Alcalde a última hora. Així es recordarà el dia de la investidura de Jaume Collboni, líder del PSC a Barcelona. Amb un gir inesperat, els comuns han decidit fer costat a Collboni com a candidat a l'alcaldia de la ciutat. Així ho han anunciat en un comunicat fet públic pocs minuts abans que arrenqués el ple de constitució del consistori. Poc després, el PP ha donat els vots necessaris als socialistes per acabar de rematar una operació que ha barrat el pas a Xavier Trias, guanyador de les eleccions i qui va tancar un pacte amb ERC que ara és insuficient perquè entre les dues formacions no arriben a la majoria absoluta.
Així, les votacions han deixat 23 vots a la candidatura de Collboni (10 del PSC, 9 de comuns i 4 del PP) i 16 vots a la de Xavier Trias (11 de Junts i 5 d'ERC). Al marge, Vox ha dedicat els seus dos vots a donar-se suport a ells mateixos.
Un Collboni protocolari i obert
En el seu discurs d'investidura, després de rebre la vara d'alcalde, Collboni ha optat per situar una àmplia definició de les preocupacions que recorren la ciutat i ha evitat incidir en la manera en què s'ha aconseguit els suports a última hora. De fet, ha parlat més de noves tecnologies i digitalització que de la suma de vots que l'ha permès arribar al capdavant del consistori. S'ha limitat a valorar el gest de comuns i populars com "un exercici de pragmatisme i realisme" que per diferents raons ha acabat suposant l'aplec de vots necessaris per arribar a la majoria absoluta. Referint-se als grups que li han donat suport, el líder socialista ha reivindicat que "convergeixen en un fet", que és que han considerat que la seva alcaldia "era el millor que li podia passar a Barcelona".
Sobre el futur que ha dibuixat, el cap de files socialista ha avisat que des de l'alcaldia estudiarà possibles acords per fer un govern "que s'assembli de la manera més fidel possible al que han votat els barcelonins a les urnes". Això, d'entrada, si es ressegueixen les seves declaracions més recents, tindria a veure amb la voluntat de fer un tripartit amb comuns i ERC de 24 regidors. Ara bé, el fet que Collboni es negués a reunir-se amb aquestes dues formacions els últims dies, tal com van denunciar els comuns, deixa dubtes. L'altra possibilitat és que faci referència a un acord amb Junts. El pacte sociovergent arribaria a la majoria absoluta dels 21 regidors. Ara bé, el to de Trias en el seu discurs ha estat dur, mostrant l'obertura d'una ferida política. "No s'atreveixen a mirar-me a la cara", ha dit el que fins aquest matí era el principal candidat a l'alcaldia. També des d'ERC s'ha parlat de "trencadissa" després del que ha passat aquest dissabte a l'Ajuntament de Barcelona.
Sobre la ciutat que vindrà, el cap de files socialista ha assegurat que l'habitatge serà "la gran prioritat" del mandat. També ha fet una promesa a la ciutadania. Concretament, que en acabar els quatre anys del seu govern, Barcelona serà "una ciutat més ordenada, més segura i més neta".
Com a missatge personal adreçat als seus competidors i alcaldes previs de la ciutat, Jaume Collboni s'ha adreçat tant a Ada Colau com a Xavier Trias. A la primera li ha reconegut el fet "d'haver fet un camí nou" i haver tingut "una sensibilitat que segurament no s'havia vist mai en política". Al líder de la candidatura de Junts li ha lloat "l'honestedat, la franquesa i el seu bon servei", després de confessar que abans que Trias anunciés que es presentaria a l'alcaldia de nou tenien un contacte habitual per parlar de la ciutat.
El moviment dels comuns
"La decisió s'ha pres en coherència amb la necessitat d'evitar un govern de Junts que estengui catifes vermelles als lobis i als sector favorables a les polítiques de la dreta", ha assenyalat Barcelona en Comú en un comunicat. En campanya, l'encara alcaldessa Ada Colau -que deixarà de ser-ho després del ple d'aquest dissabte- s'havia mostrat crítica amb Collboni, que es va desmarcar de l'acció de govern municipal -va deixar l'executiu setmanes abans que arrenqués la campanya- i s'havia inclinat cap a un discurs econòmic en direcció a l'establishment.
Què més diuen els comuns en el comunicat? "Barcelona en Comú vol deixar clar que aquesta decisió s'ha pres sense cap pacte previ amb el PSC i ni en cap cas amb el PP. Així mateix, la formació anuncia que no entraran al govern en minoria del PSC i que la seva opció és fer una oposició clara i sense ambigüitats". Això vol dir que, d'entrada, els comuns no entrarien a formar part de l'executiu municipal. Aquesta era una de les exigències del PP en el moment de negociar amb el PSC. Les converses van ser avalades en el seu dia pel president dels populars, Alberto Núñez Feijóo. Ara bé, posteriorment, els comuns han insistit que voldrien treballar per aconseguir un govern tripartit que també inclogui ERC perquè sigui "fort i estable".
Els comuns se'n desdiuen
Sigui com sigui, aquest moviment implica desdir-se del que asseguraven els mateixos comuns fa pocs dies. De fet, l'encarregat de marcar posicions va ser el número dos d'Ada Colau, Jordi Martí. Primer ho va fer dimecres. Llavors, va apuntar que si no hi havia una majoria "d'esquerres" el dia de la investidura, igual que el PSC havia anunciat que els seus regidors votarien Collboni, Martí va remarcar que els representants de Barcelona en Comú votarien Ada Colau. "Nosaltres també ens presentarem. I el PSC si vol també ens pot regalar els vots", va arribar a afegir. Finalment, però, no hi ha hagut cap majoria d'esquerres. Igualment, comuns i socialistes -com va passar el 2019 amb Manuel Valls- han format part d'una operació que -juntament amb el PP- que ha apartat el guanyador de les eleccions de l'alcaldia i evitarà de nou un batlle del sector independentista.Després d'aquelles primeres declaracions, i sense que hi hagués cap novetat en l'oferta de Collboni, Martí tornaria a subratllar el mateix missatge un dia després. Quedaven 48 hores per a la investidura, i l'encara tinent d'alcaldia en funcions insistia: "Qualsevol acord que passi per la participació i l'acord amb el PP no el farem". Ara, els comuns remarquen que la seva decisió no es fonamenta en cap conversa amb el Partit Popular.
Un pas encara més curiós de l'operació és que els comuns van assenyalar fa poc Collboni per ser el responsable que mai s'hagi arribat a produir una reunió a tres bandes: socialistes, comuns i ERC. La idea era explorar la possibilitat d'una "majoria d'esquerres" amb 24 regidors, ja que la majoria són els 21 actuals. Malgrat haver situat el líder del PSC com l'impossibilitador d'aquest possible acord, a última hora els comuns han preferit votar socialista que permetre la investidura de Trias, que ja tenia tancat un acord amb ERC.