líders independentistes ha estat el factor més determinant per mobilitzar l'electorat. I és que els partits independentistes han cridat a la mobilització per denunciar la repressió i guanyar força al Congrés per poder condicionar el futur govern d'Espanya.

Un missatge que ha perseguit des d'ERC i JxCat fins els comuns, que també han vinculat el seu vot a la lluita pels drets civils i en contra de la repressió. A més, el fet que s'hagi presentat una opció política com la de Front Republicà que tradicionalment no havia tingut candidatura a les espanyoles -la CUP sempre s'ha inhibit-, també ha servit per captar una borsa de votants que normalment s'abstenia en aquests comicis. 

Ara, la incògnita que desvetllaran els resultats d'aquesta nit és saber a qui ha beneficiat aquest augment de la participació. Sigui com sigui, les dades ja fan preveure que el resulta serà determinant per als espanyols, però també per als catalans.