L’Ajuntament de Barcelona fa anys que radiografia la restauració de la ciutat com no ho fa amb cap altre sector. Unes 1.000 entrevistes anuals serveixen per detectar els canvis de rumb i les tendències en un món incert, farcit d’obertures i de tancaments. El 77% dels negocis d’hostaleria que funcionen actualment a la ciutat no existien 15 anys enrere. Tot canvia habitualment i la nova enquesta a la restauració de Barcelona ho referma. Ara, Nació repassa cinc claus del nou baròmetre hostaler.
El lloguer a l'alça
Una de les realitats més evidents és l’augment del preu dels lloguers. Com passa amb la resta de comerços, els bars i restaurants també acumulen rècords continuats, els darrers anys. Si bé no es publiquen dades oficials sobre aquesta tipologia d’immobles, la mitjana del que paguen els enquestats ja arriba als 1.872 euros, a l’estadística barcelonina. Aquests arrendaments del lliure mercat els ha d’afrontar el 87% del sector, ja que només un 11% dels propietaris del negoci són també els amos del local.
Amb el lloguer, el ritme és fulminant. Tres anys enrere la mitjana era de 1.490 euros al mes. Els preus comunicats a l’enquesta s’han enfilat a gairebé 400 euros mensuals de més, de mitjana, en tres anys. Per contra, en el mateix període de temps (2022-2025) no ha augmentat la mitjana de metres quadrats dels locals. L’any passat era de 107 m2, unes dades molt similars a la dels anys anteriors.
Si es miren les diferències per zones, s’aprecia nítidament l’impacte del turisme sobre el mercat immobiliari. A la zona amb més presència de visitants, Ciutat Vella, el preu mitjà dels lloguers arriba als 2.638 euros. Mentrestant, a Horta-Guinardó es registren els arrendaments més baixos (1.167 euros/mes).
El creixement de les franquícies
L’enquesta també revela un altre rècord. Els bars i restaurants que formen part d’una franquícia ja són el 6,3% de tots els establiments de la ciutat. L’anterior registre més alt era del 2017, quan s’havia arribat a un 5,4%. Tot plegat lliga amb els advertiments socials que assenyalen un tancament progressiu dels negocis petits o familiars, mentre les grans cadenes tenen més facilitat per cobrir despeses i provar l’èxit del seu negoci.
La cervesa ja val dos euros i mig
Pel que fa als productes estrella, el preu també continua a l’alça. Les dades de l’enquesta permeten monitoritzar com evoluciona el cost de prendre un cafè -aquella pregunta que va posar contra les cordes a José Luis Rodríguez Zapatero quan era president del govern espanyol- o un refresc a Barcelona. Així, l’any passat es va registrar que la cervesa ja costa de mitjana 2,50 euros a la capital catalana, quan l’any 2021 eren dos euros justos.
El cafè arriba ja a l’1,50 euros. Els refrescos, als 2,43 euros de mitjana. I el menú de migdia ja fa temps que va deixar el preu dels 10 euros de mitjana (2016) i ara s’acosta als 15 euros com a preu habitual. Segons les xifres aportades pels hostalers, l’any passat un menú costava 14,19 euros, de mitjana.
- Així evoluciona el preu dels productes estrella a la restauració / Ajuntament de Barcelona
Més treballadors estrangers (no UE) que espanyols
També per primera vegada es registra un sorpasso en l’origen dels treballadors: si bé els negocis continuen estan majoritàriament en mans d’empresaris autòctons (56% tenen nacionalitat espanyola, el 8,5% són d’algun païs de la Unió Europea (UE) i el 35% són d’altres països), la franja predominant entre els assalariats ja no és la població espanyola (42,6%), sinó els estrangers de països de fora de la UE (49,2%). Mentrestant, els europeus del sistema comunitari representen menys del 10% dels treballadors a l’hostaleria barcelonina.
El diumenge ja no és dia de descans
Alhora, també estan canviant les tendències sobre el descans als establiments. Si fa cinc anys era força habitual que els bars i restaurants tanquessin en diumenge (40%), els darrers anys això s’ha anat esvaint. El 2025 ja només tanquen en diumenge el 21,6% dels negocis de l’hostaleria a Barcelona. De fet, en un sol any, els locals que obren tots els dies de la setmana han passat de ser el 49% (2024) al 68,1% (2025), segons l’enquesta municipal.
- Evolució de quants dies obren els bars i restaurants / Ajuntament de Barcelona
A més, també es consolida un altre canvi curiós. Abans, els dies més forts per al sector de la restauració eren el divendres i el dissabte, i els més fluixos, dilluns i dimarts. Així ho mostraven insistentment les respostes, any rere any, al baròmetre de l’Ajuntament. Però el 2024 va haver-hi un gir de guió. El dilluns va desaparèixer de l’equació dels dies de menys clients i, per contra, hi va irrompre el dimecres. Dimarts i dimecres eren assenyalats per primera vegada com els dos dies més dolents de la setmana pel que fa a clientela. I allò, que podia haver estat un canvi puntual i anecdòtic, s’ha repetit a la següent onada de l’enquesta. L’any passat es va repetir la mateixa situació: el tram del mig de la setmana és el que es fa més costerut per als bars i restaurants de la capital catalana. Per contra, el divendres i el dissabte mantenen el seu regnat dels dies bons.
