27
d'octubre
de
2017, 22:27
Actualitzat:
28
d'octubre,
0:10h
Mariano Rajoy ha convocat eleccions autonòmiques per al 21 de desembre, un dijous laborable. És un dia encaixonat entre un Barça-Madrid, que es jugarà el dia 20 (un dia ideal com a jornada de reflexió), i la rifa de Nadal, que tindrà lloc el dia 22. El president espanyol segueix així el que estableix l'espanyola Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), que estableix que entre el dia de convocatòria i la jornada electoral han de passar exactament 54 dies. Si dissabte 28 d'octubre es publica la convocatòria electoral, els col·legis s'obriran el 21 de desembre.
L'Estatut de Catalunya dona un marge ampli per convocar eleccions. L'article 56 estableix que és el president de la Generalitat qui convoca, i que l'elecció s'ha de celebrar entre 40 i 60 dies després de la convocatòria. De fet, la llei de Transitorietat Jurídica aprovada el 7 de setembre estableix en el seu article 75 que les eleccions s'han de convocar seguint el que fixa l'Estatut. Però no és aquest el criteri seguit per Rajoy, que s'ha sotmès a la llei espanyola, és clar.
Catalunya no disposa de llei electoral, una de les matèries eternament pendents de la política catalana. Les eleccions se celebraven seguint la LOREG. Així va ser també en les anomenades plebiscitàries del 27-S del 2015, convocades pel president Mas el 3 d'agost anterior. És inhabitual que les eleccions se celebrin entre setmana. L'anterior vegada va ser l'1 de novembre de 2006, en una elecció convocada pel president Maragall. Però era festiu, Tots Sants.
Curiosament, les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura, convocades pel president Tarradellas, van tenir lloc un laborable, el 19 de març de 1980. Jordi Pujol va guanyar-les com a candidat de CiU, però Pujol sempre va pensar que Tarradellas havia triat aquell dia -el del seu sant- amb la intenció de mobilitzar el vot obrer contra Pujol. Una maniobra que, de ser certa, no va tenir èxit.
L'Estatut de Catalunya dona un marge ampli per convocar eleccions. L'article 56 estableix que és el president de la Generalitat qui convoca, i que l'elecció s'ha de celebrar entre 40 i 60 dies després de la convocatòria. De fet, la llei de Transitorietat Jurídica aprovada el 7 de setembre estableix en el seu article 75 que les eleccions s'han de convocar seguint el que fixa l'Estatut. Però no és aquest el criteri seguit per Rajoy, que s'ha sotmès a la llei espanyola, és clar.
Catalunya no disposa de llei electoral, una de les matèries eternament pendents de la política catalana. Les eleccions se celebraven seguint la LOREG. Així va ser també en les anomenades plebiscitàries del 27-S del 2015, convocades pel president Mas el 3 d'agost anterior. És inhabitual que les eleccions se celebrin entre setmana. L'anterior vegada va ser l'1 de novembre de 2006, en una elecció convocada pel president Maragall. Però era festiu, Tots Sants.
Curiosament, les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura, convocades pel president Tarradellas, van tenir lloc un laborable, el 19 de març de 1980. Jordi Pujol va guanyar-les com a candidat de CiU, però Pujol sempre va pensar que Tarradellas havia triat aquell dia -el del seu sant- amb la intenció de mobilitzar el vot obrer contra Pujol. Una maniobra que, de ser certa, no va tenir èxit.