07
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
10
de juliol
a les
7:30h
L'inici de la campanya ha estat marcat per un divorci que per a molts era difícil de preveure. Almenys, de forma tan explícita. El distanciament entre ERC i Sumar és un fet, verbalitzat per totes dues formacions en els darrers dies. Els republicans han posat Yolanda Díaz en el punt de mira per la renúncia al referèndum, el centralisme i els vetos a dirigents d'Unides Podem com Irene Montero. "Votar Sumar és votar una mentida pietosa; entre Catalunya i el PSOE, sempre trien el PSOE", deia Gabriel Rufián. Els comuns, integrats a Sumar, han criticat que el líder d'ERC s'equivoqui d'adversari i noms de pes com Ada Colau o David Cid també han obert foc contra els republicans. Com s'explica la fractura entre dos espais que han pactat lleis importants aquesta legislatura i que s'hauran d'entendre després de les eleccions?
Hi ha diversos elements que ho expliquen. Un és la mala relació entre Rufián i Díaz arran de la reforma laboral, que el govern espanyol va acabar pactant amb Ciutadans i va tirar endavant per l'error d'un diputat del PP. "Política útil no és votar amb PP i Vox contra una reforma laboral per pura pur politiqueig", va etzibar Díaz fa uns dies. "Entenc que útil és pactar amb Garamendi i Ciutadans", li va respondre Rufián, en referència a la patronal i a la formació que liderava Inés Arrimadas. A aquesta mala relació personal s'hi suma, també, la competència electoral. A la sala de màquines d'ERC han identificat una franja de votants susceptibles d'anar a parar als republicans en un moment de reordenació de l'espai dels comuns, i això explica l'ofensiva d'aquestes últimes setmanes. En els propers dies, els retrets hi seran, però augmentarà la pressió cap als socialistes.
ERC ha vist una finestra d'oportunitat després de la davallada d'Unides Podem i la irrupció de Sumar, projecte més centralista -en paraules de la mateixa Díaz-, que deixa de prioritzar el referèndum que sí que defensen els comuns -una diferència evident respecte l'etapa de Pablo Iglesias- i amb una posició ideològica més propera al PSOE. En el seu programa, En Comú Podem aposta perquè la ciutadania de Catalunya voti sobre l'acord sorgit de la negociació entre Catalunya i l'Estat a la taula de diàleg. En aquest context, i després del pacte a Barcelona per investir Jaume Collboni amb els vots del PP, els republicans han optat fer endurir el to contra els comuns i, també, contra Díaz, amb l'expectativa de poder prendre'ls alguns votants i fer-se un espai com a vot útil, tant en la defensa dels interessos de Catalunya com per fer front a l'extrema dreta que amenaça d'arribar a la Moncloa. Existeix, però, aquest votant de frontera entre ERC i comuns?
Segons dades de l'últim CEO, sí, però no és especialment gran. El gruix important és entre partits independentistes, però ERC ha dissenyat una campanya en què evitarà la confrontació directa amb Junts, malgrat que els postconvergents sí que insistiran en el missatge que els republicans han apuntalat el govern de Pedro Sánchez "a canvi de res". En tot cas, el darrer baròmetre del CEO diu que un 32% dels votants de Sumar votarien ERC si poguessin votar una segona candidatura. Alhora, la mateixa enquesta també diu que hi ha un 30% de votants de Sumar que veuen bastant o molt probable canviar el seu vot. El darrer CIS també identifica un espai de votants que dubten entre Sumar i ERC, però minoritari. El gruix més important és entre els socialistes i Sumar.
Els comuns, en defensa pròpia
Els comuns fa dies -abans que comencés la campanya- que veuen com ERC busca les pessigolles de la seva marca mare per desgastar-los mentre s'acosta a Podem, i singularment a la descavalcada ministra Montero. Conscients d'això, i d'enquestes internes que els donen unes projeccions optimistes que despengen ERC, han traçat una estratègia que d'entrada eviti la picabaralla pública. És a dir, prefereixen no entrar al xoc per reduir la rellevància que atorgaven a la llista de Rufián. Els comuns no volen ser els que donin aire a ERC després d'unes eleccions municipals que han colpejat amb duresa les llistes republicanes. La consigna s'ha acabat polint amb la màxima: ERC pot anar a l'ofensiva, però els comuns només mossegaran a la defensiva. La darrera enquesta del CEO dibuixa una victòria clara del PSC -entre 16 i 18- i un descens d'ERC -de 13 a entre 8 i 10- i dels comuns -de 7 a entre 2 i 4.Aquests últims dies, els representants dels comuns sí que han confrontat Rufián, però ho han fet des de la resposta a les crítiques i acusacions dels republicans. Almenys aquest és el marc discursiu de la llista d'Aina Vidal. Si ERC intenta erosionar les aspiracions de Sumar per la via nacional, tot assegurant que prioritzaran assegurar quotes de poder a l'Estat per davant de complir els compromisos amb el territori català, els comuns remarquen que "defensar Catalunya és entendre que l'adversari és Vox i el PP, no Yolanda Díaz". Aquesta va ser la declaració que la cap de llista dels comuns es va reservar per a l'inici de la campanya, en un acte a Tarragona, dirigida especialment a ERC.
Al marge dels cops de colze, les dues formacions comparteixen gran part de l'argumentari propositiu i el llegat a vendre. Totes dues intenten capitalitzar avenços socials aprovats al Congrés els últims anys, com és la llei d'habitatge, però també en la carpeta de les relacions entre Catalunya i Espanya. La reivindicació de la taula de diàleg, els indults o el contacte habitual entre consellers i ministres agita una bossa de milers de vots que totes dues llistes volen retenir. Una de les cartes que pot inclinar la balança d'aquesta relació és la claredat sobre el dret a decidir, i és per això que la formació lila s'ha activat per intentar aigualir la duresa amb què des de Madrid s'ha rebutjat la idea d'un referèndum.