"L’esmorzar de forquilla representa l’alegria de viure". Així ho defineix Albert Molins Renter (Barcelona, 1969), un home inquiet que compagina la seva feina com a cap de secció de Societat de La Vanguardia amb el càrrec de president de Cultura de Forquilla, l'Associació Catalana de l'Esmorzar de Forquilla que es va fundar a principis d'octubre d'aquest 2026. Molins, que tot i no definir-se com a periodística gastronòmic manifesta la seva gran passió per aquest món, és l'autor dels llibres Esmorzar de forquilla i Menjar sense demanar permís, aquest darrer publicat el mes de setembre i on defensa "el gaudi del menjar".
La seva faceta d'escriptor gastronòmic també el va impulsar a crear el blog Homo Gastronomicus, catalogat per Ferran Adrià com "el millor d'Espanya", i, des de fa cinc anys, escriu les seves opinions personals sobre gastronomia i "coses de la vida" a la newsletter Reflexions d'un gastrònom angoixat. L'Andreuenc, restaurant tradicional del barri de Sant Andreu i guanyador de les últimes dues edicions de la Lliga del Porc i la Forquilla, és l'escenari ideal per abordar la realitat i les perspectives de futur d'una de les tradicions culinàries catalanes més nostrades: l'esmorzar de forquilla.
Què hem d'entendre com a esmorzar de forquilla?
L'esmorzar de forquilla és un receptari. Esmorzar abundosament es fa a molts altres llocs del món, fins i tot a Tailàndia; per tant, la diferència és el receptari de la cuina catalana tradicional. Amb els anys, però, ha esdevingut en un acte absolutament social, convivencial, de compartir. Difícilment s'hi va sol, sinó que aprofites que vas amb amics o la parella a fer una volta amb bicicleta, una ruta amb moto, que vas a fer turisme interior i busques on podràs fer un esmorzar de forquilla.
Quins són els orígens d'aquesta tradició culinària?
Són més complexos del que sovint es pensa. Durant segles, la jornada laboral i els àpats s'organitzaven al voltant de la llum del sol, però amb la Revolució Francesa i els avenços en els sistemes d'il·luminació, les jornades es van allargar i els hàbits alimentaris van canviar. A principis del segle XIX va aparèixer a París el déjeuner à la fourchette, que traduit al català és esmorzar de forquilla, un cafè de Madame Hardy que consistia a oferir als clients una selecció de carns que podien escollir i fer rostir a la brasa en un foc central. En català, el terme "esmorzar de forquilla" ja apareix documentat el 1886 i, amb el temps, aquest àpat es va estendre entre les persones que començaven a treballar de matinada, com pagesos, obrers i comerciants dels mercats, que necessitaven alimentar-se bé abans de continuar la jornada.
Per què decidiu formalitzar l’associació?
La idea neix després de la pandèmia de la covid-19, amb una aplicació que es diu EsmporzApp, que vaig impulsar pensant que era una manera d’ajudar a les famílies que porten els negocis d’esmorzar de forquilla arreu del país i, com que teníem un confinament comarcal, la gent sí que hi podia anar. Amb la col·laboració de Brothapps, una empresa gironina, vam millorar el projecte i impulsar l’app, que ha estat tot un èxit, amb més de 100.000 descàrregues i 3.000 llocs per esmorzar, també a les Illes Balears i el País Valencià.
Un dels objectius de l'associació és recuperar la tradició d'esmorzar de forquilla?
No, només l’hem visibilitzat. Jo tenia la idea equivocada que l'esmorzar de forquilla era una cosa de gent gran i dels pobles, que estava mort, i no és així. A Barcelona hi ha molts llocs per fer un bon esmorzar de forquilla, però era un fenomen invisibilitzat i estem treballant perquè deixi de ser-ho. Ara estem a la cresta de l’onada i ho volem aprofitar per institucionalitzar-ho, per defensar la cuina catalana, que és indistingible de la cassola. Sense cassola no hi ha cuina catalana. I, de la mateixa manera que una llengua no té futur si no hi ha gent que la parli, amb la cuina passa el mateix; no hi ha possibilitat de supervivència si no hi ha gent que mantingui viu el foc de la tradició culinària catalana i gent que la consumeixi.
Perquè això passi, cal connectar amb els joves?
És essencial. Hi ha molta gent jove que prefereix provar cuines d’arreu del món que la tradicional. Hi haurà joves que moriran sense haver tastat un fricandó, i això és una cosa que volem evitar. Des de l'associació volem defensem la cuina catalana, però sense xovinisme, no creiem que la nostra tradició culinària sigui millor que la resta, però és la nostra i l'hem de lluitar. També estic entossudit a aconseguir sòcies, perquè també hi ha moltes dones esmorzadores, però l'esmorzar de forquilla és un espai que està molt masculinitzat i volem trencar aquesta dinàmica.
L’aparició de locals de brunch o cafès d’especialitat és un risc per a l’esmorzar de forquilla?
La del brunch és una guerra que perdrem. No hem de lluitar contra ells, sinó fer valdre les nostres opcions de la cuina catalana pel seu propi valor, no en comparació i oblidar-nos dels altres. Molta gent va al brunch perquè no coneix les altres opcions i l'objectiu ha de ser que ens descobreixin. No aconseguirem que hi hagi menys llocs de brunch o cafès d'especialitat, però sí que podem fer que n'obrin d'esmorzars de forquilla. Barcelona s'ha convertit en un èxit turístic i aquesta realitat és molt complicada de capgirar, però hem de lluitar perquè això no vagi en detriment de la identitat i la realitat dels barcelonins.
Com volen fer arribar la tradició als turistes?
El brunch i el cafè d'especialitat són globals, els pots trobar en qualsevol ciutat del món, en canvi, l'esmorzar a forquilla no. Hem d’apostar perquè els turistes entenguin la tradició. Un dels projectes que tenim és arribar a un acord amb un hotel de Lloret, Salou, Cambrils... i, durant una setmana, servir plats tradicionals catalans, com el fricandó o el capipota, en el bufet lliure de l’hotel i que hi hagi una persona que els hi expliqui què és cada plat i els animi a provar-ho.
És incompatible fer un esmorzar de forquilla i l’endemà menjar una torrada d’alvocat?
Hi ha dues coses que jo no menjo en aquesta vida: l’alvocat i el salmó. I ho faig per qüestions ètiques, però que cadascú mengi el que vulgui. Jo defenso el gaudi a l'hora de menjar, sigui per la carn, les verdures, la fruita o el que et vingui de gust; el problema és quan només esmorzes alvocat i xia i, a més a més, prediques que això són "superaliments". De fet, els suposats “superaliments” sempre són exòtics, cars i absolutament prescindibles. Nosaltres no som uns talibans de la cuina catalana ni volem convertir-nos en una secta, de fet, tothom que descobreixi el món de l’esmorzar de forquilla serà benvingut, però sí que em fa ràbia veure gent a les xarxes socials que fa dos dies menjava torrades d’alvocat i ara està fent diners amb els esmorzars de forquilla. Està bé que es visibilitzi, però que aquesta gent s'emportin el mèrit m'irrita molt perquè nosaltres ho fem per compromís i ideologia amb la tradició culinària catalana i el nostre país, no per diners.
Com ha de ser un bon esmorzar de forquilla?
Hi ha molt de mite al voltant d'aquesta cultura, però no és pas cap bacanal. L'esmorzar de forquilla consisteix en tres coses: un plat, una beguda, un cafè. Sense postres, perquè, si no, estàs dinant, encara que sigui molt d'hora. A més, la majoria dels locals no serveixen uns plats immensos. El més important, però, és que els plats estiguin ben fets, perquè m’he trobat massa fricandós dolents i si volem que la nostra cuina sigui reconeguda i consumida l'hem de fer bé. Perquè jo també prefereixo menjar-me una bona pizza que un mal fricandó!
La cuina catalana està estigmatitzada?
Sovint sembla que ens hem d’avergonyir de la nostra cuina. Que si és greixosa, antiga, rural, pagesota, amb aquest sentit despectiu; les cuines tenen aquest origen! Som tossudament pesats amb defensar la llengua, i hi estic molt a favor, però també ho hem de ser amb la nostra cuina, perquè és una part del que som, de la nostra identitat com a país. Hem de defensar la cuina sense ser xovinistes, però s’ha de fer bé, perquè si no és indefensable.
Quin és el millor beure per acompanyar un esmorzar de forquilla?
El vi, blanc o negre, a gust del consumidor, i la cervesa. El cava també pot ser una bona opció. En canvi, un aperitiu com el vermut, per exemple, no l’acabo de veure. Però tenim molt marge de millora amb la qualitat dels vins que se serveixen amb la majoria d'esmorzars de forquilla. Molts són dolents i és una llàstima perquè, ara mateix, a Catalunya, tenim cellers que fan vins que estan molt bé a un preu molt raonable. És evident que no té cap sentit fotre's un Priorat de 200 euros per acompanyar un capipota, però entre poc i massa, perquè amb l'excusa que ha de ser un àpat econòmic aprofiten per encabir-hi vins de poca qualitat.
És perillós associar aquesta tradició amb l'alcohol?
L'alcohol és tòxic, cancerigen i addictiu. No hi ha una dosi segura d'alcohol i no és bo beure'l, però... Què hem de fer? Si prens una copa menjant, el risc és menor que si després de l'esmorzar et beus també un got de ratafia i després el cigaló de rom. En la moderació està en la virtut i hem de ser conscients que esmorzar de forquilla és un fet especial, que no passa cada dia, però des de la pandèmia tenim molta por a morir-nos. L'important, però, és el que hi ha a taula; el menjar, el fet de compartir, d'estar amb amics, de passar-t'ho bé. I és molt important que la gent no colli als abstemis o als que volen beure aigua, perquè estan en tot el seu dret i és molt injust intentar convèncer-los de res.
El vi, amb porró o en copa?
Reconec que no m'agrada el porró, és una cosa personal. També em passa com amb la ratafia, estic a favor i en contra alhora. A mi m'agrada el vi i en un porró no s'arriben a apreciar tant com es podrien les seves qualitats, però clar, com que molts dels vins que acompanyen un esmorzar de forquilla són fluixos, ja va bé. També, però, estic molt a favor del porró, perquè és un símbol del país i representa el fet de compartir i la confiança en què ningú ha apropat el morro al pic del bec. I amb la ratafia em passa quelcom semblant i, tot i que no m'agrada gaire, sempre la defensaré per tot el coneixement que hi ha darrere, de les herbes, de la terra, del que es produeix, és bestial.
Es pot fer un bon esmorzar de forquilla sense menjar carn?
L’esmorzar de forquilla parteix d'un receptari concret, però és inclusiu, i hem d’aspirar a fer que ho sigui més. A l'associació som una taula llarga on tothom hi cap i, si no menges carn, tens opcions com l’escalivada o un potatge de llegums amb llentilles, cigrons, mongetes… Però el cas és que encara no hem aconseguit que aquestes possibilitats estiguin presents en l’imaginari de molts restauradors, per això els hem d’animar, a vegetarians i vegans, a fer esmorzars de forquilla per començar a obrir camí. Els musulmans, per exemple, no mengen porc, però també són molt benvinguts, perquè el receptari ofereix moltes altres opcions. El menjar és compartir, mai pot ser una barrera per separar-nos entre els uns i els altres.
Quin plat és la prova del cotó per saber si un restaurant fa bons esmorzars de forquilla?
Va una mica a gustos. A mi m'apassiona el capipota i pot ser un bon toc d’atenció, com també el fricandó. Però un plat que et deixa veure el nivell del restaurant són les mandonguilles, perquè pot veure si la carn és bona, si és adequada la proporció de greix o si la salsa està ben lligada.
Un entrepà es pot considerar un esmorzar de forquilla?
No. Un entrepà pot ser un esmorzar collonut, però no és de forquilla, perquè no la fas sevir. Jo estic en contra dels esmorzars a peu dret a la barra, d'un croissant dolent sucat en un cafè amb llet. Per esmorzar, un entrepà és una gran opció, però que el pa sigui bo, que l'embotit sigui de qualitat, que l'oli estigui bé... no tot ha de ser esmorzar la forquilla, però hem d'exigir esmorzar bé. Per exemple, hi ha tres menjars que no formen part del receptari tradicional de l'esmorzar la forquilla: els arrossos, la sopa, i la pasta; però per què no et pots menjar una escudella amb carn d’olla per esmorzar, o un arròs? És veritat que són plats que trenquen amb l'imaginari de l'esmorzar la forquilla, però són opcions d’esmorzar completament vàlides.
Quin és el plat més infravalorat del receptari de la cuina catalana?
Tota la cuina catalana està infravalorada, però si m’hagués de quedar amb un plat, et diria els cervellets de xai arrebossats. Hem de reivindicar la cuina dels menuts, això sí que és un superaliment! És una cuina econòmica, nutritiva, molt bona i l'estem perdent. De fet, aquesta colla de xenòfobs com la Sílvia Orriols, que malparlen tant de la immigració, haurien de saber que moltes de les parades de menuts dels mercats sobreviuen gràcies a persones immigrants, perquè a Colòmbia o Veneçuela també tenen plats típics que es basen en aquests aliments.
A quina hora deixes de fer un esmorzar de forquilla i comences a dinar?
L'esmorzar de forquilla no pot començar més tard, de les 9 o les 9.30 hores, si comences més tard, estàs dinant aviat. L’esmorzar de forquilla t'ha de permetre dinar després i, si t'hi poses a les 11 hores, segons com t'hi posis, al migdia és impossible dinar. La "santa trinitat" de la gastronomia popular catalana és esmorzar de forquilla, vermut i calçotada, i els dos passos previs t’han de permetre arribar amb gana al dinar i gaudir-lo. Per això t’hi has de posar a una hora prudent; a les 10 hores ja no pot ser, és massa tard.
